Els físics més importants

  • 384 BCE

    Aristòtil

  • 100

    Claudi Ptolomeu

  • Feb 19, 1473

    Nicolau Copèrnic

    El sistema de Copèrnic descansa sobre l'observació que la Terra volta sobre el seu eix al llarg del dia, la qual cosa explica el moviment diürn de l'esfera celeste. Postula, igualment, que la Terra fa una volta al Sol cada any. Afirma també que els altres planetes també volten entorn del Sol. Copèrnic avança igualment que la Terra oscil·la sobre el seu eix de rotació, la qual cosa explicaria la formació del dia i la nit.
  • Feb 15, 1564

    Galileu Galilei

    Galileu va protestar contra la teoria de que els cossos pesats cauen a una major velocitat que els lleugers, provant que tots els cossos cauen a la mateixa rapidesa.
    Per provar-ho es creu que des de dalt de la Torre de Pisa va llençar dues boles de canó de diferents pesos, les quals van caure al mateix temps.
  • Dec 27, 1571

    Johannes Kepler

    Mentres era professor a Linz va anunciar una llei que relacionava numèricament els períodes de revolució dels planetes amb les seves distàncies al Sol. La va publicar el 1619 a Harmonices Mundi com una de les harmonies de la naturalesa, el secret de la qual va creure haver aconseguit revelar gràcies a una peculiar síntesi entre l'astronomia, la música i la geometria.
  • Issac Newton

    Isaac Newton va arribar a la conclusió que tots els objectes físics de l'univers, des de pomes fins a planetes, exerceixen una atracció gravitacional entre ells. És per això que afirma que la força d'atracció que experimenten dos cossos dotats de massa és directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa
  • Henrietta Swan Leavitt

    Gràcies a un treball que va dur a cap a l'Observatori del Harvard College, Leavitt va observar que les cefeides, unes estrelles de la constel·lació de Cefeu, variaven la seva lluminositat seguint un patró. La troballa us va permetre establir una escala de distàncies per mesurar l'univers per primera vegada. Fins aquell moment no se sabia si una estrella es veia molt brillant perquè era a prop o perquè era molt lluminosa.
  • Albert Einstein

    La teoria de la relativitat general: Publicada entre el 1915 i el 1916, descriu l'acceleració i la gravetat com a aspectes diferents d'una mateixa realitat. Aquesta teoria, una de les més conegudes i aplaudides, va postular les bases per a l'estudi de la cosmologia i la comprensió de les característiques essencials de l'univers
  • Edwin Hubble

    Als anys vint del segle XX, l'astrònom Edwin Hubble va descobrir que l'Univers s'expandeix. El científic va encunyar un terme, la constant de Hubble.
    El 1999 el telescopi Hubble va mesurar amb una precisió sense precedents la constant. Abans del Hubble, un gran nombre de científics estimava que la constant era de 50 quilòmetres per segon per megapársec.
  • Steven Hopkins

    La teoria del tot és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts. Inicialment, el terme va ser usat amb una connotació irònica per a referir-se a diverses teories sobregeneralitzades. Després, el terme es va popularitzar en la física quàntica en descriure una teoria que podria unificar les quatre interaccions fonamentals: forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació.