-
Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851. S'ha constatat que els primers territoris on es van trobar els primers indicis de textos escrits eren a la zona del Pròxim Orient, Mesopotàmia, en unes tauletes d'argila amb escriptura cuneïforme, i més endavant a Egipte
-
Hi ha moltes restes arqueològiques que mostren un antic poblament en la prehistòria de Catalunya, fins que el territori entrà en el període històric amb la pràctica de l'escriptura per part dels ibers, grecs i cartaginesos. Se sap que estava poblada en el Paleolític inferior,[1] establint-se entre un milió i vuit-cents mil anys enrere la presència de l'Homo antecessor,[2] però la informació que n'ha quedat és escassa. De fa 450.000 anys data l'home de Talteüll.
-
Descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell. Sabadell, segons excavacions arqueològiques realitzades a la zona, existeix com a nucli de població des de fa diversos mil·lennis, tot i que les primeres cases a l'actual centre de la ciutat no es construïren aproximadament fins al segle x o xi a la part baixa de l'actual Passeig de la Plaça Major. A l'edat mitjana es convertí en una població de mercat i va anar guanyant importància.
-
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del segle vi aC ençà: elísics, sòrdons, ceretans, airenosis, andosins, bargusis, ausetans, indígets, castel·lans, lacetans, laietans, cessetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.
-
Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolupà al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren construïts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'església de Sant Fèlix),[7] documentada des de l'any 1076. També s'hi bastiren molins fariners. Conegut pel nom de Forum Sabatell i situat a l'actual Plaça Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant més de vuit segles.
-
L'any 237 aC, els cartaginesos començaren la seva penetració militar pel sud de la península Ibèrica, que acabà el 227 aC amb l'establiment d'un estat amb capital primer a Akra Leuka i després a Mastia, reanomenada posteriorment com Carthago Nova. El 231 aC una ambaixada romana tingué lloc a Hispània per tractar amb el cabdill cartaginés Amílcar mentre els saguntins, aliats de la República romana des del 230 aC, també enviaren ambaixadors a Roma.
-
La primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulació amb el noble Teodomir - Tractat de Teodomir - pel qual aquest reconeixia la sobirania islàmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalopó, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest és el punt de partida de la islamització del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrània ibèrica.[1]
-
La indústria tèxtil més important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a força distància- per la del tissatge de lli. El 1559 es va crear el Gremi de Paraires (més tard anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de l'activitat tèxtil. Al llarg del segle XVIII, Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com la terrissera i la paperera.
-
El segle xix fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València.
-
Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica. A Catalunya i especialment a diverses ciutats del Vallès Alguns d'aquests edificis s'han reconvertit i es troben espais nous que han heretat el nom d'aquelles antigues fàbriques; llocs on a vegades només queda una alta xemeneia o el mateix edifici reconstruït i adaptat a noves necessitats socials.
-
Els primers reptes del nou ajuntament democràtic se situen a l'entorn de la urbanització de la ciutat i la creació d'equipaments públics. El creixement descontrolat dels anys 50, 60 i 70 havia generat nous barris que no comptaven amb les infraestructures urbanes necessàries (enllumenat, clavegueram, pavimentació de carrers, etc.). El 1992 s'inauguren dos nous parcs públics: el de Catalunya i el del Taulí.
-
Sabadell ha assumit el repte que suposen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Compta per a això amb l'important teixit econòmic i social de la ciutat, amb l'avenç experimentat per les seves indústries de la informació i amb una dinàmica ciutadana i associativa disposada a col·laborar en aquest desenvolupament.
La col·laboració dels àmbits públic i privat és essencial en els projectes de futur que permetran que Sabadell.