-
DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ
Va ser descobert per John Thomson i el seu equip de físics britànics al 1897. Un electró és una partícula carregada negativament. Juntament amb neutrons i protons és una de les tres sub partícules que componen un àtom. Els electrons es poden trobar en estat lliure (és a dir, sense estar units a cap àtom) o lligats a el nucli d'un àtom. La seva massa és aproximadament 1/1836 vegades la del protó. -
MODEL ATÒMIC DE THOMSON
Al 1897 el físci anglès Joseph John Thomson va dir que els àtoms no estaven buits i va descobrir que a dins hi havia electrons que són les partícules amb càrrega negativa. Va suposar que es troben en intervals regulars sobre un cercle en el centre de l'àtom i també és troben en moviment. -
PUBLICACIÓ DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT
La teoria de la relativitat va ser descoberta per Albert Einstein entre els anys 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general). Explica que el temps està relacionat amb l'espai amb coses que es mouen properes a la velocitat de la llum. -
MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
L'any 1911 Ernest Rutherford va publicar el model planetari de l'àtom. Va descobrir el nucli dels àtoms i també va descobrir els protons (partícules amb càrrega positiva). També va deduïr els neutrons que són les partícules sense càrrega elèctrica. -
MODEL ATÒMIC DE BOHR
El físic Niels Bohr l'any 1913 va descobrir que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit on hi ha tota la càrrega positiva i quasi tota la massa de l'àtom. També va descobrir que al voltant de l'àtom hi ha diferents òrbites on giren els electrons i que quada òrbita té una energia diferent. -
DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
Va ser descobert per Ernest Rutherford al 1919. El protó és una partícula composta amb carrega elèctrica positiva que es troba dins del nucli atòmic dels àtoms. El nombre de protons d'un element determina el seu nombre atòmic. Generalment els trobem units als neutrons. -
DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ
Va ser descobert per James Chadwick l'any 1932. El neutró és una partícula subatòmica sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó i juntament amb els protons, formen el nucli atòmic. -
DESCOBRIMENT DEL POSITRÓ
Va ser descobert pel físic Charl David Anderson l'any 1932. El positró és l'antipartícula de l'electró, a més a més tenen la mateixa massa però els positrons tenen càrrega positiva. Si un positró es troba amb un electró, emeten fotons ultraenergètics. -
FORMACIÓ DEL CERN
El CERN (Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o Lavoratori Europeu de Física de Partícules Elementals) va ser creat a l'any 1954 a Ginebra. Avui en dia és el lavoratori d'investigació bàsica més important del món on tal i com diu el nom estudia la física de partícules, és a dir, estudia els components elementals de la matèria i les interaccions entre elles. L'organització té 22 estats que en són membres. -
DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ
El neutrí va ser descobert per Clyde Cowan i Frederick Reines el 1956. És una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color. Els neutrins tenen una massa molt petita. Es coneixen 3 tipus de neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic. -
DESCOBRIMENT DELS QUARKS
Van ser descoberts per Murray Gell-Mann i George Zweig el 1968. Els quarks són partícules elementals de la matèria. A diferència de de les partícules compostes, no estan formades per altres partícules. Són les partícules més petites que s'han pogut observar fins avui en dia. Els quarks només es poden trobar dins d'hadrons, la major part de la informació dels quarks s'ha extret d'observacions dels hadrons. -
POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC
L'LHC, el Gran Col·lisionador d'Hadrons (Large Hadron Collider) és l'accelerador de partícules més gran i de major energia que existeix i la màquina més gran construïda pel ser humà. Es va començar a construïr l'any 2000 i es va posar en funcionament l'any 2008. És un túnel de 27km de circumferència i es troba entre 50-175m sota terra. Aquest túnel fa col·lodir els protons i nuclis pesants de plom. A dins hi ha conjunts de protons i nuclis que són accelerats a velocitats semblants a la llum.