-
GUERRA DELS BOERS
La Guerra del Boers, conflicte colonial, va esclatar entre Gran Bretanya i Holanda. A causa de diferents interessos per part anglesa, es va produir aquesta guerra, deixant a Gran Bretanya com a guanyadora. Aquest conflicte va succeir a Sud-àfrica, pel fet que Holanda tenia uns territoris que Gran Bretanya volia. Sobretot, es mostrava un interès pel comerç de mines d'or que Holanda controlava al seu territori. -
Diumenge Sagnant
El Diumenge Sagnant a Rússia va ocórrer el 22 de gener de 1905 a Sant Petersburg. Una multitud pacífica de manifestants que exigien reformes polítiques i millors condicions de treball va ser atacada per les tropes del tsar Nicolau II. Centenars de persones varen morir i/o varen resultar ferides. Aquest esdeveniment va desencadenar una onada d'agitació, marcant un punt d'inflexió a la història russa i definint les bases per a la Revolució Russa de 1917. -
Sublevació del cuirassat Potemkin
La revolta del cuirassat Potemkin va ser un aixecament de la tripulació del vaixell de guerra rus. Descontents per les males condicions de vida i el tracte inhumà, els mariners es van amotinar contra els oficials. Van prendre el control del vaixell i es van dirigir cap a la ciutat d'Odessa, on van ser rebuts pel suport popular. L'aixecament esdevingué un símbol de resistència i revolució. Encara que el moviment va ser reprimit, l'episodi del Potemkin es considera una fita important. -
Creació de la Duma
La Duma va ser creada a Rússia el 1905 com a resposta a les protestes i disturbis del Diumenge Sagnant. Va ser el primer parlament rus i es va establir com a part de les reformes. Tenia com a objectiu brindar participació ciutadana. Al llarg dels anys, la Duma debatre lleis, representar interessos diversos i exercir cert grau de control sobre el govern. Malgrat les seves limitacions, la Duma va establir les bases per a una representació política i va ser essencial per a la democràcia Russa. -
Mort de l'hereu de l'imperi austrohongarès.
Assassinat de l'hereu de l'Imperi austrohongarès a mans d'un anarquista (Ⓐ) bosni. Aquest anarquista ho va cometre amb armes Sèrbies, cosa que va implicar directament aquest país i va donar com a resultat, el inici de la IGM. -
Inici de la Primera Guerra Mundial
Degut a les diferentes tensions entre les potències europees i el fet desencadenant, l'assassinat de l'hereu de l'Imperi Austrohongarès s'inicia la Primera Guerra Mundial. L'Imperi Austrohongarès primer declara guerra a Sèrbia, seguidament, Rússia actua i la declara també a l'Imperi Austrohongarès com a defensor dels seus aliats.
Alemanya, veient que Rússia ha actuat i l'imperi AH demana ajuda, el Kàiser Guillaume II decideix intervenir. -
Batalla de Tannenberg
La Batalla de Tannenberg va ser un enfrontament durant la IGM, va tenir lloc entre el 26 i el 30 d'agost del 1914, a l'est de Prússia. L'exèrcit alemany es va enfrontar a l'exèrcit rus. Aprofitant la superioritat tàctica i la desorganització russa, els alemanys van infligir una derrota descomunal a l'exèrcit rus, capturant milers de soldats. La batalla de Tannenberg es va convertir en un símbol de força militar alemanya i va tenir un gran impacte en el curs de la guerra al front oriental. -
Batalla del Marne
La Batalla del Marne va ser un enfrontament clau durant la Primera Guerra Mundial, el setembre de 1914. Les forces aliades van aturar l'avanç alemany a prop del riu Marne, frenant el seu intent de destruir l'exèrcit francès. El contraatac aliat va aturar l'avanç alemany, marcant un punt d'inflexió a la guerra i salvant París de l'ocupació. França comptava amb una línia de trinxeres des del Mar del Nord fins a Suïssa. -
Canvi de bàndol d'Itàlia
A causa de la insatisfacció de Itàlia quant a la promesa de l'imperi AH de donar territoris, canvia de bàndol. -
Ofensiva de Gal·lípoli
Es duu a terme l'ofensiva de Gal·lípoli a Turquia, a la qual s'enfronten GB vs L'imperi AH i l'Otomà. GB perd, i també es queda sense les seves colònies. -
Batalla de Verdun
La Batalla de Verdún va tenir lloc entre el 21 de febrer i el 18 de desembre de 1916. Va ser una de les batalles més llargues, on les forces alemanyes van intentar trencar línies defensives franceses al voltant de Verdún. Els combats van ser intensos, amb un enorme nombre de baixes a tots dos bàndols. Els francesos van resistir valentament, i finalment van aconseguir aturar l'avanç alemany. La Batalla de Verdún es converteix en símbol de resistència francesa. Alemanya avança 2 km en 2 anys. -
Revolució Bolxevic
La Revolució Bolxevic, liderada per Lenin, va ser un aixecament que va establir un règim comunista. Els bolxevics van prometre "Pau, Pa i Terra" i van enfocar-se a prendre el poder mitjançant el control dels Soviets. Després els bolxevics van implementar reformes radicals, com la nacionalització de la indústria i la redistribució de terres. La Revolució Bolxevic va establir les bases per a la formació de la Unió Soviètica i va tenir un impacte important en la política. -
Els EUA entren a la IGM
Els EUA durant tota la guerra varen estar donant material al bàndol aliat. Alemanya, va enfonsar un dels vaixells de subministraments Americà, implicant directament el continent Americà a IGM. Açò, implica una arribada d'1 milió de soldats americans a Europa. -
Sortida de Rússia de la IGM
A causa del Tractat de Briest-Litovsk del 1918, Rússia, surt de la guerra a canvi de diferents territoris.
Rússia decideix sortir a causa de la seva situació interna, revolucionada i pobre.
- Independència per a Finlàndia i els països bàltics.
- Cedeix part de Romania, Bulgària i Polònia a l'imperi AH i a Alemanya. -
II Batalla del Marne
Al front occidental, la segona batalla del Marne es duu a terme. S'enfronten els EUA + França + GB contra el bàndol Alemany + Austrohongarès. Aquest darrer imperi es trobava en un estat feble i ple de moviments independentistes.
Guanya el bàndol aliat, tot i que hagués sigut la darrera ofensiva d'Alemanya al front occidental. -
Batalla Vittorio Veneto
Aquesta, és la darrera batalla de la Primera Guerra Mundial, enfrontant-se l'imperi AH vs Itàlia. Guanyant Itàlia, Alemanya es va rendir a les 11 h del dia 11 del mes 11 l'any 1918. -
Final de la IGM
Tot i que la guerra va acabar, es varen deixar moltes coses en l'aire. El Tractat de Versalles (1919) va afectar a tots els països implicats amb objectius molt clars:
- Impedir que Alemanya torni a ser forta (prohibició de tenir exèrcit)
- Repartiment de territoris.
- Creació de nous països.
- Aïllament de Rússia per les seves ideologies.
- Aplicament de Pla Dawes (Alemanya pagarà tots els gastos de la guerra)- NO MÉS GUERRES.
-
Aixecament armat dels revolucionaris a Alemanya
La república de Weimar té inestabilitats internes, molts de revolucionaris estan en contra d'aquesta república. -
Proclamació de la república de Weimar
A causa de la crisi econòmica, la misèria i l'atur, Alemanya es troba en un estat crític. El kaiser va abdicar després de la IGM i, al país es va proclamar la República de Weimar.
Assemblea constituent de 3 partits:
◆ Socialdemòcrates
◆ catòlics (Partit de centre)
◆ Liberals (Partit Democràtic). Durant la república, es varen estar enfrontant a grups d'extrema dreta, i altres revolucionaris que consideren que no s'han d'acceptar les condicions de Versalles i volen el poder a la força. -
Creación de la SDN
La Societat de Nacions va ser creada com a resultat dels esforços internacionals per mantenir la pau després de la Primera Guerra Mundial. Va sorgir del Tractat de Versalles i tenia com a objectiu principal prevenir futurs conflictes a través de la cooperació entre nacions. La SDN va promoure la seguretat col·lectiva i la resolució pacífica de disputes, així com la protecció dels drets humans i el desenvolupament econòmic i social. -
Formació del PNF
Els fasci, un grup armat de persones que defensaven les idees feixistes format per Mussolini, formen en un Partit Nacional Feixista. Aquest partit, estava suportat per la burgesia, el finançament de grans propietaris agrícoles i industrials i l'Església catòlica.
Tenien un programa molt rígid:
- Estat fort
- Política exterior expansionista
- Ordre social
- Defensa de la propietat privada Al perdre les eleccions el 1922, Mussolini exigeix al Rei el poder de l'estat, qui ho cedeix a l'octubre. -
Formació de la URSS
Es forma un estat federal de repúbliques pluriètnic i plurinacional amb autonomia de les Repúbliques. Será un estat TOTALITARI amb un partit únic, el comunista de la unió soviètica (PCUS). Aquest partit s'organitzará en el Soviet Suprem, una mena de govern. Cada república conta amb el seu Soviet Suprem.
L'estat tenia uns topics molt clars:
- Estat damunt l'individu.
- Fàbriques i terres en mans de l'estat.
- Estat proveeix als ciutadans sanitat i educació. -
Mort de Vladímir Ílitx Lenin
A la mort de Lenin, el succeeix en Joseph Stalin, precursos del Stalinisme. Stalin instaurarà un règim autoritari personalista, amb un objectiu econòmic molt clar, fer de l'URSS una superpotència, ho farà dde la seguent forma:
- PLANS QUINQUENNALS
- Propietat col·lectiva i objectius de producció agrícola
- Banca pública Amb un resultat positiu per a la nació, convertir-se en una superpotència econòmica i industrial al món. -
El crack del 29
L'any 1929 a l'octubre, precisament el dia 29, es va dur a terme un succés que marca la història de l'economia estatunidenca. Degut a la sobreproducció i la bombolla falsa que es crear, va caure la bossa Novaiorquesa a valors desastrosos, acabant amb el somni americà que aquesta etapa, ara terminada, els feliços anys 20, havia creat. -
Proclamació de la Segona República
Les eleccions són guanyades pel PSOE i el Partit Republicà. El president de la república serà Niceto Alcalá-Zamora, qui instaurarà una nova constitució, la del 1931:
- Autonomies
- Democràcia
- Sufragi universal
- Separació de l'església de l'estat. -
Hitler, cap de govern a Alemanya
- Partit nazi 196 diputats
- Comunistes 100 diputats El president Hindenburg es veu pressionat a cedir el govern a Hitler. ➔ 1933: HITLER convoca eleccions.
- Incendi al Reichstag
- Acusen als comunistes.
- Declara estat d’emergència. ➔ 1934: Hitler es proclama Führer i canceller del III Reich.
-
Cop d'estat de José Sanjurjo
Sanjurjo, un general conservador de l'exèrcit, va intentar enfonsar el govern republicà i establir una dictadura militar. El cop va ser impulsat per polítiques de la Segona República i el seu desig de restaurar un govern autoritari. L'aixecament va fracassar a causa de la falta de suport i coordinació, i Sanjurjo va ser arrestat. Es van revelar tensions polítiques i inestabilitat a Espanya, sentant les bases per a futurs conflictes durant la Guerra Civil Espanyola. -
Assassinat de José Castillo
A causa de les tensions als bàndols que lluitaran a la Guerra Civil Espanyola, José Castillo, militar SOCIALISTA, és assassinat el 12 de Juliol del 1935, un dia abans que el líder de la CEDA, de l'altre bàndol. -
Assassinat de Calvo Sotelo
A causa de les tensions als bàndols que lluitaran a la Guerra Civil Espanyola, Calvo Sotelo, líder de la CEDA, es a dir de dretes, és assassinat el 12 de juliol del 1935, un dia després que el militar socialista, José Castillo, de l'altre bàndol. -
Cop d'estat de Francisco Franco i inici de la Guerra Civil espanyola
En Francisco Franco, militar espanyol, el 17 de juliol de 1936 decideix donar un cop d'estat aixecant-se contra la república. Va ser un fracàs, a causa del fet que la Guàrdia Civil estava de banda dels Republicans, però, triomfa aquí sí, al Marroc, assumint ser comandant de l'exèrcit africà. Aquest fracàs va donar inici a la Guerra Civil Espanyola, una etapa de 3 anys per a Espanya, que, posarà fi a la vida de molts espanyols germans, deixant cap d'estat a José Giral durant l'etapa. -
Es proclama el govern de Negrín
Negrín, amb el seu nou govern el 1937 té uns objectius molt clars:
- Seguir defensant les bases de la República tot i que anaven perdent la guerra.
- Proposar una negociació amb Franco (Tretze Punts), que rebutja categòricament.