-
Roma, en els seus inicis com a petita monarquia del Laci, va rebre la influència artística etrusca. Posteriorment, amb la conquesta de territoris grecs, va adoptar l'estil hel·lè, sobretot del període clàssic. Gràcies a ells, totes les estàtues que en el seu moment van fer els grecs amb metall, han pogut sobreviure amb les còpies de marbre romanes. Com que el llibre no dona concreció de l'inici de l'art romà, s'agafarà en aquest interval la data de la fundació de la ciutat de Roma.
-
La cultura i art grec, després de rebre múltiples influències (sobretot egípcies i de Mesopotàmia), s'adapta a la seva societat i s'expandeix per tot el Mediterrani, servint com a model i base per la cultura i art Occidental durant els posteriors períodes històrics.
-
És caracteritza per la representació de figures humanes masculines, anomenades koúroi o cores (dones vestides, generalment sacerdotesses)
-
Autor desconegut. Grup exempte. Terracota policromada. 2,20 x 1,41 m. Estil etrusc. Funerari. Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma) -
Autor desconegut. Escultura exempta. Marbre/ Marbre policromat de Paros. Koñuros, 1,95m (alt); Kóre, 1,20 m (alt). Estil grec arcaic. Votiu o escultura funerària. Museu Arqueològic Nacional (Atenes) / Museu de l'Acròpoli (Atenes) -
Etapa que s'inicia després de l'expulsió dels etruscs, i en la qual els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris i van derrotar, en les anomenades Guerres Púniques, els èxercits cartaginesos
-
Va mostrar en el seu conjunt la preocupació dels artistes (Policlet, Miró i Fídies) per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals s'intenta assolir el model ideal de la bellesa humana.
-
Miró (Elèuteres, actiu entre 480-440 a.C). Escultura exempta. Original de bronze, còpia romana de marbre. 1,55 m (alt). Estil grec clàssic. Ideal anatòmic atlètic. Museo Nazionale Romano, Roma. Escultura genial en què l'artista representa la bellesa del moviment en el moment de màxima tensió que procedeix el llançament. -
Autor desconegut. Escultura exempta. Bronze a la cera perduda. 2,05 m (alt). Estil grec clàssic. Guerrers. Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia) -
L'autor es Ictinos ( actiu a la segona meitat del s. V a.C) i Cal·lícrates (actiu al s. V a.C). Temple. Feta de marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta. Estil clàssic grec. Acròpoli d'Atenes -
Policlet (Argos, actiu al s.V a.C). Escultura exempta. Obra original en bronze; còpia romana en marbre. 2,12 m (alt). Estil grec clàssic. Esportiu. Museo Archeologico Nazionale (Nàpols) -
Feta per Cal·lícrates (actiu al s.V a.C). Temple. Marbre de la pedrera del Pentèlic -
Feta per Mnèsicle ( Segle V a.C). Temple. Marbre del Pentèlic. Estil grec clàssic. Acròpoli d'Atenes -
Feta per Policlet el Jove ( Argos, s.V-IV a.C). Teatre. Pedra. Estil grec clàssic. Epidaure, al Peloponés (Grècia) -
Praxíteles (Atenes, actiu al s. IV a.C). Escultura exempta. Marbre. 2,13 m (alt). Estil grec postclàssic. Mitològic. Museu Arqueològic (Olímpia) -
Va sintentitzar tot el camí recorregut en l'etapa anterior i va culminar en composició dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics
-
Atribuïda a Pitòcrit de Rodes. Escultura exempta. Marbre de Paros. 2,45 m (alt). Estil grec hel·lenñistic. Mitològic/commemoratiu. Musée du Louvre, París. Escultura que ja presenta els trets hel·lenístic: tensió (ales), moviment (robes), sensualitat (formes mòrbides), etc. -
Agesandre, Polidor i Atenador de Rodes. Escultura exempta. Original de bronze; còpia romana de marbre. 2,42 m (alt). Estil hel·lenístic grec. Mitològic. Musei Vaticani. -
Autor desconegut. Altar. Marbre. Estil grec hel·lenístic. Pergamonmuseum (Berlín) -
Autor desconegut. Temple. Material: formigó, granit, maó, marbre i fusta. Estil romà imperial. Camp de Mart (Roma) -
Autor desocnegut (encarregat per l'emperador Flavi Vespasià). Anfiteatre. Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Estil romà imperial. Roma -
Autor desconegut. Estil romà pompeià. Tipologia civil (domus). Pedra. Fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic). Pomepia (Italià). -
Etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, s'opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix el territori en provincies
-
Autor desconegut. Còpia feta al 14 d.C. Escultura exempta. Còpia en marbre d'un original en bronze desaparegut. 2,04 m (alt). Estil romà imperial. Commemoratiu. Musei Vaticani -
Autor desconegut. Temple. Pedra calcària. Estil romà imperial. Nimes (França) -
Autor desconegut. Altar. Marbre de Carrara. 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m. Estil imperial romà. Commemoratiu. Museo dell'Ara Pacis (Roma) -
Autor desconegut. Estil romà republicà tardà. Aqüaducte. Pedra calcària local (saldó). Barranc dels Arcs (Tarragona). -
Autor desconegut. Retrat eqüestre. Bronze daurat. 4,24 m (alt). Estil romà imperial. Commemoratiu. Palazzo dei Conversatori dels Musei Capitolini (Roma). N'hi ha una rèplica a la Piazza dei Campodoglio (Roma).