-
Va ser el que va passar del mite al logos, i per tant el primer en intentar donar una explicació racional a diferents fenòmens del mon. Va viatjar a Egipte realitzant diversos descobriments astronòmics i geomètrics
Per a ell el arjé es l’aigua, ja que es l materia que es troba en major quantitat i per tant l’element bàsic del que estan fetes totes les coses. -
Coincideix amb Tales, defensant que existeix un sol principi bàsic generador de totes les coses (arjé), lo que ell denominara com apeiron : una substància indeterminada, il·limitada i infinita. Tots els éssers de l'univers es deriven d'ell i estan subjectes a naixement i desaparició per la força dels contraris presents en ells: calent i fred, humit i sec, etc. -
Va viure també a Milet i va veure en l'aire el fonament de les coses. Estudiós dels astres i la natura, va entendre que les formes més o menys denses d'aquest aire o vapor que configura el cosmos, són la causa dels diferents fenòmens de la realitat. -
És considerat el primer matemàtic pur, va formular principis que van influir tant a Plató i Aristòtil.
Mentre gairebé tots els seus predecessors i coetanis buscaven l'arkhé en substàncies físiques, els pitagòrics van veure tal principi en el nombre: les lleis i proporcions numèriques regeixen els fenòmens naturals, revelant l'ordre i l'harmonia que impera en el cosmos. -
Va néixer a Elea, s'aparta de l'esperit d'observació dels filòsofs de Milet i busca en l'ordre ideal la permanència de l'ésser. Va proposar afirmar l'existència de l'ésser com una cosa única i immutable; és a dir, rebutja per complet el canvi o el moviment de les coses. Per a ell, no pot haver multiplicitat de l'ésser, ja que això implica l'esdevenir, el que es tracta d'una simple il·lusió. -
És considerat l’inventor de la lógica.
Serà molt importat al llarg de la història, ja que La Teoria de les Idees de Plató postula un món amb les mateixes característiques de l'ésser de Parmènides, el que es convertirà en el model del pensament culte tradicional. -
És el principal representant de l'eclecticisme pluralista que va intentar conciliar les tesis contraposades de Parmènides i Heràclit, postulant com arkhé una pluralitat de partícules materials immutables, les homeomeries, que, per acció d'un nous o intel·ligència ordenadora, van passar d'un caos original a constituir la multiplicitat d'éssers observables en el món físic. -
No va elaborar una doctrina pròpia, sinó que es va limitar a defensar la del seu mestre Parmènides.
De fet, Zenón va ser l'inventor indiscutible de el raonament paradoxal. -
Va aspirar a una síntesi eclèctica proposant com arkhé una pluralitat d'elements o partícules que, dins de l'esdevenir, mantenia la seva immutabilitat. Es va interessar per l'observació de la naturalesa i va realitzar investigacions científiques, també va formular la teoria dels quatre elements (aire, foc, terra i aigua), que constitueixen «les arrels de tot». -
En les seves obres, Empèdocles comença, com Parmènides, establint la necessitat i perennitat de l'ésser; la seva originalitat consisteix a conciliar aquesta necessitat amb l'esdevenir, amb el transcórrer de tot.
-
Va néixer a Efes, al nord de Milet.
Contraposant la idea de Parmènides, per a ell l'univers no té permanència, sinó que es troba en un constant procés de transformació o flux. Heràclit va veure al logos, que deia que era l'element comú que uneix els homes entre si i amb la natura.
Va postular que el foc, és el constituent comú a totes les coses i causa de tots els canvis
que es produeixen en la natura. -
Va afirmar que la realitat física està composta d'àtoms, partícules indivisibles, diminutes i infinites que es mouen constantment en el buit. -
Va sostenir que l'ésser de Parmènides, immutable i etern, consistia en infinits éssers, els àtoms ( «el que no pot dividir-se més»), amb els quals podia explicar-se el món de l'experiència i el naixement, la multiplicitat de les coses.