Reinos mapa

Els regnes cristians Peninsulars

  • 722

    Batalla de Covadonga

    A Cantàbria originalment hi vivien els asturs, un dels pobles que va sobreviure als musulmans. Un noble visigot, Pelai, comanda als asturs a la batalla de Covadonga, on derroten els musulmans, i aixi frenen l'avanç d'ells.
  • inici de les campanyes d'Alfons I
    739

    inici de les campanyes d'Alfons I

    Un altre noble, que era Alfons I, el van proclamar primer rei d'Asturies. Va ser el primer regne cristià. Alfons I i els seus successors lluiten contra els musulmans per recuperar terreny perdut en la invasió musulmana.
  • Ènnec Aritza aconsegueix l''independència de Navarra
    803

    Ènnec Aritza aconsegueix l''independència de Navarra

  • Trasllat de la capital del regne a Oviedo
    808

    Trasllat de la capital del regne a Oviedo

    Un descent d'Alfons I, anomenat Alfons III, aconsegueix conquerir les actuals galícia i País Basc i trasllada la capital del regne Oviedo.
  • Asnar Galindo aconsegueix l'independència d'Aragó
    820

    Asnar Galindo aconsegueix l'independència d'Aragó

    Va decidir independitzar-se dels francs, això va ser la creació dels comtats i posteriorments del regne d'Aragó.
  • Presa de Lleó
    856

    Presa de Lleó

    Com que Oviedo quedava massa al nord, Alfons trasllada la capital a Lleó, i el regne adopta el nom d'aquesta ciutat que s'anomenava regne de Lleó.
  • Regnat d'Alfons III
    866

    Regnat d'Alfons III

    Construeix una línea de castells per resistir possibles atacs musulmans. Per poder governar millor implanta el feudalisme i crea altres comtats.
  • Regne de Lleó
    910

    Regne de Lleó

    Corria l'any 910 quan Alfons III d'Astúries moria a la ciutat de Zamora, deixant el seu regne dividit entre els seus fills. Quatre anys més tard es proclamat rei de Lleó al seu fill Ordoño, d'ara endavant Ordoño II de Lleó, que fixaria la seu del regne de Lleó i Galícia a la ciutat de Lleó.
  • Revolta de Ferran González
    943

    Revolta de Ferran González

    Un compte de Castella, que era Ferran González. Va tenir un paper destacat en la batalla de Simancas l'any 939.
  • Comptat autònom de Castella
    951

    Comptat autònom de Castella

    Un altre comte, Ferran I, decideix independitzar el comtat de Castella del regne de Lleó i coronar-se rei. Els dos regnes es van ajuntar i separar vàries vegades fins que l'any 1230, Ferran III els unifica definitivament amb el nom de Castella.
  • 970

    Unió de Navarra i Aragó

  • Els comtats catalans s'independitzen del rei Franc
    988

    Els comtats catalans s'independitzen del rei Franc

    Guifré el Pilós, comte de Barcelona, trenca el pacte de vassallatge amb el rei Franc Carles el Calb, i deixa en herència el seu càrrec, sent el primer comte rei dels comtats catalans. Comença la dinastia del casal de Barcelona.
  • 1035

    Aragó s'independitza de Navarra

  • Ferran I , Comte de Castella annexa Lleó als seus territoris.
    1038

    Ferran I , Comte de Castella annexa Lleó als seus territoris.

    La mort de Bermudo III sense descendència va deixar el regne de Lleó en mans de donya Sancha, l'esposa de Ferran I, el qual va prendre el govern en virtut dels drets de la seva dona. El 22 de juny de 1038 el bisbe Servando va coronar a Fernando, a l'església de Santa Maria de Lleó, com a rei de Castella-Lleó, amb el nom de Ferran I. Això va suposar la primera unificació entre els dos territoris.
  • Unió de Navarra i Aragó
    1076

    Unió de Navarra i Aragó

  • 1134

    Separació d'Aragó i Navarra

  • Alfons VII es corona emperador
    1135

    Alfons VII es corona emperador

    El 26 de març de 1135, Alfons VII es fa coronar a la catedral de Lleó emperador de tota Espanya.
  • Unió d'Aragó i els comtats catalans
    1137

    Unió d'Aragó i els comtats catalans

    El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137.
  • Independéncia de Portugal del Regne de Lleó
    1143

    Independéncia de Portugal del Regne de Lleó

    En 1143 Alfons I de Portugal i Alfons VII van mantenir una trobada a Zamora: allà el lleonès va reconèixer com a rei al seu cosí a canvi que li jurés vassallatge, ja que com a emperador li interessava tenir el major nombre de reis vassalls possibles.
    Les lluites entre el regne de Portugal i la corona lleonesa van ser constants
  • Unió definitiva de Castella i Lleó
    1230

    Unió definitiva de Castella i Lleó

    La història dels dos regnes de Castella i Lleó va tornar a confluir en l'any 1230, quan Fernando III el Sant va rebre de la seva mare Berenguela, en 1217, el regne de Castella i del seu pare Alfonso IX, en 1230, el de Lleó.
  • Creació de l'Honrado Concejo de la Mesta
    1273

    Creació de l'Honrado Concejo de la Mesta

    Va ser creat en 1273 per Alfonso X el Savi, reunint a tots els pastors de Lleó i de Castella en una associació nacional i atorgant-los importants prerrogatives i privilegis com ara eximir del servei militar i de testificar en els judicis, drets de pas i pastura, etc. .
    La Mesta és considerada una de les agrupacions corporatives o gremis més importants d'Europa de l'Edat Mitjana i el primer gremi ramader.
  • Pesta a Castella
    1348

    Pesta a Castella

    En 1348 l'epidèmia actuava a Castella, Lleó i Extremadura.
    Alfonso XI va morir víctima de la pesta negra.
    La Pesta Negra va tenir, així mateix, importants conseqüències de caràcter econòmic i social.
    La més devastadora de la història de la humanitat, .Amb més de 85 milions de morts, entre un 60% i un 80%, de la població europea va desaparèixer per culpa d'aquesta terrible malaltia
  • Conquesta de Granada
    1492

    Conquesta de Granada

    Després de gairebé deu anys de guerra, en 1491 els Reis Catòlics van posar lloc a la capital del regne nassarita de Granada.
    Al peu de les muralles de Granada es va fer efectiva la rendició musulmana amb el lliurament de les claus de la ciutat per part de Boabdil als Reis Catòlics. Les condicions de la capitulació es van recopilar en les anomenades Capitulacions de Granada.