Etapes de l'andal·lus

  • Period: 718 to 756

    L’Emirat dependent

    Un cop acaba la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en una província o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital es va establir a Còrdova, governada per un valí.
  • 722

    Arribada dels almoràvits

    La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus
  • 755

    Abderramman I, emir omeia d’ Al-Àndalus

    l'any 756, després de diverses vicissituds, es va convertir en el primer emir independent de Còrdova, fundant allí la dinastia Umawi.1 Regnà durant trenta-dos anys, dedicat fonamentalment a aixafar les revoltes de l'anterior senyor del territori, dels partidaris de els abasís i d'alguns grups berbers.
  • Period: 756 to 929

    L’Emirat Independent

    A mitjans del segle VIII quan els Omeia Damasc van ser destronats per la dinastia Abàssida de Bagdad l’últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la seva ciutat i es va establir a Al-Andalus. L’any 756 Abderraman es va proclamar emir amb el nom d’Abderraman I.
    Ben aviat va acabar amb el Califat de Bagdad, es va proclamar independent i fundó l’Emirat Omeia de Còrdova. Això va anar al trencament de política de l’Imperi islàmic, però la independència només va ser política.
  • 929

    * Abderramman III, califa Al-Àndalus

    primer8 califa omeia de Còrdova , amb el sobrenom d'al-Nāṣir li-dīn Allah (الناصر لدين الله),6 «aquell que fa triomfar la religió de Déu» ('d'Al·là'). Fill d'un noble cordovès i de la captiva navarresa Muzna o Muzayna (Pluvia o Núvol),9 el califa Abderraman va viure setanta anys i va regnar cinquanta. emirat cordovès del seu nadir a l'esplendor califal.
  • Period: 930 to 1031

    El califat de Còrdova

    A principis del s. X, l’Emirat de Còrdova, havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella), amenaces al comerç marítim des del nord d’Àfrica.
    L’emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat i l’any 929 es va proclamar Califa de Còrdova.
    El califa va exercir un poder absolut: era jutge suprem, màxima autoritat religiosa i generals dels exèrcit i Còrdova es va convertir en la ciutat més important d’Occident.
  • Period: 1031 to 1248

    Els regnes de taifes (1031-1248)

    A partir de l’any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L’aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit pugnaven per escapar del control del califa i convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L’any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes. La divisió va debilitar els regnes de taifes enfront els regnes cristians i va facilitar la invasió de Al-Àndalus de dues dinasties musulmanes.
  • 1117

    Arribada dels almohades

    Els coixins van sorgir a l'actual Marroc al segle xii. Muhammad ibn Túmart va fundar un moviment religiós amb el suport d'un grup de tribus berbers de l'Alt Atles del Marroc56 (principalment masmuda), organitzant l'enderrocament dels almoràvits, d'origen cenhegi. Posteriorment, Abd al-Mumin i la seva família, berbers zenets, van prendre el control i van eliminar els zirians i hammadís del Magrib central i oriental.
  • Period: 1248 to 1492

    El regne nassarita de Granada

    L’únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del s. XIII fou el regne de Granada, governat per la dinastia nassarita. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d’Europa. Va conviure pacíficament amb el regnes cristians a canvi de pagar impostos a Castella, però 1492, l’últim rei nassarita, Boabdil, es va rendir als Reis Catòlics.