EIX CRONOLÒGIC DELS MODELS ATÒMICS

  • Descobriment de l’electró

    Descobriment de l’electró

    Va ser descobert per John Thomson l'any 1869.
    L'electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa, és una partícula elemental perquè no té uns components o una subestructura coneguda. La seva massa és aprox 1/1836 vegades la del protó.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson

    J.J. Thomson al 1897 va acabar de descobrir el Model atòmic de Thomson, que és un model d'àtom. Ell va suposar que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva, la qual tenia en el seu interior corpuscles amb càrrega negativa. Ell també va deduir que l'àtom estava ple d'electrons.
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat

    Vas ser descoberta per Albert Einstein i es va publicar entre 1905 i 1916. S'inclouen tant com a la teoria de la relativitat especial com la de relativitat general.
    És una teoria de la gravetat que reemplaça a la gravetat newtoniana. Estudia la interacció gravitatòria com una deformació en la geometria de l' espai-temps .
    La seva formula és E=MC2
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó

    Vas ser descobert per Ernest Rutherford el 1911.
    El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e. Formen part del nucli atòmic, mentre que els electrons es mouen al seu voltant. El nombre atòmic (Z) ve donat per la quantitat de protons present al nucli
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford

    El 1911, Ernest Rutherford va publicar el seu model atòmic. La càrrega positiva i de l'àtom ha d'estar concentrada en un volum molt petit al seu sentre centre anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant mitjançant l'atracció electroestàtica. També va descobrir els protons.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr

    L'any 1913, un nou model atòmic va ser proposat per Niels Bohr Es tracte d'una teoria sobre la constitució dels àtoms. Es considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró

    Va ser descobert el 1932 per James Chadwick.
    És una partícula subatòmica que té com a símbol n, no te càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró

    Va ser descobert Paul Dirac el 1928. És una partícula amb igual massa i espín que l'electróper un electró.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN

    Fundat el 1954 per 12 països europeus, es troba a Suïssa, a prop de Ginebra i a prop de la frontera amb França.
    Avui en dia és un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món i compta amb 22 estats membres.
    Cada màquina que tenen, augmenta l'energia dels feixos de partícules abans d'enviar-los a les estacions d'experimentació o al següent accelerador.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí

    Va ser descobert per Clyde Cowan i Frederick Reines, l'any 1956. És una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color, i a part tenen una massa molt petita.
  • Descobriments dels quarks

    Descobriments dels quarks

    Va ser descobert per Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964. És una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Es combinen per formar partícules compostes anomenades "hadrons".
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC

    Es va començar a construir l'any 2000 i es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008.
    És a un túnel de 27 km de circumferència i entre 50-175m de sota terra. Està situat entre les fronteres de França i Suïssa.
    Es tracta d'un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear, que fa col·lidir els protons i nuclis pesants de plom. Dins, feixos de protons i de nuclis són accelerats a velocitats properes a la de la llum