-
Orfeu i Eurídice
Orfeu i Eurídice és una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald von Gluck, amb llibret de Raniero di Calzabigi, que data de 1762 i basada en el mite d'Orfeu. Pertany al gènere de azione teatrale (acció teatral), que implica que l'òpera es basa en un tema de la mitologia i utilitza danses i cors. La peça es va estrenar a Viena el 5 d'octubre de 1762. -
El descobriment d'Aquil·les
Camillo Pacetti -
Eros i Psique
Eros i Psique, o el Bes, és un conjunt escultòric d'Antonio Canova (Possagno, 1757-1822). Atès a la seva estada a Roma, els seves obris s'influenciessin del neoclassicisme i el gust per l'antiguitat grecollatina. Aquesta obra fou un encàrrec de l'aristòcrata Lord Campbell. Malgrat li fou espoliada l'any 1801 pel general Joachim Morat, un general de Napoleó. -
Duomo de Milán
Estàtua en la façana de la catedral de Milà que representa la Nova Llei tallada per Camillo Pacetti en 1810 va inspirar Frederic Auguste Bartholdi per a la construcció de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York -
Paris
Una de les composicions més famoses del gran escultor neoclàssic Canova representa París, si s'ha de jutjar quina de les tres deesses, Juno, Minerva, o Venus, era la més bella. Es creu que és el mortal més atractiu, Paris porta el barret frigi característic de la regió de l'actual Turquia, on va viure. -
Les tres gràcies
La obra de Antonio Canova Las tres Gracias es un grupo escultórico de estilo neoclásico, en mármol, de las tres cárites mitológicas, hijas de Zeus que representaban la alegría, la belleza y la fertilidad. Las Gracias presidían banquetes y reuniones principalmente para entretener y deleitar a los invitados de los Dioses. -
Venus italica
La Venus de Itálica fue esculpida en la que fue la primera ciudad romana en Hispania: Itálica, situada en el actual término municipal de Santiponce (provincia de Sevilla), en Andalucía (España), que fue fundada en el año 206 a. C. -
La Marseiallase
François Rude -
Carità educatrice
La Caritat educadora de Lorenzo Bartolini és una escultura de marbre, exposada al Palazzo Pitti.
El Bartolini va ser un dels artistes més importants del neoclassicisme italià, després d'Antonio Canova. Va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència, i després es va traslladar a París (1799-1807), on va obtenir prestigioses comissions durant el període napoleònic. -
El pensador
El pensador (en francès Le Penseur) és una de les escultures més famoses de Auguste Rodin. L'escultor va concebre aquesta peça entre 1881 i 1882 per a decorar el timpà del conjunt escultòric La porta de l'Infern, encarregat en 1880 pel Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts de França. Això serviria com a entrada per al qual seria el Museu d'Arts Decoratives de París.
