-
Es van utilitzar diversos materials: (pedra escairada, pedra sense tallar, tova ) i variades tècniques en la construcció : (apilament de blocs,murs resistents conformant espais farcits de cascotes,etc.).
Primer es procedia a aplanar el terreny rocós, i excavar canals per inundar-los d'aigua i així poder marcar línies de nivell amb què es preparava una superfície horitzontal. Després s'emplenaven els solcs. Tot seguit s'excavava la cambra subterrània i començava l'edificació. -
Els humans van començar a veure's més en un mateix lloc. Uns van començar uns a fer uns teulats utilitzant branques i alguns a fer, imitant els nius de les orenetes amb fang i branques, recintes on poder estar i resguardar-se de la pluja.
Després es van anar millorant els tipus de les cabanyes. I perquè fossin més resistents, les remataven en punta i les cobrien amb fang perquè, gràcies als sostres inclinats, l'aigua lliqüés. -
Dolmen significa 'taula gran de pedra' i és una construcció consistent, generalment, en diverses lloses clavades a la terra en posició vertical i una o més lloses, a mode de coberta o sostre, recolzades sobre elles en posició horitzontal. -
Es un temple consagrat amb un estil arquitectonic grec clasic, està fet de marbre pentèlic i fusta i mesura 10,5 metres d'alçada i 30,95 metres d'amplada. -
És un arc honorífic situat a Roda de Berà. Fou dedicat a l'emperador August i va servir per a marcar els límits territorials de Tàrraco. Té una sola obertura, està construït amb carreus (pedres tallades en forma de rectangle) de pedra local, amb 8 columnes estriades i decorades, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció. -
Va ser un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya. -
És una piràmide de quatre costats que acaba en un temple rectangular i un dels edificis més notables de l'arquitectura maia. S'asseu sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una alçada de 24 metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata que porta al temple superior.
La base de l'escalinata nord s'assenten dos caps de serps.