-
Es va originar en un espai circular al aire lliure (orchestra), durant festes dionisticas, on es feien les escenificacions de la vida dels Déus. -
Al incrementarse el numero de festivals, el teatre es va convertir en un entreteniment. La forma més popular era la comedia. Aquest primer període és denomina classic, ja que comprèn el teatre de les civilitzacions clàssiques, de las antiguas Grecia, Roma, y las obras estan escrites en las llengues classiques com el grec o el llatí. -
L'humanisme es converteix en una part esencial de la transformacio conceptual del drama.
Un detall important és la existencia de la mascara.
Era 8n teatre improvisat i popular lligat a les tradicions de cada religió. -
Total separació de gèneres per evitar confusions. Emplea temes útils per a la societat amb un plantejament d’ensenyament pràctic, acord o semblant a la realitat.
-
Era bàsicament un teatre d’actors. Dominat per interpretes per qui escrivia obres ajustades al seu estil; normalment aquests actors adaptan clàssics per complaure els seus gustos i adecuar les obres a les seves característiques
-
El tema bàsic és l'amor apassionat que xoca contra les normes socials. Es Rebutja la regla de tres unitats. L'escenografia adquireix gran importància. La seva finalitat no és educar sinó commoure -
Va sorgir de la descentralització del teatre, que consiste en sustituir las trabas tecnològiques i escèniques del segle XlX per la espiritualitat que prové de text i la interpretació. -
Presenta de forma normal, situacions impossibles i sorprenents. El seu llenguatge és original. Presenten escenes de la vida ordinaria. Aborda tot tipu de tema, socials, fanmiliars, polítics, historics, etc.