-
Filòsof grec presocràtic, considerat fundador de l'escola de Milet de filosofia. La tradició ens ho presenta com a un gran savi. Se li van atribuir grans coneixements en múltiples sabers, també poseia coneixements astronómics. Per a ell l'aigua és el principi de totes les coses que existeixen. -
-
Filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. Va contribuir de manera significativa en el avanç de la matemàtica helénica, geometría i aritmética. Era presocràtic. Creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numériques. -
Filòsof grec presocràtic, el coneixement d'aquest autor és bastant pobre.Descendia d'una familia noble d'Efes, va renunciar als seus drets dinàstics en favor del seu germà, i es va retirar al temple d'Artemisa Efesia on va dipositar el seu llibre, lluny de la majoria dels ciutadans. Ell deia que el món forma una unitat per si mateix i no ha sigut creat per ningún déu ni per ningún home, sinó que ha sigut, és i serà un foc viu que s'encen i s'apaga amb arretjament a lleis. -
Filòsof grec presocràtic. Va ser deixeble de Xenófanes de Colofó i també segons Teofrast va ser deixeble de Anoxímenes. Va reaccionar vigorosament contra el pitagorisme. El fonament central de la filosofia de Parmènides era el concepte de ser, el qual és etern, inmutable i invisible. -
Filòsof grec i i principal exponent del moviment sofista. V ensenyar en moltes ciutats gregues, principalment a Atenes. Va ser acusat d'impietat pels enemics d'aquell. L'acusació es basava en una sentència de Protàgores en la seva obra Sobre els déus, en la qual manifestava el seu agnosticisme. -
Va ser un filósof grec nascut a Atenes. Va ser considerat un dels filòsofs més grans, va ser mestre de Plató. Sòcrates és un dels representats de la filosofia antiga. Creia que tot el vici és el resultat de la ignorància i que ninguna persona desitji el mal, a la seva vegada, la virtut és el coneixement i aquells que coneixen el bé actuaràn de manera justa. -
Filòsof sofista grec. Va anar de ciutat en ciutat ensenyant la retórica. La seva teoría filosòfica és que res no existeix, si existís alguna cosa no podria ser coneguda i si alguna cosa existent pogués ser coneguda no es podria comunicar amb el llenguatge. -
Plató va ser un filòsof grec nascut a Atenes, creador d'un sistema filosófic i d'un métode d'exposició de la filosofia que li converteix en el filòsof més influent de tota la história. Defen que existexen ents inmaterials, absoluts, inmutables i universals independent del món físic dels que deriven tot el que existeix en aquell pla físic. -
FIlòsof grec amb molta importància. El seu pensament va abastar desde la lògica, del qual és considerat fundador fins a la metafísica, ética, psicologia, cosmologia i ciències de la naturalessa. També va ser estudiós de la zoologia. El seu pensament filosófic era el contrari del platonisme, va desarrollar una filosofia en la que l'experiéncia és la font del coneixement. -
Filòsof grec fundador del jardí i l'epicureisme. La seva filosofia era oposada al platonisme i l'aristotélica. El seu penament giraba entorn a una idea: no hi ha res més enllà de la realitat i el món sensible, per lo tant, negaba la la inmortalitat de l'alma. -
Va ser un filòsof estoic i escriptor llatí. La seva filosofia mostra el sentit d'obrar bé en corcondancia amb una moral que busca arribar a la felicitat. -
És la figura més important de la filosofia de l'antiguitat cristiana. Va estudiar retórica i llegint Ciceró és va iniciar en la filosofia. L'Hortensius, avui perdut, l'havia portat al cristianisme. Ell argumenta que els éssers humans són entitats racionals. -
-
Va ser un prevere, frare, teòleg, filòsof i jurista catòlic pertanyent a l'Ordre de Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic i una de les majors figures de la teologia sistemàtica. Ell asocia l'eséncia, per ser limitació, amb la preséncia aristotélica i l'existéncia per ser perfecció amb l'acte. -
Va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès. Per a ell l'única entitat verdaderament necessaria és déu, tot lo de més és contingent. -
-
El més destacat filòsof francès, pare de la filosofia moderna, i iniciador del racionalisme. El seu pensament filosófic es basa en el racionalisme. -
Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític. Ell sostenia que la ment humana era una tabula rasa que adquiria coneixements per medi de l'observació i el raciocini. -
Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior. Ell sosté que tot coneixement en última instància procedeix de l'experiéncia. -
El filòsof alemany que més gran influència ha tingut en la història del pensament, a la qual va donar un gir de 180 graus, metafòricament anomenat revolució copernicana. Ell planteja que la origen del coneixement està en el subjecte, peró el començament està en l'ocasió, en l'experiéncia. -
Revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. La seva teoria filosòfica és que el marxisme busca una clarificació crítica i racional de la conciéncia. -
Filòsof i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX i que ha marcat profundament la filosofia dels últims cent anys. Sostenia que tot projecte o acte humà està motivat per la voluntat del poder. -
-
Metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Va buscar una explicació a la forma de operar de la ment, va proposar una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'ell, el jo i el superjo. -
Filòsof i assagista espanyol. Probablement el filòsof espanyol contemporani més influent fins als anys setanta o vuitanta del segle XX. Per a ell l'home és un ésser d'obertura, és un ésser dialògic. -
Va iniciar estudis de teologia però aviat els va abandonar per a dedicar-se a la filosofia. Sosté que el moviment hermenéutic de l'autointerpretació està esencialment determinat pel fet de que la vida fàctica es dona d'un mode distorssionat, doncs està sempre incubrin-se a ell mateix. -
Va ser un filósof alemany. Considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontológic. -
Va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola. La seva extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no va ser reconeguda a Espanya fins a l'últim quart del segle XX, després d'un llarg exili. Predicava que l'ésser humà havia de sortir de la ignorància i fer-se preguntes, convertir els seus sentiments en pensaments racionals i participar en una cerca activa de respostes. -
Filòsof, dramaturg i novel·lista francès. Per a ell, l'home, no el ser, ocupa el centre de l'existéncia, per tant, el significat de les coses no es donat pel ser, sinó per una invensió de l'individu humà. -
Va ser una escriptora i teòrica política alemanya, posteriorment nacionalitzada estatunidenca, de religió jueva i encara que ella no es feia cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del segle XX.
Defensava un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. -
Filòsof i sociòleg alemany.
Sosté que en tota emissió comunicativa el parlant planteja pretensions de validesa, enfront de les quals el receptor pot prendre postura amb un sí o amb un no.