-
Fa que començament S.XIX català així desaparegut com llengua administrativa i de cultura, només d'ús quótidia.
-
Moviment cultural iniciat a Catalunya per reivindicar l'ús públic i cultural del català.
-
Moviment cultural per recuperar llengua i cultura catalana.
Context europeu: Difusió Romanticisme, irrupció racionalistes i reforçar el dret dels pobles per decidir el seu propi govern -
Inicià la Renaixença a Catalunya juntament amb les propostes de Joaquim Rubió i Ors (1841). Intentan conscienciar ciutadans necessitat fer català no només llengua parlada sinó de cultura.
-
Crítica al centralisme: constitucions de l'Estat Liberal defineix Espanya com nació única i Corts úniques amb sobirania nacional i un model d'organització estatal.
-
-
Inicia amb republicanisme
-
Formular projectes per reformar l'Estat (anticentralista, federal i popular)
-
Formular projectes per reformar l'Estat (anticentralista, federal i popular)
-
Augment centralisme i política d'ordre públic dura, això causa un estat de guerra a Catalunya (provocar moderats catalans distanciessin homònims espanyols, descontents amb uniformisme cultural i reivindicar particularisme català)
-
Promoure llengua i literatura catalana. Mirada pasat medieval vindicà el paper dels comtes de BCN i importància Corona d'Aragó
-
En paral·lel a la Renaixença literària. És un moviment cultural popular que defensa utilitzar el català "que es parla" i el seu teatre i literatura també era popular (temes quotidians) (Serafí Pitarra)
-
Neix amb la Revolució del 1868. Garantir a Espanya plena participsció ciutadans, exigir llibertats, protecció drets i igualtat jurídica. Volen crear Estat organitzat des de baix (respecte individu, defensa Estat federal espanyol resultat unió voluntària diferents pobles).
-
Grup federals catalans signen el pacte per impulsar l'Estat federal espanyol tingués en compte realitat històrica antiga Corona d'Aragó i fonamentés sobre una sobirania popular)
-
Els Jocs Florals es van popularitzar (A.Guimerà i J.Verdaguer), el català comença a incorporar-se a publicacions, diaris, revistes i periòdics republicans. També creen una simbologia identitària
-
Amb la Constitució del 1873 s'expressa com hauria de ser la construcció d'un Estat federal. La República va ser un fracàs.
-
-
El federalisme es va replantejar la relació entre diferents territoris que hauríen de constituïr l'Estat federal.
-
Va ser la figura del catalanisme polític, va trencar amb Pi i Maragall i impulsa acció política (1881).
-
Almirall explica necessitat catalanisme no fos només cultural sinó polític. Crean entitat Centre Català (desenvolupar programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i crear nuclis propagandístics catalanisme).
-
Josep Maria Vallès i Ribot (referent Catalunya federalisme) proposa redactar-la (Corts sobiranes, govern altes competències, sense limitacions derivades pacte federal).
-
Denúncien caràcter sucursalista dels partits dinàstics i fa crida als polítics catalans perquè abandonessin i impliquessin en organitzacions catalanistes.
-
Centre Català convoca míting a la Llotja de Barcelona (amb organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanes). Redacten el Memorial de Greuges: presentat a Alfons XII (1r manifest polític unitari catalanisme). Denúncia centralisme, demana dret impulsar vida regional (proteccionisme, dret civil català davant amenaça govern elaborar nou codi civil únic tota Espanya. Mort rei limita eficàcia document menys a Madrid. Aproxima catalanisme a la burgesia.
-
Almirall publica "Lo Catalanisme" (estableix bases ideològiques catalanisme progressista). Impulsar forta tasca agitació cultural, marge constitucions oficials, i fundar organització política interclassista (força política que pot intervenir en les eleccions).
-
Discrepàncies Centre Català i formen Lliga Catalunya (N.Verdaguer, L.Domènech, A.Guimerà). Són més conservadors que Almirall i sintonitzen millor amb burgesia.
-
Reivindicacions oficialitat llengua catalana, defensa dret civil català, proteccionisme i executar política exclusiva catalanista. Missatge reina regent per autonomia Catalunya.
-
El Govern accedeix a canviar el Codi Civil (primera victòria catalanista)
-
Catalanisme massa republicà no atrau burgesia arraigada política partits monàrquics. Component social més feble que republicanisme federal (limita bases populars). Oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Desaparèix Centre Català i influència Almirall política.
-
Representat per l’Església i més concretament pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (vigatanisme). Ell proposava un refús a l’evolució i un retorn a l’Edat Mitjana, afirmant que “Catalunya serà cristiana o no serà”.
-
Entitat que aplegava totes les organitzacions catalanistes. Narcís Verdaguer i Callis i altres membres de la Lliga de Catalunya, va fundar la Unió Catalanista (burgesia conservadora) (propagació idees regionalistes i realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes).
-
Aprovar programa polític Unió Catalanista fa assemblea a Manresa d’on surten Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa), la primera formulació d’un projecte d’estatut d’autonomia.
-
Desastre 98 desprestigiar partits dinàstics i ser moment de aspiracions polítiques del catalanisme, que s’havia desmarcat del sistema de la Restauració, tenia uns líders consolidats, havia elaborat una ideologia i disposava d’una base social important. Des de llavors, el catalanisme comença una notable expansió i es consolida com a alternativa política.
-
Reforma fiscal govern central va generar forta protesta a Catalunya, l’anomenat Tancament de Caixes: els comerciants es negaren a pagar els impostos i l’alcalde de Barcelona, el Doctor Robert, es va negar a autoritzar els embargaments. La premsa espanyola titllà el fet com a separatisme. El moviment acabà en derrota, però va significar una victòria i un reforçament del catalanisme.
-
Fracàs govern Silvela, impulsa la unió entre dos grups polítics: Unió Regionalista (1899) (que agrupava els antics partidaris del regeneracionisme, creada per la burgesia industrial, demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya) i Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista).
-
Reformula el programa a nivell espanyol, la reforma agrària i fa reivindicacions pels treballadors industrials. També defensa la independència de Cuba però van augmentar les dissencions de l'interior del partit i va acabar dividint-se amb la seva mort.