-
Els espanyols van firmar el tractat de Fontainebleau amb la França napoleònica en la qual es van posar d'acord de què les tropes franceses podien travessar Espanya per apropiar-se de Portugal. -
Les persones que estaven a favor del príncep Ferran van fer el motí d'Aranjuez que va provocar la caiguda del rai Godoy i l'abandonament del Carles lV. -
El Napoleó designar la corona d'Espanya al seu germà, el dos de maig de 1808 va determinar una gran revolta a Madrid que va ser al principi de la guerra del Francès o la guerra de la Independència nacional. Les persones que van donar suport a Josep Bonapart van ser anomenats afrancesats mentre els que volien el retorn de Ferran Vll van ser anomenats patriotes.
Pintura de Goya va ser pintada per Francisco Goya que va ser un pintor i gravador Aragonès. -
És la reunió inaugurada a San Fernando i traslladada a Cadis on es va formar la primera constitució en 1812, que va promulgar la Sobirania Nacional, la divisió de poders, la igualtat i la legalitat. -
La constitució va ser coneguda com a Pepa perquè va ser aprovada el 19 de març al dia de Sant Josep i també perquè va ser la primera constitució. -
Quan Napoleó fracassa es retira les tropes de Rússia i d'Espanya. Al final van firmar el tractat de Valençay (pau) per posar fi a la guerra. -
El Ferran Vll va tornar a Espanya i va restablir els privilegis de clergat i la noblesa. I els va forçar per pagar impostos, va governar sis anys de manera absoluta. -
El trinent coronel Rafael del Riego va restablir la Constitució de 1812 i va fer que el rei juri la constitució, va recuperar els presos polítics i va convocar eleccions per reunir Corts. -
És el període en la qual es va restaurar l'absolutisme amb Ferran Vll.
- Amb la pèrdua de les colònies americanes va néixer la crisi econòmica.
- La creació d'un consell de minestres va perjudicar els nobles, van viure diversos pronunciaments i això va provocar la crisi del règim absolutista. -
Va restablir les reformes aprovades de Cadis, però la Santa Aliança va enviar exèrcit dels Cents Mil Fills de Sant Lluís, que van revertir Ferran Vll com rei absolut. -
El problema dinàstic va provocar la crisi del règim absolutista. La llei sàlica (que les dones no podien regnar) estava perjudicant el Ferran Vll perquè volia que la seva filla Isabel pogués regnar, però els absolutistes no ho van acceptar. I van donar suport a Carles Maria Isidre, el germà del rei. -
És el període en la qual es va restaurar el absolutisme amb Ferran Vll.
- Amb la pèrdua de les colònies americanes va néixer la crisi econòmica.
- La creació d'un consell de minestres va perjudicar els nobles, van viure diversos pronunciaments i això va provocar la crisi del règim absolutista. -
Després de la mort del Ferran Vll el 1833, es va provocar la primera guerra Carlina on els liberals donaven suport a Isabel, i els carlins defensaven l'absolutisme. Els carlins dominaven Navarra, Catalunya, València, i algunes zones d'Aragó. La guerra va acabar després de set anys amb la derrota carlina. -
La Maria Cristina es va enfrontar els carlins per assegurar-se el trop a la seva filla. Els liberals es van dividir en dos grups, els moderats i els progressistes.
Van obligar la reina a lliurar el govern als progressistes. En 1837 es va proclamar una constitució restrictiva, ella va dimitir i el nou cap va ser general Espartero, va governar de manera autoritària fet que ningú li va donar suport. Els dos grups es van unir i van decidir posar a Isabel ll com a reina amb només tretze anys. -
Gràcies a la constitució del 1845 que limitava el poder dels ciutadans, els moderats van governar deu anys. En 1854 l'estat va ser dirigit per general O'Donnell amb el suport de dos grups, va acabar amb la dècada. El general Narváez va ser el president del govern espanyol en aquesta etapa, era un militar hàbil i de prestigi. -
Els progressistes es van apoderar del poder. La Unió Liberal va ser un partit integrat per moderats i progressistes. L'Espartero amb el suport d'O Donnell va aprovar un procés de desamortització.
El d'O Donnel va acabar amb Bienni Progressista que era una etapa de crisi econòmica i de protestes. A partir del 1866, el règim isabelí va entrar en una etapa de descomposició política. -
El regnat d'Isabelí ll va entrar en crisi política, econòmica i social.
Pels problemes econòmics i de fam es van produir revoltes a les ciutats i als camps.
A causa de l'excessiu autoritarisme es van distanciar els sectors socials.
La monarquia patia un fort descrèdit pels comentaris que es feien de la vida privada de la reina.
Amb el pacte d'Oostende els progressistes i demòcrates es van posar d'acord per expulsar el Borbó. Que més tard va augmentar la unió Liberal. -
La reina va abandonar el país, general Serrano i Prim van liderar una revolta. El general Serrano era l'encarregat de la regència i el Prim de la presidència del govern.
Amadeu de Savoia, príncep d'italià va posar al tron d'Espanya, mentre que arribava a la Península, el general Prim va ser assassinat.
Amadeu va ser un monarca de feblesa política que estimava branca carlina, però estava encontre dels monàrquics i l'església.
L'aixecament de Cuba va provocar la nova guerra. -
La primera república va ser proclamada per les corts, aquest sistema va provoca problemes, uns grups socials volien república federal i altres d'unitària, per això es va produir moviment cantonalista i creació de cantons independents a Catalunya.
Amb la guerra de Cuba van enfrontar la tercera guerra. El general Pavía va acabar les corts, el Serrano va dirigir el govern. En 1874 el general Martínez Campos va posar fi a la república i va recuperar la monarquia i la dinastia dels Borbons. -
-
El fill d'Isabel ll, el rei Alfons va ser proclamat rei pel general Martínez Campos. El nou monarca va nomenar a Cánovas de Castillo el president, el va acabar amb el conflicte carlí i la guerra de Cuba. -
En 1876 es va incorporar una constitució per principis moderats i progressistes, bàsicament era un text conservador que establia la sobirania compartida entre corts i el rei i proclamava la confessionalitat de l'estat. -
L'exercici del poder, de dos partits polítics van anar alternant.
El conservador que era el defensor de l'església i l'ordre social dirigit per Cánovas.
Van desenvolupar reformes socials importants i va aprovar el sufragi universal masculí, liderat pel Sagasta.
La corrupció electoral va fer possible el privilegi del govern.
Els cacics propietaris de les terres ajudaven a guanyar vots i les capitals de la província, els governadors civils manipulaven els resultats (topinada). -
La ciutat de Barcelona vivia un moment d’agitació important davant l’evident crisi econòmica, va aparèixer un nou motiu de preocupació i descontent, la Guerra del Marroc, havien perdut fills, pares i germans. També va produir protesta entre la classe treballadora, ells eren les que patien. -
Un congrés obrer a Barcelona va donar lloc al sindicat revolucionari Confederació General del Treball (CGT), que l'any següent adoptà el nom de Confederació Nacional del Treball.
-
Un clima de violència, marcat per l'actuació dels Sindicats Lliures, d'inspiració carlista i anticenetista.
-
Va partir una vaga de quaranta-quatre dies, el preludi d'un període en què la intransigència de la patronal afavorí uns climes de violència. -
Són els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors. -
Va ser el nom que es va donar a la institució integrada exclusivament per militars. -
Constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. -
Ancià, malalt i sense suports socials, el 27 gener 1930, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al monarca, qui es va afanyar a acceptar-la. Dos mesos després, el dictador moria a l'exili a París.
