-
Es va fer la Conferencia Intergubernamental a Meyrin, Suïssa. Per la creació d’una Comissió Preparatòria Europea per la Investigació Espacial.
-
-
Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit i Austràlia (membre associat) firmen a Londres el Conveni per iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl•lits. I així va néixer una altra organització, la European Space Vehicle Launcher Development Organization (ELDO). Tenia la finalitat desarrollar el projecte del gran transportador Europa.
-
Alguns científics europeus van decidir formar una comissió per promoure les investigacions espacial a Europa. Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Italia, Països Baixos, Espanya, Suècia, Suïssa i Regne Unit van firmar a París un conveni que establia la European Space Research Organization (ESRO), un organisme destinat al desarrollament de satèl•lits.
-
Les dues organitzacions es van fer operatives.
-
La ESRO va fer un programa d’inversions per equipar laboratoris, centres d’investigació, centres de control... I van sorgir dos grans establiments tècnics: l’ESTEC(European Space Research and Technology Centre) a Noordwijk, Holanda que seria el responsable de l’estudi i el control dels satèl•lits i vehicles espacials construïts per la indústria europea, i l’ESOC (European Space Operations Centre) a Darmstadt, Alemanya i era responsable del control dels satèl•lits en òrbita.
-
La ESRO va desarrollar els seus primers satèl•lits científics: l’ESRO II (missió: raigs còsmics i raigs X solars), l’ESRO I (ionosfera y aurores polars) i l’HEOS A1 (vent solar i espai interplanetari), que van ser llançats per transportadors americans: Scout i Thor-Delta.
-
L’ESRO tenia 3 satèl•lits en òrbita i 22 experiments en marxa, però hi va haver dificultats per què una tallada de pressupost va obligar a cancel•lar un gran observatori astronòmic orbital, una missió-cometa i el projecte del satèl•lit TD2.
En canvi en TD1 es converteix en el primer projecte espacial facultatiu de l’ESRO i consisteix en un satèl•lit per a l’estudi dels raigs ultra violats. -
La ESRO va arribar a una conclusió: proporcionar proves de la maduresa tecnològica cuidant més l’aspecte pràctic que el científic. Açò va crear confusió entre els membres de l’ESRO que no van voler finançar nous projectes.
-
El president del Consell de l’ESRO, el professor Puppi, va intentar una solució, arribant a un compromís. Les seves propostes van ser discutides, i es van unir en l’acord global de 1971, un paquet de propostes acceptades per unanimitat, es deien Package Deal.
-
L’acord global va posar en marxa nous projectes: (el Spacelab, l’Ariane, i el Marots (un satèl•lit per a les comunicacions marítimes). També es va prendre una gran decisió per al futur de la col•laboració espacial a Europa: la de crear una única Agencia Espacial Europea (ESA).
-
Es va crear la ESA i els estats membres eren: Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya (República Federal), Itàlia, Països Baixos, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit.
-
Llançament del COS-B, primera missió de la ESA per estudiar la font dels raigs gamma.
-
Irlanda s’uneix a la ESA.
-
El Meteosat-1 es llançat per un coet Thor Delta des de Cabo Cañaveral.
-
Llançament de l’OTS-2 (Satèl•lit per ensais d’Orbital-2).
-
Els primers cinc anys d’acord de cooperació entre Canadà i la ESA entren en vigor.
-
El primer Ariane es llançat des del Centre Espacial de Guayana.
-
Arianespace, la primera companyia comercial de transport espacial es crea.
-
Es pren la decisió d’actualitzar l’Ariane fins a l’Ariane 3 per a llançar satèl•lits GTO.
-
Primer llançament de Spacelab amb Ulf Merbold, el primer astronauta de la ESA a bord d’un transbordador espacial de EE.UU.
-
Cometa halleyArriba l’èxit amb la trobada del cometa Halley, feta per Giotto.
-
Àustria i Noruega es converteixen amb els membres 12 i 13 de la ESA.
-
Es fa el Consell de Ministres de la ESA a La Haya: han d’aprovar el desarrollament de l’Ariane 5.
-
L’Ariane 4 es llançat per primera vegada.
-
“Memorándum de Entendimiento” sobre cooperació en el disseny i desarrollament de l’Estació Espacial Llibertat firmat per la ESA i la NASA a Washington
-
Es posa en òrbita el telescopi Hubble, que es situa per sobre l’atmosfera.
-
Llançament de l’ERS-1.
-
Finlàndia es converteix en Estat membre de la ESA.
-
Llançament de l’ERS-2.
-
L’Ariane 5 fa el primer vol de prova, falla i provoca la pèrdua de quatre naus Cluster.
-
El Cassini-Huygens llançat des de Cabo Cañaveral.
-
GalileoEls ministres de la ESA es troben a Brussel•les i aproven la inversió de nous programes en les àrees de telecomunicacions, navegació, incluida la fase de definició del programa Galileo(associació amb la Unió Europea), i la observació de la Terra.
-
Portugal es converteix en Estat membre de la ESA.
-
VegaS’aprova el desarrollament del petit llançador Vega.
-
Llançament de l’Envisat per l’Ariane 5.
-
Argentina firma un acord de cooperació amb la ESA.
-
Llançament de MSG-1 per l’Ariane 5.
-
Primer llançament de l’Ariane 5 ECA (fracàs).
-
Es fa l’últim vol de l’Ariane 4 després de 116 vols.
-
Hongria es converteix en el primer Estat Europeu Cooperant.
-
Mars Express, es la primera missió europea a la "Red Planet", llançat des de Baikonur.
-
SMART-1, primera missió europea a la lluna, llançada per l’Ariane 5.
-
Es firma l’acord “Marco” entre la ESA i la Comunitat Europea a Brussel•les.
-
S’aprova el programa par construir un complex en el Centre Espacial de Guayana, per a propòsits comercials.
-
La República Txeca es converteix en el segon Estat Europeu Cooperant.
-
Primera reunió conjunta entre la ESA i la UE, a Brussel•les.
-
La sonda HuygensEs fa un històric aterratge de la sonda Huygens a Titán.
-
El primer llançament amb èxit de l’Ariane 5 ECA.
-
Grècia s’uneix a la ESA.
-
Luxemburg s’uneix a la ESA.
-
El Venus Express es llançat des de Baikonur, en un llançador Soyuz-Fregat Starsem.
-
Es fa la reunió del Consell Ministerial a Berlín.
-
Llançament del primer satèl•lit de prova Galileo (GIOVE-A).
-
Rumania es converteix en el tercer Estat Europeu Cooperant.
-
Llançament del MetOp-A des de Baikonur.
-
Inauguració de la plataforma de llançament Soyuz a Kourou. BepiColombo, la missió d’explorar el planeta Mercuri, es “adoptada" per el Comitè Científic de la ESA.
-
Polònia es converteix en el quart Estat Europeu Cooperant.
-
S’uneixen la ESA i la UE per parlar sobre la política espacial europea.
-
ColumbusEl Columbus és instal•lat a la ISS.
-
La ESA llança la primera nau espacial de reabasteniment de la ATV a la ISS.
-
Es fa el llançament del segon Galileo de la ESA, de validació en òrbita de satèl•lit GIOVE-B.
-
Eslovènia firma l’acord de cooperació amb la ESA.
-
La República Txeca se s’uneix a la ESA.
-
La ESA fa un Consell de Ministres a La Haya.
-
Sis nous astronautes de la ESA són seleccionats: dos italians, un francès, un danès, un alemany i un britànic.
-
Es fa el sisè «Consell Espacial» a Brussel•les.
-
Letònia i Xipre volen unir-se a l’acord de cooperació amb la ESA.
-
Estònia es converteix en el quint Estat Europeu Cooperant.
