Timeline: Quim Monzó

1952

Naixement

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952.

1960

De petit ja es va interessar per la lectura

Fill d'una andalusa i un català, va créixer al barri de Sants de Barcelona, on es va interessar per la lectura amb el servei de bibliobusos de la Diputació de Barcelona.

1970

Primera feina: periodisme de guerra

Va començar a treballar en el món del periodisme a la dècada del 1970, amb col·laboracions com a corresponsal de guerra. Va escriure a Tele/eXpres reportatges sobre el Vietnam, Cambotja, Irlanda del Nord i l'Àfrica de l'Índic.

1976

Primer premi com a escriptor

Monzó es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, que no ha volgut mai reeditar.

1978

"Uf, va dir ell", el primer conte de molts

Des del primer recull de contes, Uf, va dir ell (1978) fins a Guadalajara (1996), es fa perceptible una evolució cap a la màxima elisió d'elements superflus, tant pel que fa a la ficció com pel que fa a la dicció i el model de llengua literària. Monzó aposta per una concepció rigorosa del conte, on el formalisme que opera per subtracció no condueix al joc gratuït sinó a laberints domèstics sense sortida.

1980

Geni i polifacètic: escriptor, però també traductor, guionista, columnista, presentador...

Ha traduït Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Ernest Hemingway, Roald Dahl, Mary Shelley, Arthur Miller,entre d'altres. Ha escrit els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón, del director de cinema Bigas Luna. Ha escrit columnes d'opinió en diversos diaris: Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia.

1983

Primera gran novel·la

Després d'una llarga estada a Nova York, Quim Monzó va publicar Benzina (1983), una novel·la sobre la buidor i el sensentit de l'art postmodern, sobre un art fet de pensaments brillants basats en mentides que un mateix acaba creient i que no serveixen per a res. Benzina parteix de la idea d'un personatge que en devora un altre.

1993

El perquè de tot plegat

Entre els diversos reculls de contes destaquen els dos últims. El perquè de tot plegat (1993) tracta de manera gairebé monogràfica totes les possibilitats combinatòries del desig i de les relacions home-dona. El recull destaca per la radicalitat dels plantejaments, per la duresa del to, marcat per un humor pessimista però no desproveït d'un punt de comprensió que emergeix quan s'han fet caure les màscares

1993

Persones humanes, un programa de televisió inimitable i polèmic

Un programa dedicat a la infanta Helena va ser objecte d'una forta polèmica, ja que la Casa Reial espanyola ho va entendre com una provocació. Hi va haver un gran escàndol, però el programa no va ser eliminat de la graella televisiva.

Oct 9, 2007

Discurs Fira Frankurt

El 2007 va escriure i llegir el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. Monzó va concebre una dissertació en forma de conte que diferia dels discursos tradicionals. www.youtube.com/watch?v=YT-HTkUwO-M

2010

Papanates, última obra publicada.

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates és una jocosa denúncia de la incongruència del gremi polític, de la superxeria i la impostació de bona part de la vida pública, i del domini de les poses.