EIX CRONOLÒGIC DELS MODELS ATÒMICS

By igins
  • DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ

    DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ
    L'electró va ser descobert per en Joseph John Thomson.
    És una partícula elemental estable, carregada negativament, que pertany a un dels components fonamentals de l’àtom. Va ser la primera partícula elemental descoberta.
  • MODEL ATÒMIC DE THOMSON

    MODEL ATÒMIC DE THOMSON
    El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que va proposà el físic anglès Joseph Jhon Thomson per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l' electró.Va soposà que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva, la qual tenia al seu interior corpuscles amb càrrega negativa repartits en intervals regulars sobre un cercle amb el mateix centre que l'àtom, i amb moviment.
  • MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD

    MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
    Rutherford va proposar un model atòmic alternatiu que pogués explicar els resultats de l'experiment. Segons aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electroestàtica.
  • MODEL ATÒMIC DE BOHR

    MODEL ATÒMIC DE BOHR
    El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. En aquestes òrbites els electrons no emeten energia, contradient la teoria electromagnètica.
  • PUBLICACIÓ DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT

    PUBLICACIÓ DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT
    La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general), que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors no arriben a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador.
  • DESCOBRIMENT DEL PROTÓ

    DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
    El protó va ser descobert per Ernest Rutherford.
    És una partícula de càrrega elèctrica positiva i la seva càrrega elèctrica és la mateixa que la d'un electró. Forma juntament amb els neutrons el nucli d'un àtom. El nombre atòmic (Z), ve donat per la quantitat de protons presents al nucli.
  • DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ

    DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ
    El neutró va ser descobert per James Chadwick.
    És una partícula fonemental del nucli de l'àtom, amb una càrrega elèctrica nul·la. La seva massa és molt semblar a la del protó.
  • DESCOBRIMENT DEL POSITRÓ

    DESCOBRIMENT DEL POSITRÓ
    El positró va ser descobert per Carl David Anderson. És l'antipartícula de l'electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva. Són el producte de desintegració d'alguns nuclis radioactius inestables.
  • FORMACIÓ DEL CERN

    FORMACIÓ DEL CERN
    L' organització Europea per a la Recerca Nuclear, és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
  • DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ

    DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ
    El neutrí va ser descobert per Clyde Cowan i Frederick Reines. És un tipus de partícula fonamental, construït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa en repós nul·la o molt petita.
  • DESCOBRIMENT DELS QUARKS

    DESCOBRIMENT DELS QUARKS
    Els quarks van ser descoberts per Murray Gell-Mann i George Zweig.
    És el nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els components fonamentals de la matèria. Les combinacions de quarks formen els hadrons.
  • POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC

    POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC
    És un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir protons i nuclis pesants de plom (feixos d'hadrons).
    Dins del túnel, feixos de protons i de nuclis són accelerats a velocitats properes a la de la llum i es fan col·lidir a energies al centre de masses. Això permet reproduir condicions de densitat d'energia molt grans, properes a les dels instants primerencs de l'univers, el Big Bang.