-
3500 BCE
Els cànons de bellesa
L'epoca prehistòrica.
Els homes triaven dones amb els òrgans reproductors molt marcats, pits, ventre malucs amples, -
323 BCE
Bellesa Antiga Grecia.
El cos perfecte havia de mesurar 7 vegades el cap,les dones robustes sense cap sensualitat i l'ideal maculi estava basat en els atletes i gimnastes. -
68 BCE
Bellesa Antics Egipcis.
El cos havia de ser harmònicament proporcionat, se servian del puny com a unitat de mesura,la bellesa consistia en l'harmonia i la perfecció,el cos humà havia de ser harmònicament proporcionat. la dona havia de ser prima, amb malucs amples, pits petits, tornejats i, tanmateix, la higiene corporal era un sinònim de bellesa. -
476
bellesa en la edad mitjana.
el cànon de bellesa de la dona medieval era aquella jove de pell blanca, cabell ros i tors prim mentre que l'home era un cavaller amb armadura, alt, vigorós, esvelt i elegant. -
1530
Bellesa en el Renaixement
Dones de pell blanca, ruboritzades, de llarga cabellera rossa, ulls grans, gran primor i elegància, i l'ideal masculí era una figura jove amb cabells llargs i lluents, les celles poblades i marcades, una mandíbula forta i uns pectorals amples. -
Bellesa al Barroc
tant l'home com la dona utilitzaven perruques,cossos mes robustos, pits prominents, malucs amples i cintures estretes, músculs estrets, braços arrodonits, carnosos i de pell blanca. Va neixer la paraula maquillatge. -
Bellesa en l'actualitat.
Dona prima, pits elevats, pòmuls pronunciats, nas petit, llavis prominents i nois amb cos musculós, atlètic i, amb una cara també marcada.
