-
El Periodic Arcaico de Egypt, o Època Tinita o Periodic Dinastic Temprano (c. 3100-2686 a. C.), és el principi de la història dinàstica de l'Antic Egipte. Segon Manetón, la capital de l'Imperi durant aquest temps va ser Tinis, o Tis. En aquesta època es va governar en solitari dos trams de rebots, denominats primera i segona dinastia els primers faraons es consideren els unificadors d’Egipte.
-
El Imperio Antiguo de Egipto, también llamado Reino Antiguo, es el período de la historia del antiguo Egipto comprendido entre (c. 2686 y 2181 a. C). Lo integran las dinastías III, IV, V y VI.1 El Imperio Antiguo forjó y consolidó el sistema político, cultural y religioso surgido durante el periodo protodinástico, con la aparición de una monarquía cuyos rasgos más notables son la divinización absoluta del faraón y un poder político fuertemente centralizado.
-
El Primer Període Intermedio de la historia de Antiguo Egipto transcurre de 2190 a.C - 2052 a. C. És una època on el poder està descentralitzat i transcorregut entre l'Imperi Antic i l'Imperi Mitjà. Comprenda des de la Dinastia VII fins a la mediació de la Dinastia XI, quan Mentuhotep II va reunificar el país sota el seu pas (c. 2040 a. C.). Algunos egiptòlegs considerats que les dinasties VII i VIII pertanyen a l’anterior període, el denominat Imperi Antic d’Egipte.
-
L'Imperi Mitjà (ca. 2050-1750 a. C.), s'inicia amb la reunificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la dinastia XI, donant fi al denominat Primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII. Alguns egiptòlegs consideren que les dinasties XIII i XIV també pertanyen a l'Imperi Mitjà de Egipto.1 El va seguir el Segon període intermedi d'Egipte, en què torna a disgregar el poder a Egipte.
-
El Segon període intermedi de l'Antic Egipte (ca. 1800 a. C. a 1550 a. C.) transcorre entre l'Imperi Mitjà i l'Imperi Nou. Comprèn les dinasties XIII, XIV, XV, XVI i part de la dinastia XVII, Nota 1 parcialment coetànies. Va ser una època en què el poder no va estar sota un sol faraó i es caracteritza perquè van fer la seva aparició a Egipte els hicsos, els reis integren les dinasties XV i XVI. La dinastia XII egípcia va acabar al voltant de 1800 a. C., i el va seguir la dinastia XIII.
-
Con el nombre de Imperio Nuevo se conoce al periodo histórico que comienza con la reunificación de Egipto bajo Amosis I (c. 1550 a. C.) y que termina hacia el 1070 a. C. con la llegada al trono de los soberanos de origen libio. Lo componen las dinastías XVIII, XIX y XX. Transcurre entre el Segundo periodo intermedio, y el Tercer periodo intermedio de Egipto. Las dos últimas dinastías, XIX y XX, se agrupan bajo el título de Período Ramésida.
-
El Tercer període intermedi d'Egipte transcorre de c. 1070 a 650 a. C.1 Cap al segle XI a. C., Egipte es va veure dividit en dues unitats polítiques, una dirigida des Tanis, en el Baix Egipte, i una altra des de Tebas, a l'Alt Egipte. Les dues eren governades per dinasties d'origen libi. Si bé eren independents entre si, i en molts casos rivals, els governants tebans només ostentaven el títol de Summe sacerdot d'Amón.
-
El període arcaic superior també conegut com Baixa època, comprèn la història de l'Antic Egipte des de la dinastia XXVI, Saíta, al segle VII a. C., fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dóna inici al Període hel·lenístic d'Egipte). La dinastia Saíta està considerada generalment com a inici l'anomenat període tardà d'Egipte.
-
Període hel·lenístic (o alexandrí) és un terme encunyat a mitjan segle XIX per l'historiador Alemanya | alemany Johann Gustav Droysen per designar el període històric comprès entre la mort d'Alexandre el Gran (323 a. C. | 323 a. C.) i la de Cleopatra VII | Cleopatra i Marc Antoni després de la seva derrota a la batalla d'Accio (30 a. C.).
-
Quan va començar la conquesta musulmana d'Egipte, Egipte era part de l'Imperi bizantí, que tenia la seva capital a Constantinoble. Hi havia estat conquerit tot just una dècada abans per Cosroes II (616-629), sobirà de l'Imperi sassànida. Posteriorment, l'emperador Heraclio el va recobrar gràcies a una sèrie de campanyes contra els perses sassànida.
