-
El Paleolític comença a l'any 2.500.000 a.C i acaba a l'any 8.000 a.C. En el paleolític caçaven i pescaven animals i recolectaven plantes. Eren nòmades, es a dir, marxaven quan els recursos s'esgotaven. Vivien en tendes fetes amb pell d'animals, en coves o en balmes fetes de fang, pell i pals. S'organitaven en tribus o clans, també feien tasques de divisió sexual, els homes caçaven i les dones recolectaven i cuidaven als nens.
-
La prehistòria és l'etapa més llarga de l'evolució de la humanitat. Comprèn des de l'origen de l'espècie humana (fa més de dos milions d'anys) fins a l'aparició de l'escriptura (abans del 3500 a.C.). Durant aquesta etapa els éssers humans van anar canviant el seu aspecte físic, van fabricar instruments, van descobrir el foc, fondre metalls i van aprendre a viure en societat.
-
Els homo habils van descobrir les primeres eines. Van construir les primeres armes i eines amb pedra de sílex, banyes d'animal i ossos. La pedra de sílex es una pedra punxeguda que servía per ratllar o tallar eines, armes, carn..., també van construir punxons, agulles, rascadors, perforadors, puntes de llança...
-
El destral és una arma que s'utilitzava amb una mà. S'utilitzava per caçar animals llençan-ho amb força o amb un arc.
-
Aquesta eina es va inventar a l'any 2.500.000 a.C. Els raspadors els feien servir per tallar pells d'animals i per separar la carn dels ossos d'animals.
-
Els perforadors s'utilitzaven per foradar materials com la fusta o els ossos. Aquest material va ser molt utilitzat al paleolític.
-
El foc es va descobrir a l'any 1.900.000 a.C.
L'home Erectus va ser el primer homínid en utilitzar el foc de manera involuntaria. Més tard, l'home Neanderthal va ser qui descobreix com fer el foc. El foc els hi va permetre molts beneficis: cuinar els aliments com la carn, espantar depredadors, il·luminar i escalfar-se. Un inconvenient va ser que sempre havien d'estar pendents del foc, perquè s'havien de conservar -
A l'any 1.900.000, quan va apareixer el foc, van calentar la carn i això va fer que aquest aliment sigui més fàcil de menjar i fer molt abans la digestió. La mandíbula d'aquets hominids va disminuir de tamany i això va fer que el seu cervell s'agrandes i tinguin més capacitats de fer coses.
-
Donaven una explicació a fenòmens que resultaven misteriossos: la vida, la mort, el sol, la pluja... Van intentar influir sobre els fenòmens naturals amb ceremònies rituals. L'homo Neanderthal va fer els primers enterraments. Els homo sapiens van ser els primers homínids que van crear obres d’art.
-
Són figures i objectes decoratius tallats en os, banyes d'animal o pedra. Les venus paleolítiques van ser creades amb l'objectiu de donar bona sort a les dones. Tendeixen a ressaltar els atributs sexuals femenins. Els pigments s'obtenien de greix d'animal, plantes, minerals, sang i excrements.
-
Fa uns 30.000 anys, a les parets de les coves dels sapiens sapiens hi van començar a pintar i a esculpir: mans, animals, escenes de caça... Hi ha diverses explicacions sobre el significat: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies…
-
Són pintures d'animals grans com cavalls, cérvols, bisons... estàn representats de forma molt real, no apareix la figura humana, varis colors com el negre, el vermell o l'ocre.
-
Estàn representats amb animals, escenes de caça, dansa i escenes de la vida quotidiana on hi apareix la figura humana. Només s'utilitza un color.
-
Aquesta cova va ser inagurada el 17 de juliol de 2001. Es tracta d'un centre per a la conversació, la investigació i la difusió de la cova d'Altamira i de la prehistòria. Té la mida real de la cova original, en la qual fa 14.000 anys van viure i van pintar els homes del paleolític.
-
Agricultura: començen a conrear cereals com el blat i ordi.
-
Ramaderia: van començar a domesticar els animals, això els hi va permetre obtenir aliment com la carn i la llet i força de tir per transportar i arrosegar.
-
S'instalen en un lloc fixe i comencen a sorgir els primers poblats.
El sedentarisme va afavorir en 2 factors:
Divisió i especialització del treball: van començar a practicar activitats com la cistellerina, la ceràmica i el teixit. Això va provocar l'aparició del comerç.
Augment de la població: apareixen els primers poblats i la gent ja no té la necessitat de desplaçar-se. -
Hi havia molta sequia durant el 10.000 a.C i els homes i animals es desplacen a les zones on hi ha aigua. Començen a observar el comportament de les plantes i s'adonen de que poden cultivar, aixó va fer apareixer l'agricultura. Societat agrícola i ramadera i societat sedentaria.
-
El telar estava fet amb fusta. És una màquina que servia per teixir. El telar s'utilitzava per fer vestits i atuends.
-
La ceràmica la feian amb aigua, plom, estany i òxids metàl·lics (depenent de el tipus de ceràmica). Es procedeix a moldre'ls fins a aconseguir una pols finíssim o es barreja en la proporció més adequada. Amb la ceràmica van fer molts recipients i amb això transportaven líquids i allà es conservaven molt millor, la feien servir per possar el menja en plats ondos...
-
El Menhir és una roca en vertical.
-
Serveix per fer enterraments col·lectius amb forma de taula.
-
El comerç va sorgir quan van comenzar a intercanvia una cosa per altra, això va provocar que els poblats es fessin més grans, es van convertir en ciutats.
-
Al 5.000 a.C, entre el territori de Mesopotàmia i Egipte, es comença a utilitzar un nou material, es descobreix el metall. S'inicia un comerç pel Mediterrani d'aquest material. Fan grans avanços tecnològics: la roda, la vela i l'arada. L'edat dels metalls es divideix en tres etapes diferents: l'edat del coure, l'edat del bronze i l'edat del ferro. L'Edat dels Metalls acaba amb l'aparició de l'escriptura, a l'any...
-
A l'edat del coure va aumentar la producció humana, intercanvis i comerç, material moldeable, es a dir, les eines es deformaven. Per poder moldear els metalls els fundien a temperatures molt altes i les donaven la forma que volien.
-
La nova activitat (metal·lurgia i siderúrgia) provoca noves eines. La societat aumenta i tots aquestes innovacions van transformar els poblats neolítics: augment de la població, construcció més edificis i la construcció de muralles com a defensa.
-
És el lloc on es feien ceremònies amb forma de cercle.
-
El process de fer els metalls es diu "Metalúrgia", amb la Metalúrgia comença el comerç i artesania. Els metalurgics van ser els primers artesans especialitzats, ja que la metalúrgia era un treball molt complicat que pocs sabien fer.
-
Els megàlits són pedres gegants on enterraven a la gent que moría, n'hi han tres tipus de megàlits: el Menhir, el Dolmen i el Cromlec.
-
La roda va ser un invent molt útil per a les persones. Es va usar pel transport i amb la invenció del carro era més fàcil portar aliments, desplaçar soldats o comercialitzar.
-
A l'any 3.500 va sorgir l'origen de l'escriptura. Això es representava en pictogramas per representar objectes i éssers mediant dibuixos tallats en pedres. Els pictogramas son signes que s'utilitzaven com codis gràfics que són la traducció d'una frase o enunciat.
-
La vela va ser un altre invent molt important que és com la roda, permeteix millorar el transport, tant a persones com la mercancía. La vela no anava pel terra sinò que anava pel mar o rius.
-
A l'edat del bronze això era més dur i més resistent, eren eines dels més rics. Començen a viatjar amb fins comercials. La divisió social provoca l'aparició de classes socials.
-
Era més dur, més resistent i més moldeable, es creen les armes i s'acaba amb l'escriptura. És un mineral molt abundant, per lo tant, és més fàcil de trobar-lo a la naturalessa.
