-
-
Filòsof grec presocràtic al que es considera el fundador de l'escola de Milet de filosofia i, per tant, l'iniciador de filosofia occidental.
-
Filòsof grec presocràtic. Va néixer a l'illa de Samos, fill de Mnesarc, un gravador i tallador de pedres precioses. Els seus ensenyaments polítics i religiosos eren ben coneguts a la Magna Grècia i van influir en les filosofies de Plató, Aristòtil i, a través d'elles, la filosofia occidental.
-
Fou un filòsof considerat de l'escola jònica.Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou (al mateix temps que Sòcrates) un dels mestres de Plató.
-
Parménides de Elea fue un filósofo griego. Nació entre el 530 a. C. y el 515 a.C en la ciudad de Elea, colonia griega de Magna Grecia.
-
Filòsof sofista grec. Va néixer a Leontins, a Sicília, ca. 485/490 aC i va viatjar per tota Grècia, de ciutat en ciutat, com a sofista, ensenyant i practicant la retòrica. Va tenir una llarga vida i va morir ca.391/388 aC.
-
Filòsof grec. Va néixer a Abdera, i va ser un dels principals exponent del moviment sofista. Va ensenyar en diverses ciutats gregues, especialment a Atenes, ciutat en la qual va residir bastants anys i en la qual va travar amistat amb Eurípides i amb el governant Pèricles, qui l'any 440 li va encarregar la redacció de la constitució de la colònia de Turios (en el sud d'Itàlia)
-
Sócrates fue un filósofo clásico griego considerado como uno de los más grandes, tanto de la filosofía occidental como de la universal. Fue maestro de Platón, quien tuvo a Aristóteles como discípulo, siendo estos tres los representantes fundamentales de la filosofía de la Antigua Grecia.
-
-
Filòsof grec (Estagira, 384 aC - Eubea, 322 aC), probablement el de major importància juntament amb Plató, en tota la història de la filosofia. Conegut també com "El Filòsof" o, més comunament com l'«estagirita» (pel fet d'haver nascut a la ciutat jònia d'Estagira .
-
Filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. En el 341 aC, va néixer a Samos. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d'emigrar i es va instal·lar a Colofó vivint com a mestre.
-
-
Luci Anneu Sèneca fou un filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró, qui li va obligar a suïcidar-se en acusar-lo d'haver conspirat en contra seva. A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Atal i Papiri.
-
Aureli Agustí, la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat; va néixer a Tagaste (avui Souk-Arhas, a Algèria), ciutat de Numídia, en l'Àfrica proconsular romana, de pare pagà i mare cristiana, santa Mónica.
-
-
Santo Tomás de Aquino (en italiano, Tommaso d'Aquino; Roccasecca, 1224/1225 - Abadía de Fossanova, 7 de marzo de 1274) fue un presbítero, fraile, teólogo y filósofo católico perteneciente a la Orden de Predicadores, es considerado el principal representante de la enseñanza escolástica y una de las mayores figuras de la teología sistemática.
-
Guillermo de Ockham, también Occam, Ockam, o varias otras grafías (en inglés: William of Ockham) (c. 1280/1288-9 de abril de 1349) fue un filósofo, lógico, teólogo y fraile franciscano inglés, conocido principalmente por ser el representante más destacado de nominalismo frente a las escuelas tomistas y escotistas; y por la Navaja de Ockham, un principio metodológico e innovador, y por sus obras significativas en lógica, medicina y teología.
-
El més destacat filòsof francès, pare de la filosofia moderna, i iniciador del racionalisme. Va néixer a L'Haye, en la Turena, en el si d'una família de la petita burgesia.
-
-
Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític, nascut a Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior.
-
La hermenéutica emergió como teoría de la comprensión humana a finales del siglo XVIII e inicios del siglo XIX a través sobre todo de la obra del teólogo y traductólogo Friedrich Schleiermacher y Wilhelm Dilthey.
-
La hermenéutica emergió como teoría de la comprensión humana a finales del siglo XVIII e inicios del siglo XIX a través sobre todo de la obra del teólogo y traductólogo Friedrich Schleiermacher y Wilhelm Dilthey.
-
Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior. Va néixer a Edimburg (Escòcia), i va estudiar a la universitat d'aquesta mateixa ciutat, més interessat per la literatura i la història que per l'advocacia, professió a la qual va voler dedicar-li la seva família.
-
El filòsof alemany que més gran influència ha tingut en la història del pensament, a la qual va donar un gir de 180 graus, metafòricament anomenat «revolució copernicana». Va néixer a Königsberg (Prússia oriental llavors i, en l'actualitat, província russa), quart fill d'una família humil d'onze germans.
-
-
Revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. Va néixer a Trèveris, en el si d'una família jueva conversa de tradició liberal i de posició econòmica benestant.
-
Filòsof i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX i que ha marcat profundament la filosofia dels últims cent anys.
-
Metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Nascut a Freiberg (Moravia) en 1856, primer fill del segon matrimoni del seu pare, Jakob, un comerciant en llanes jueu.
-
Filòsof i assagista espanyol. Probablement el filòsof espanyol contemporani més influent fins als anys setanta o vuitanta del segle XX, perquè tant el seu pensament com el seu estil van marcar decisivament la filosofia espanyola de la postguerra.
-
Filòsof alemany. Va néixer a Messkirch, Baden, Alemanya (1889). Va iniciar estudis de teologia però aviat els va abandonar per a dedicar-se a la filosofia, que va estudiar a Freiburg amb, entre d'altres, Rickert i Husserl.
-
Filòsof alemany. Va néixer a Marburg en 1900, i ha estat professor en Leipzig (1939), Frankfurt (1947) i Heidelberg (des de 1949). Va morir a Heidelberg el 13 de març de 2002. Des de 1953 va dirigir la Philosophische Rundschau. La seva formació inicial es va situar en l'horitzó de la influència neokantiana i de la fenomenologia.
-
-
María Zambrano Alarcón fue una intelectual, filósofa y ensayista española. Su extensa obra, entre el compromiso cívico y el pensamiento poético, no fue reconocida en España hasta el último cuarto del siglo XX, tras un largo exilio. Ya anciana, recibió los dos máximos galardones literarios concedidos en España: el Premio Príncipe de Asturias en 1981, y el Premio Cervantes en 1988.
-
Filòsof, dramaturg i novel·lista francès, nascut a París. En 1924 ingressa en l'École Normal Supérieure, on troba amics com R. Aron, G. Canguilhelm, J. Hyppolite, M. Merleau-Ponty i sobretot Paul Nizan, i obté en 1927 la agrégation en filosofia.
-
Filòsofa alemanya, nascuda a Hannover, de família hebrea. Va estudiar a Königsberg, Marburg, Friburg i Heidelberg, i va ser deixebla de Heidegger i Jaspers. En 1933 va emigrar a França i després, en 1941, als EUA on, després d'adquirir la nacionalitat americana en 1950, va ensenyar en diverses universitats del país.
-
Filòsof i sociòleg alemany, nascut a Düsseldorf, en 1929. «Premi Hegel 1973», atorgat per la ciutat de Stuttgart, professor de filosofia i sociologia de la Universitat de Heidelberg i, des de 1982, de la de Frankfurt, és considerat el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt i l'última gran figura de la tradició filosòfica que s'inspira en Marx i Hegel