-
Period: to
La Revolució Francesa
La Revolució francesa va ser un procés de transformacions socials i polítiques que va començar el 1789 i va acabar aproximadament el 1799. Va iniciar com un aixecament protagonitzat per sectors burgesos, nobles i populars contra la monarquia absolutista i contra els privilegis de la noblesa a França. -
Period: to
El moviment obrer.
Per “moviment obrer” entenem abans que res el moviment organitzat, és a dir els sindicats, els partits polítics i les altres associacions que tenen el seu origen a la classe obrera i que en són una expressió autònoma. -
Els estats generals
Els Estats Generals de França convocats amb posterioritat a 1614 i els darrers de l'antic règim de França. Es van desenvolupar a Versalles, on residia el rei Lluís XVI, a les afores de París. Va ser una assemblea general extraordinària convocada pel rei, per trobar una solució a la greu crisi financera que patia el país. Es componia de representants dels tres estaments de la societat francesa: la noblesa, el clergat, i el poble. -
L'Assamblea Constituent.
L'Assemblea Nacional Constituent va ser la primera d'aquestes de França. Formada a partir de l'Assemblea Nacional, que va ser proclamada el 4 del 7 de 1789, als inicis de la Revolució francesa.
Aquesta va prendre innombrables mesures que van canviar profundament la situació política i social del país. Entre elles, destaquen l'aprovació de la declaració dels drets de l'home i del ciutadà, la supressió del feudalisme, l'apropiació dels béns de l'Església i la Constitució Civil del Clergat... -
La revolta dels privilegiats.
Al juliol de 1788, els representants dels tres estaments es van reunir al castell de Vizille i van fer una crida a totes les províncies convidant-les a rebutjar el pagament dels impostos fins que el rei no convoqués els Estats Generals. -
La condició dels obrers.
La Revolució Industrial va portar canvis en l’àmbit econòmic i social, en el treball i en la vida de la gent.
Els pagesos es convertirien en proletaris, amb unes condicions de treball i de vida molt dures:
Les condicions de treball dels eren dolentes: llargues jornades de treball, salaris baixos, explotació de dones i nens...
Les condicions de vida eren molts dures també: vivien en cases fetes mal bé, abocats a la misèria...
Aquests fets van fer, que els treballadors lluitessin per el seu bé. -
La convenció nacional.
La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executius (fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Pública) i legislatiu a França des del 20 de setembre de 1792 al 26 d'octubre de 1795. -
La Convenció Nacional.
Va ser la institució principal de la PRF. Aquesta era una assemblea que va concentrar els poders executius, fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Públic i legislatiu de l'Estat. Va començar amb una assemblea, i es va formar arran de les eleccions celebrades d'abans. Una de les coses que va fer va ser la redacció d'una Constitució que substituís la de 1791. Aquesta, no es va dur a la pràctica a causa de les pressions exteriors de les potències antirevolucionàries. -
El Directori.
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
Period: to
L'imperi Napoleònic
L'Imperi napoleònic va ser un Estat imperial creat pel militar francès Napoleó Bonaparte, que el 1804 es va fer coronar emperador dels francesos. Aquesta coronació va portar a la guerra amb diversos Estats d'Europa, especialment la Gran Bretanya, Àustria, Rússia i Prússia, que volien evitar l'expansió francesa. -
La fi del directori
Davant la situació permanent d'inestabilitat què va haver de fer front el Directori, aquest acabaria el 9 de novembre de 1799 amb el cop d'Estat del 18 de brumari, protagonitzat per Napoleó Bonaparte. -
El socialisme utòpic.
El socialisme utòpic propugna models ideals de societat, basats en la cooperació i la solidaritat.
Charles Fourier va idear uns falansteris, on la propietat era colectiva.
Étienne Cabet va intentar la creació d’Icària, població on la propietat era compartida.
Robert Owen va implantar a la seva fàbrica tèxtil el cooperativisme, la propietat era de tots els treballadors. -
L'imperi de Napoleó
Un título y oficio utilizado por la Casa de Bonaparte a partir de que Napoleón fue proclamado emperador el 18 de mayo de 1804 por el Senado y coronado emperador de los franceses el 2 de diciembre de 1804 en la catedral de Notre-Dame de París, en París, con la Corona de Napoleón. -
El Luddisme.
Moviment nascut a Anglaterra, caracteritzat per la destrucció de màquines, com a forma de protesta.
L’origen es troba en una manifestació de treballadors que protestaven per els baixos salaris per la introducció de les màquines i que fou durament reprimida per l’exèrcit. La nit següent foren incendiats.
El nom prové d’un personatge imaginari, Ned Ludd, que signava cartes d’amenaça als propietaris.
El moviment luddista es va estendre per les zones industrialitzades d’Anglaterra i d’altres països. -
Restauració del congrés de Viena
Després de la derrota de Napoleó, les grans potències vencedores, Prússia, Rússia, Àustria i Anglaterra es reuneixen a Viena entre 1814 i 1815 per definir les relacions entre els estats europeus. -
El lliberalisme
El liberalisme va ser un moviment de projecció àmplia (econòmica, política i filosòfica) que defensava com a idea essencial el desenvolupament de la llibertat personal individual com a forma d'aconseguir el progrés de la societat. -
Els Cent-Jours
A la història de França, es denomina Les Cent Jours als esdeveniments durant la Guerra de la Setena Coalició que van transcórrer entre el retorn de Napoleó al març de 1815, després d'evadir-se de l'Illa d'Elba, durant el seu primer exili, i la seva derrota a la batalla de Waterloo al juny; la seva abdicació, i el restabliment de la monarquia borbònica amb Lluís XVIII. Va ser un interval de temps marcat per grans canvis en la configuració del poder polític a França ia Europa. -
La caiguda de l'imperi napoleònic
La derrota a Waterloo el 18 de juny de 1815, a les mans de la coalició internacional comandada pel duc de Wellington, va suposar el final de l'efímer retorn de Napoleó. -
L’anarquisme.
L'anarquisme és una filosofia política i social que crida l'oposició i l'abolició de l'Estat entès com a govern i, per extensió, de tota autoritat, jerarquia o control social que s'imposi a l'individu, per considerar-les indesitjables, innecessàries i nocives. -
Les revolucions de 1820
Les revolucions de 1820 van sorgir com a reacció a la Restauració, que es va produir com a conseqüència de la derrota de la França revolucionària, i que suposava el restabliment de l'Antic Règim i l'aplicació dels principis legitimistes del Congrés de Viena de 1815. -
Period: to
Les revolucions lliberals
Les revolucions liberals, especialment a partir de la francesa del 1848, va ser motiu de desengany per als treballadors i per al moviment obrer, que no van veure realitzades les promeses d’una major justícia social.
Els Tallers Nacionals, que havien de donar treball als desocupats de París, foren tancats, donant lloc a una revolta popular, les jornades de juny.
Des d’aquell moment el moviment obrer se separa del liberalisme polític i cerca noves vies de lluita social, laboral i política. -
El sindicalisme.
Les primeres organitzacions obreres eren societats de socors mutu, en les que els treballadors cotitzaven i eren assistits en cas de malaltia o atur. També varen organitzar vagues.
El 1824 s’aconsegueix el dret d’associació a Anglaterra, on foren derogades les Combination Acts, lleis que prohibien l’associacionisme obrer, i el 1830 es va crear l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball. El 1834, la majoria de sindicats britànics es van agrupar en la Great Trade Union. -
Les revolucions del 1830
Va ser un procés revolucionari que va començar a París, amb la denominada Revolució de Juliol que va portar al tro a Luis Felipe I de França i van obrir el període de la Monarquia de juliol. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència davant dels Països Baixos; Alemanya i Itàlia, on es va identificar amb els moviments nacionalistes; Polònia i l'Imperi austríac, on es va identificar amb moviments de tipus nacionalista disgregador. -
El cartisme.
El nom prové de l’anomenada Carta del Poble, redactada per una nova associació, la Working Men’s Association, i tramesa al Parlament britànic.
Es tracta d’un moviment reformista que aspirava a que els treballadors puguin ser elegits per al Parlament, i des d’allà, canviar les lleis en favor de la classe treballadora. Per això demanaven sufragi universal masculí i un salari pels diputats. -
El marxisme.
L'objectiu del marxisme és que els mateixos treballadors manegin els mitjans de producció. Amb això s'evitaria que una minoria acumuli riquesa per explotar la majoria. Així, es va pretendre traçar un camí per acabar amb la lluita de classes a través de la construcció d'una societat igualitària. -
Les revolucions de 1848
La revolució francesa de 1848 va tenir una gran repercussió en altres països d'Europa com Àustria, Hongria, Alemanya i Itàlia, on les insurreccions populars van aconseguir significatius avenços democràtics. Aquest moviment europeu es coneix com la “Primavera dels Pobles”. -
Period: to
L'unificació d'Itàlia
Mitjançant plebiscits, el Regne de les Dues Sicílies i la major part dels Estats Pontificis es van unir al Regne de Piemont-Sardenya, governat per Víctor Manuel II, que es va convertir, el 1861, amb la proclamació del Regne d'Itàlia, en sobirà del nou Estat. -
La Primera Internacional.
La seva finalitat principal era l’emancipació de la classe obrera de tot el món, consideraven que el treballador no tenia pàtria, formava part d’una única classe.
La Primera Internacional fa mobilitzacions de treballadors i vagues a alguns països per tenir: la reducció de la jornada laboral, el prohibiment del treball dels nens, millora de les condicions laborals de la gent.
Aquesta va desaparèixer per les diferències entre marxistes i bakuninistes, aquests després expulsats de l’organització. -
Period: to
L'unificació d'Alemanya
La unificació d'Alemanya va ser un procés històric que va tenir lloc a la segona meitat del segle xix a Europa Central i que va acabar amb la creació de l'Imperi alemany el 18 de gener de 1871 reunint diversos estats fins aleshores independents (Prussia, Baviera, Saxònia, etc.) Abans de la formació d'un Estat nacional, Alemanya estava dividida en un mosaic polític de 39 Estats.1 Entre ells destacaven, per la seva importància econòmica i política, l'Imperi austríac i el Regne de Prússia. -
La segona revolució industrial
La Segona Revolució Industrial va ser un procés d'innovacions tècniques i transformacions econòmiques que va començar aproximadament el 1870 i es va estendre fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914. Va ser una època d'importants canvis econòmics i socials derivats d'un desenvolupament tecnològic accelerat. -
Les consequències del colnialisme
Les conseqüències del colonialisme han estat molt importants en la formació del món contemporani i han canviat per sempre molts dels territoris no europeus que, posteriorment, van aconseguir espolsar-se el jou colonial i reprendre una existència independent. Aquestes conseqüències es poden resumir en:
- Reconfiguració dels territoris colonitzats.
- Creació de noves cultures i nacions.
- Imposició de certes cultures sobre altres.
- Es fan els primers passos cap a l'economia global. -
Period: to
La dominació Europea al món
El colonialisme europeu va tenir dues etapes principals: la primera al segle xvi duta a terme pels imperis espanyol i portuguès, seguits per anglesos, francesos i neerlandesos, i una segona onada, la qual diversos països europeus van conquerir altres continents de manera molt ràpida. Els principals països colonialistes van ser Bèlgica, França, Regne Unit, Espanya, Portugal, Alemanya, Itàlia, Rússia, Dinamarca i Països Baixos. Les causes d'aquest colonialisme van ser tecnològiques i econòmiques. -
La Comuna de París.
La Comuna de París es va crear amb una insurrecció popular l’any 1871, després de la derrota de França a la guerra entre França i Alemanya.
La Comuna reivindicava una república democràtica i social, amb l’organització del treball en cooperatives i un ensenyament laic i gratuït.
Acabà amb un bany de sang, amb milers d’afusellaments, empresonats i deportats. -
Period: to
Sindicats i partits obrers.
-
Partits i sindicats socialistes.
El fracàs de la Primera Internacional va dur a un canvi de política en el moviment obrer. A les darreres dècades s’impulsà, a més de la lluita sindical, la lluita política. Es van crear sindicats i partits obrers a diversos països europeus, que lluitaven per les reformes democràtiques i socials: sufragi universal, sanitat i educació públiques, impostos directes, reducció de la jornada laboral...
El primer partit, va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fundat l’any 1875. -
És forma la Triple Aliança
La Triple Aliança. Es va formar el 1882 promoguda pel canceller alemany Bismarck. Va estar constituïda per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. No obstant això, aquesta última no va complir els seus compromisos quan va esclatar la guerra i en principi es va mantenir neutral fins a intervenir més tard com a membre del bàndol contrari. -
La segona internacional
La Segona Internacional va ser una organització formada el 1889 pels partits socialistes i laboristes que desitjaven coordinar la seva activitat. A diferència de la Primera Internacional no existia un Consell General que la dirigís, sinó que els partits eren independents per aplicar la política que decidissin als seus respectius Estats. -
La Rússia dels tsars
La Rússia dels tsars és un recorregut per la història de l'Imperi rus, a partir de la tasca dels monarques de la primera dinastia russa, la Casa de Rúrik, fins a l'assassinat de la família Romanov, el 1918, a mans dels revolucionaris bolxevics. -
La Triple Entesa
La Triple Entente va ser una aliança militar establerta entre França, Rússia i Gran Bretanya, els quals, influenciats per les tensions continentals i les crisis balcàniques de finals del segle XIX, van decidir formar aquesta coalició per garantir la seva seguretat davant de possibles agressions d'altres Estats. -
La producció en sèrie
Aquest sistema va començar el 1908 amb la producció del Ford T amb una combinació i organització general del treball altament especialitzada i reglamentada a través de cadenes de muntatge, maquinària especialitzada, salaris més elevats i un nombre elevat de treballadors en plantilla. -
Esclata la guerra
Però la causa immediata de l'esclat de la guerra va ser l'assassinat (juny 1914) a Sarajevo de l'arxiduc Francisco Fernando, hereu de la corona austrohongaresa. El govern austrohongarès va declarar la guerra a Sèrbia, la qual va ser recolzada per Rússia. -
Period: to
La primera guerra mundial
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser l'esdeveniment històric que va definir l'esdevenir del segle XX; va devastar l'ordre polític, econòmic i social d'Europa, i la seva dubtosa conclusió va posar les bases i va preparar el camí per a un escenari encara més destructiu: la Segona Guerra Mundial. -
La batalla del marne
La batalla del Marne, té com a resultat una victòria aliada sobre l'exèrcit alemany. La batalla va ser el punt màxim de l'avenç alemany a França i de la persecució què va sotmetre els exèrcits aliats després de les batalles de les fronteres d'agost i que va arribar fins als afores de París. El contraatac de sis exèrcits de campanya francesos al llarg del riu Marne va obligar a Alemanya a retirar-se. La batalla va ser una victòria estratègica aliada, ja que va fer que el Pla Schlieffen fracasès. -
La batalla de Verdun
La batalla de Verdún, lliurada del 21 de febrer al 18 de desembre de 1916, va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. La batalla va tenir lloc als turons al nord de Verdun-sud-Meuse, al nord-est de França. El 5è Exèrcit alemany va atacar les defenses de la Regió Fortificada de Verdun i les del Segon Exèrcit francès al marge dret del Mosa. -
La batalla del Somme
La batalla del Somme va ser una de les batalles més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre tots dos bàndols. Les forces britàniques i franceses van intentar trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de quaranta quilòmetres al nord i al sud del riu Somme, al nord de França. El propòsit de la batalla era distreure les tropes alemanyes de la batalla de Verdún, no obstant això, les baixes de la batalla del Somme van acabar sent superiors. -
La revolució de febrer i d'octubre
Las revoluciones de febrero y octubre de 1917 fueron el resultado de una agónica crisis, tanto social como económica y política, que sacudió a Rusia desde 1905. En aquel año, el descontento social fue fuertemente reprimido por el zarismo, durante la icónica manifestación del “Domingo sangriento”. -
La revolució Russa
El terme Revolució russa agrupa tots els successos que van conduir de manera espontània a l'enderrocament del règim tsarista i a la instauració preparada d'un altre leninista a continuació entre el febrer i l'octubre del 1917.
Per culpa d'aquesta revolució, Rússia solicita un armistici i abandonma la guerra. -
Period: to
La revolució Rússa i l'URSS
S'entén per la Revolució Russa els esdeveniments històrics que van succeir a Rússia a principis del segle XX. Va ser bàsicament l'enderrocament del règim monàrquic tsarista i la construcció d'un nou model d'estat, que va ser leninista republicà. -
Els EE.UU a la guerra (la seva entrada)
El 6 d'abril del 1917, el president nord-americà Woodrow Wilson declara la guerra a Alemanya. Fins aquell dia, els Estats Units s'havien mantingut neutral. La declaració de guerra és una reacció a la guerra marítima que Alemanya sosté des de gener de 1917. -
L'ascens del Feixisme a Europa
Els feixismes van sorgir després de la Gran Guerra en un escenari de crisi econòmica, social i política. Constituïren una ideologia que en major o menor mesura es va estendre per gairebé tot Europa per mitjà d'organitzacions inspirades en el model italià de Mussolini i, una mica més tard, en el nazisme alemany. -
Fi de la primra guerra mundial
L'11 de novembre de 1918 va finalitzar amb l'armistici de Compiègne la que fins ara havia estat la guerra més devastadora de la història de la Humanitat. -
La Tercera Internacional
La Tercera Internacional va ser fundada el març de 1919, a la ciutat russa de Moscou, amb el projecte de trencar definitivament amb els elements reformistes que, segons el parer dels socialistes revolucionaris, havien provocat la "bancarrota moral" de la Segona Internacional. La feblesa dels partits socialistes després de la fi de la guerra, i el fet que els bolxevics russos ja haguessin començat la seva revolució va causar que els "socialistes revolucionaris" triessin Petrograd com la seva seu. -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles va ser un acord de pau que es va signar al final de la Primera Guerra Mundial per més de 50 països, que va acabar oficialment amb l'estat de guerra entre Alemanya del segon Reich i els Aliats de la Primera Guerra Mundial. Tenia entre els seus principals objectius privilegiar la seguretat col·lectiva i respectar el dret a la lliure determinació dels pobles. -
Period: to
L'Italia feixista
El feixisme sorgeix després de la Primera Guerra Mundial, com a reacció de certs grups nacionalistes contra la Revolució Bolxevic de 1917 i les lluites sindicals de treballadors i bracers que van culminar en el Bienni Rojo, i en part com a crítica respecte a la societat liberal-demòcrata, que va sortir malmesa de l'experiència de la Primera Guerra Mundial. -
Period: to
Els feliços anys 20
Es coneix com a "Feliços anys 20" al període de prosperitat econòmica que es va produir als Estats Units entre 1922 i 1929, i al qual alguns països europeus es van incorporar a partir de 1925. La guerra va beneficiar l'economia dels americans, que es van convertir a la primera potència del món. -
L'URSS
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), també coneguda com a Unió Soviètica, va ser una federació de repúbliques d'ideologia comunista que va existir entre 1922 i 1991. L'URSS ocupava els territoris actuals de Rússia i d'alguns dels països adjacents. -
El gran debat
Al morir Lenin a l'any 1924, es fa un debat per saber qui pendà el poder de Rússia. El que hi ho aconsegueix és Stalin i el nombren governador, exercint com a dictador. -
El crac del 1929
El Crac del 29, va consistir en una caiguda estrepitosa de la borsa de valors de Wall Street a Nova York, Estats Units, que va ser detonant d'una de les crisis econòmiques més greus de la història contemporània, coneguda com la Gran Depressió. -
L'ascens del nazisme alemany
El 30 de gener de 1933, el president Paul von Hindenburg va nomenar Adolf Hitler canceller d'Alemanya. Deu anys enrere Hitler havia intentat accedir al govern a través d'un cop d'Estat. No obstant, el cop va fracassar i Hitler va ser enviat a la presó. -
Period: to
La segona guerra mundial
Va ser el conflicte més gran i destructiu de tota la història. Alemanya va envair Polònia l'1 de setembre de 1939 i així va iniciar la Segona Guerra Mundial. Com a resposta, la Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya. Les forces alemanyes van envair Europa occidental a la primavera de 1940. -
Atac al Pearl Harbor
El matí del 7 de desembre de 1941 arriba una flota japonesa de vaixells de guerra a la base naval nord-americana de Pearl Harbor a Hawaii. Amb bombes i torpedes disparen els japonesos contra els nord-americans. Quan culmina l'atac, hi ha un saldo de més de 3.500 nord-americans morts i ferits. -
Bomba atòmica a Hiroshima
El 6 d'agost de 1945, per primera vegada a la història, un bombarder nord-americà llança una bomba atòmica. L'objectiu és la ciutat japonesa d'Hiroshima. La bomba destrueix la ciutat i mata desenes de milers de civils, produint un gran incendi que ocasiona més destrucció a la ciutat. -
La creació de l'ONU
Les Nacions Unides és una organització internacional fundada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial per 51 països que es van comprometre a mantenir la pau i la seguretat internacional, fomentar entre les nacions relacions d'amistat i promoure el progrés social, la millora del nivell de vida i els Drets Humans.