-
(s.VI a.C. - s.III d.C.)
Comença amb els filòsofs presocràtics i acaba a l'Hel·lenisme. -
(s.VI a.C.)
Es pot resumir en: el pas del mite al logos. -
Va ser considerat el creador de l'escola de Milet i un dels set savis de Grècia.
Va ser el primer filòsof a tractar del pas del mite al logos. -
Va ser considerat el primer matemàtic pur.
Va crear tres teoremes: el teorema de Pitàgores, l'Harmonia de les esferes i l'Afinació pitagòrica. -
Va dir que tot flueix, que som i no som.
Seguia la sentència d'un oracle de "coneix-te a ti mateix".
També assegura que el principi és encarnat pel foc. -
Va escriure un poema de 154 versos hexamètrics; dividit en dues parts: via de la veritat i via de l'opinió. -
(s.V a.C.)
Interessats en l'ètica i la política, sobretot des de les posicions relativistes. -
Va redactar la constitució de la Colònia de Turios (440 aC).
Assenyala als déus com a la limitació del coneixement.
Es basa en l'empirisme i el sensualisme. -
Va començar amb la filosofia jònica.
Al principi estudiava l'origen de la naturalesa, però va canviar pel coneixement de si mateix i de l'home. -
Va crear un sistema filosòfic que va transcendir convertint-se en el filòsof més important de la història.
La seva filosofia es basa en la política i la moral. -
És un dels filòsofs amb més importància junt Plató. Conegut com "El filòsof".
El seu pensament es basa en la lògica, es considera creador de la metafísica, l'ètica, la psicologia, la cosmologia i les ciències de la naturalesa (zoologia). -
(s.III a.C. - s.III d.C.)
Neixen diverses escoles interessades en l'ètica i la filosofia individualista. -
Va dividir la filosofia en tres parts: canònica (lògica), física i ètica.
Fomentava l'empirisme sensualista basat en un únic criteri de veritat. -
(s.IV - s.XIV)
Centrada en la fe i la raó, on els autors basen tesis principals als pensaments cristians. -
Va adaptar el platonisme a la religió cristiana, de fet, la força molt per a poder adaptar-la. -
Va adaptar la filosofia d'Aristòtil a la religió cristiana, creant l'Escolàstica. -
Va fer una revisió mítica de l'aristotelisme de Tomàs d'Aquino i va crear el Nominalisme: les idees universals no existeixen i són extensions de les coses materials. -
(s.XV - s.XVIII)
Centrada en l'humanisme, la revolució científica i la il·lustració, els autors de l'època es van centrar també en l'epistemologia i la teoria del coneixement. -
Va ser considerat el pare de la filosofia moderna i creador del racionalisme. Reconegut com el filòsof francès més important.
El seu mètode es fonamenta en quatre punts: la intuïció, la deducció, l'enumeració (inducció) i la memòria (recompte de tots els passos donats). -
Va ser un filòsof anglès empirista i iniciador del liberalisme polític.
Afirma que les idees procedeixen de l'experiència: que al principi som un full en blanc que s'omple amb les vivències.
A més, va parlar de: la substància, la identitat personal, el llenguatge, el coneixement, l'estat i la societat. -
Va ser un empirista escocès i la màxima figura de la il·lustració i l'empirisme britànics.
Va tractar sobre la naturalesa humana i parla de les lleis per les quals les idees queden a la ment: la semblança, la contigüitat en l'espai/temps, i la relació de causa/efecte. -
Va ser el filòsof alemany amb més influència a la història del pensament, a la que va fer un gir monumental: El gir copernicà.
Kant deia que per a poder entendre l'experiència s'han de tenir coneixements que no provinguin de l'experiència. -
(s. XIX - s. XXI)
Van confluir diferents corrents filosòfiques amb un remarcat tarannà crític. -
El pensament moral i el científic no son suficient per a poder entendre l'existència humana.
-
Va ser un revolucionari, un economista, un filòsof, un historiador i un periodista molt destacat a l'època.
Es va veure envolt al corrent de l'esquerra hegeliana.
HI ha dos Marx: el jove i el madur. El jove amb una influència de la filosofia humanista clàssica alemanya i el madur amb unes tesis clares que desemboca en l'estudi de la societat. -
Va ser considerat un dels filòsofs més importants del s. XIX, amb una influència de més de cent anys.
El seu pensament es divideix en quatre períodes: primer, segon, tercer i "el mestre de la sospita". -
Va ser un neuròleg que va crear la psicoanàlisi.
Va fonamentar una nova disciplina a partir de "La interpretació dels somnis" on afirmava la realitat del complex d'Èdip i l'estructura del psiquisme. Rere aquesta crea una nova teoria: el procediment d'investigació dels processos psíquics, un mètode per al tractament de la neurosi. -
Va iniciar amb la teologia, però va acabar amb la filosofia.
La seva obra més destacada és Sein un Zeit (l'ésser i el temps), la qual es planteja l'existència de l'ésser i de la fundacional de la filosofia. Busca saber "què és ser". -
Va ser un filòsof i professor alemany.
Va estudiar les parts fonamentals de la filosofia, per tal de veure les estructures prèvies d'aquesta, en les diverses formes d'experiència humana i científica; religió, ètica, història i estètica. -
(mitjans s. XX - s. XXI).
Busca l'explicació coherent del tot. -
Va ser a més de filòsof un novel·lista i dramaturg francès.
Les seves publicacions: La transcendència de l'ego, La imaginació, Esbós d'una teoria de les emocions i L'imaginari. Psicologia fenomenològica de la imaginació; van ser aplicades al mètode fenomenològic.
El seu pensament va sorgir de les fonts de Husserl. Era idealista i racionalista, tractant a més de l'humanisme (existencialista i marxista). -
(1923 - actualitat).
Va ser el centre d'una sèrie d'interessos comuns, tractava de reunir als autors (principalment) marxistes. -
Va ser un filòsof i sociòleg alemany, de fet va rebre el Premi Hegel 1973 (premi que s'otorga cada tres anys a una persona que ha contribuït al desenvolupament de les humanitats).
Volia transformar la societat mitjançant la reflexió crítica i l'idealisme; es gràcies a l'idealisme que formula la seva doctrina "situació ideal del diàleg".