-
Va ser un matemàtic, filòsof, geometra , físic i legislador grec.Es considera el fundador de l'escola de Milet de filosofia i iniciador de la filosofia occidental. Va intentar donar la primera explicació racionalals distints fenómen del món, com ara la natura i l'univers. -
Son els filòsofs abans de Sòcrates, van fer "el pas del mite al logos". I constitueixen l'inici de la filosofia, Tales de Milet, Pitàgores, Heràclit
-
Aquest perìode comença amb els filòsofs presocràtics i passant per la tradició iniciada per Sòcrates i continuada per Plató i Aristòtil, arribada fins a la filosofia Hél·lenistica.
-
Heràclit d'Efes, també conegut com a Heràclit el Fosc, va ser un filòsof grec presocràtic nadiu d'Efes, ciutat de Jonia, a la costa occidental de l'Àsia Menor. La principal font de la seva vida ens arriba a través de Diógenes Laercio.
La teoria d'Heràclit és: “Tot flueix, som i no som". El pensador grec creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció al qual no s'escapa res. -
Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. Va contribuir de manera significativa a l'avenç de la matemàtica hel·lènica, la geometria i l'aritmètica. Va ser un filòsof defensor del relativisme.
Relativisme: No hi ha realitats o valors universals. La veritat i la moral és objectiva. -
Sòcrates va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de Plató, qui va tenir Aristòtil com a deixeble, sent aquests tres els representants fonamentals de la filosofia de l'Antiga Grècia.
La màxima més famosa de Sòcrates era «coneix-te tu mateix», i no és casual, perquè per a ell el veritable coneixement començava en un mateix. -
Plató va ser un filòsof grec seguidor de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. En 387 a. C. va fundar l'Acadèmia d'Atenes, institució que continuaria al llarg de més de nou-cents anys ia la qual Aristòtil acudiria.
Afirma l'esistència d'idees objetives (idealisme) i desconfia dels sentits com a font de coneixement. Distingueix la realitat en aquests dos móns.
- Món sensible: Conegut pels sentits (aparent)
- Món inteligible: Les idees objectives són conegudes per la raó (món de les idees). -
Aristòtil va ser un filòsof, polímata i científic nascut a la ciutat d'Estagira, al nord de l'Antiga Grècia. És considerat al costat de Plató, el pare de la filosofia occidental. Les seves idees han exercit una enorme influència sobre la història intel·lectual d'Occident per més de dos mil·lennis. -
Epicur, també conegut com Epicur de Samos, va ser un filòsof grec, fundador de l'escola que porta el seu nom. Els aspectes més destacats de la doctrina són l'hedonisme racional i l'atomisme. -
El terme hel·lenisme designa l'època de l'Edat Antiga en què va tenir lloc la dissolució de la polis grega, alhora que es va iniciar un procés de difusió i apropiació de la cultura hel·lènica.
Diverses escoles i perspectives a aquesta época. S'interessen per l'ètica i desenvlupen una filosofia més individualista.
Sovint continuen la tradició aristotèletica o platonisme adaptant-la al seu moment històric. -
Els sofistes eren estudiants i mestres de retòrica, que van desenvolupar la seva activitat a l'Atenes democràtica del segle V i IV a. C. -
La filosofia medieval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es van desenvolupar des de la caiguda de l'Imperi romà fins al Renaixement.
Aquesta filosofia es centra entre la relació entre fe i raó. Diferents autors adapten les tesis anteriors al pensament cristià. -
Agustí d'Hipona, conegut també com sant Agustí, va ser un escriptor, teòleg i filòsof cristià. Després de la seva conversió, va ser bisbe d'Hipona, al nord d'Àfrica i va dirigir una sèrie de lluites contra les heretgies dels maniqueus, els donatistes i el pelagianisme.
Va adaptar el neoplatonisme al cristianisme. -
Sant Tomàs d'Aquino va ser un prevere, frare, teòleg i filòsof catòlic pertanyent a l'Ordre de Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic i una de les majors figures de la teologia sistemàtica.
Va adaptar l'aristotelísme al cristianisme. -
Guillem d'Ockham va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès, conegut principalment per ser el representant més destacat de nominalisme davant les escoles tomistes i escotistes.
Nominalisme: Ockham nega que res universal existeixi fora de la ment. -
Aquest perìode começa al s.XV-XVIII i és paral·lel al moviment renaixentista, l'humanista, la revolució científica i la il·lustració. Un factor comú que tenen els autors és el seu interès pel pensament humà i tot el que esdevé.
-
René va ser un important Filosof Francés i matemàtic, és considerat el pare de la filosofia moderna. Ell va exposar la discussió entre el valor i sentit de la filosofia tradicional escolàstica i els mètodes innovadors de la nova ciència. El metòde que Descartes presenta destaca cuatre punts, que són: la intuïció, la deducció, l'enumeració o inducció i la memòria o recompte de tots els passos donats. -
Filòsof empirista anglès, molt influent en la filosofia moderna, al costat de Hume. Els dos va desenvolupar la teoria Empirista. Ells deien que els nostres coneixements es fonamenten amb l'experiència interna o externa. Es percep a través dels sentits i la percepció que tenim. -
Filòsof alemany il·lustrat i científic important. Va crear la teoria de la filosofia crítica, que era la sintetització de les idees de la filosofia empirista i la filosofia racional. -
Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic. En les idees empiristes, ells desmentien l'existencia de les idees inates i que la ments humana era una "tabula rasa" o una cambra fosca on no hi ha res, es a dir una fulla en blanc. No tothom accepta les mateixes idees o principis, ni ningú n'és conscient, abans d'aprendre'ls per experiència -
La filosofia contemporània va iniciar al segle XIX i acaba al segle XXI. És una epoca on conviuen diferents corrents amb una remarcada tarannà crítica
-
Revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. Va destacar en la filosofia contemporania amb el Marxisme, junt a Engels, teoria econòmica, política, sociològica, històrica i filosòficaidea .El seu pensament és basa en:la filosofia i la noció de materialisme, la concepció de la història entesa com a materialisme històric i la crítica de l'economia política capitalista. -
Filòsof i filòleg alemany, que va concevir activament en la filosofia critica. Per a ell la filosofia era una crítica de les il·lusions que fan possible l'existència de l'home en societat (moral, dret, estat) i una crítica de la cultura present. -
Metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Va crear una nova teoria per desenvolupar de processo psíquics un mètode terapèutic en el tractament de la neurosi i una sèrie de conceptes que es reivindicaran com ciència. Més tard desenvoluparia la teoria de la libido, amb la interpretació del somnis, un mètode terapèutic en el tractament de la neurosi. -
Filòsof alemany, que va escriure i publicar el llibre " Veritat i Mètode". La seva teoria hermenèutica estableix els trets bàsics d'una teoria general de la comprensió d'arrel heideggeriana i efectua un gir ontològic cap a l'ambigüitat i la complexitat del llenguatge natural. -
Grup de filòsofs alemanys, components de l'Institut per a la Investigació Social o membre d'aquest. Inicialment, és volia orientar en el pensament marxista, però en el canvi de dirreció és va programar metòdicament investigacions interdisciplinàries. L'escola va pasar per mals moments, però al 1948 va començar la seva segona etapa. És té que destacar a importants participants d'aquesta: Habermas, Hannah Arendt, Ortega y Gasset, Maria Zambrano. -
L'existencialisme té com ha objectiu entendre l'essència de l'home, no es refereix a l'home en general com a ésser viu, sinó en l'individu humà en singular. Els filòsofs Heidegger i Sarte van ser molt influents en l'existencialisme.