-
700 BCE
PRESOCRÀTICS
La filosofia presocràtica neix de la crítica i de la curiositat d'un grup d'individus que es va preocupar per conèixer millor la naturalesa i els seus fenòmens. Parlen sobre el concepte de la naturalesa.
Admiració de l'actitud d'asombre dels pensadors davant la naturalesa. Destaquen filòsofs com: Pitagores, Plató, Aristòtil... -
600 BCE
ÈPOCA ANTIGA
L'època antiga parla sobre l'estructura de la realitat.
Els filòsofs antics creien que el món existia des de sempre i que tant els deus com els homes formaven part d'ell. Les seves característiques són el desig de completar la veritat,
l'amor per la saviesa.
Tracta els temes de la realitat, mitologia, naturalesa, raó. Destaquen filòsofs com: Ciceró, Hipàtia. -
476
ÈPOCA MEDIEVAL
Sorgeix per donar un concepte humà, que identifica el coneixement racional.
Parla sobre la relació entre la fé i la raó
El tema principal és la religió.
En aquesta etapa s'entén que l'únic que existeix per dret propi és Déu i que el món i els homes som, perquè Déu ens dóna el ser. Destaquen filòsofs com : Tomàs D'Aquino, Hildegarda de Bingen -
ÈPOCA MODERNA
Parla sobre el coneixement. Es caracteritza el dubte com actitud desconfiada i exigeix al filòsof buscar la certesa. El tema principal és l'home. La filosofia moderna neix com un trencament del pensament establert en l'Edat Mitjana amb l'aparició dels humanistes i dels moviments renaixentistes. Destaquen filòsofs com: Margaret Cavendish, Denis Diderot, Descartes. -
ÈPOCA CONTEMPORANIA
La filosofia contemporània és la que abasta els corrents filosòfics sorgides entre finals de segle XIX i inicis de segle XX, fins a l'actualitat.
Parla sobre la fundamentalització de la ciència.
Aquests corrents es caracteritzen per la recerca de respostes a una sèrie d'inquietuds socials, polítiques i econòmiques. Destaquen filòsofs com: Schopenhauer, Simone de Beauvoir.
