España i Catalunya al segle XIX: La construcció d'un règim liberal

  • Invasió napoleonica

    Invasió napoleonica
    La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran, el fill de gran Carles IV, contra el seu pare van provocar el popular Motí d'Aranjuez. Josep I (1810-1813) va emprendre algunes reformes amb el suport. El monarca va atorgar una carta constitucional, va proclamar mesures i va promulgar diversos codis(penal i civil)
  • Period: to

    Independencia de les colònies americanes

    Les Corts espanyoles, igual que les Juntes americanes, defensaven els drets de Ferran VII però com un rei subordinat a elles.
  • Constitucio de Cadis

    Constitucio de Cadis
    269 / 5.000 La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic.
  • Guerra dels Malcontents

    Guerra dels Malcontents
    La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures descertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes i el restabliment de la Inquisició.
  • La renaixença

    La renaixença
    Al llarg dels segles XVII i XIX l'ús del català va quedar circumscrit a la parla quotidiana , sense tenir presència ni en l'Administració de l'Estat ni en l'ensenyament . Cap als anys trenta del segle XIX va sorgir un moviment cultural, conegut com la Renaixença, que reivindica l'ús del català com a llengua cultural. Paral·lelament, es va produir la revifada d'un movimet cultural popular, que sense gaires pretensions literàries escrivia en una llengua planera i molt acostada a la parlada.
  • Period: to

    I Guerra Carlina

    La fase comença en 1833 i acaba en la derrota de 1835 amb la mort de Zumalacárregui durant el lloc de Bilbao. El carlisme va posar en perill el govern cristià i va aconseguir estendre's per tot el nord de la península.
  • Constitució de 1845

    Constitució de 1845
    La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. Les noves Corts van proclamar una Costitució Moderada que restringia el voy, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona.
  • Period: to

    Guerra dels Matiners

    La guerra dels matiners, segona guerra carlistanota 1 o campanya montemolinista, va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre setembre de 1846 i maig de 1849. Es va deure al fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí, Carles Lluís de Borbó (Carls VI a la nomenclatura dels seus adeptes), que havia estat pretès tant per alguns sectors moderats isabelins —singularment els liderats per Jaume Balmes i Juan Donoso Cortés— com pel carlisme.
  • Constitució de 1869

    En aquesta Constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi univesal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. La Constitució establia la monarquia constitucional com a forma d'Estat, de manera que va caldre buscar un nou rei
  • Period: to

    III Guerra Carlina

    Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins van aconseguir algunes victories (Alpens.1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot.