EIX CRONOLÒGIC DELS MODELS ATÒMICS

By mcapita
  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró

    Partícula elemental estable, carregada negativament, que constitueix un dels components fonamentals de l’àtom descoberta per Joseph John Thomson. La qual, va ser la primera partícula elemental descoberta.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson

    Model d'àtom que va proposar el físic anglès Joseph J. Thomson per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró. Ell va suposar que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva, la qual tenia al seu interior corpuscles amb càrrega negativa repartits en intervals regulars sobre un cercle amb el mateix centre que l'àtom, i en moviment.
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford

    Rutherford va proposar un model atòmic alternatiu que pogués explicar els resultats de l'experiment que va fer. Segons aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, i els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electroestàtica.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr

    El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. En aquestes òrbites els electrons no emeten energia, contradient la teoria electromagnètica.
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat

    Es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 i 1916, que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors no arriben a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó

    Partícula de càrrega positiva que constitueix juntament amb els neutrons el nucli d'un àtom. Un tema important és que el nombre atòmic (Z) ve donat per la quantitat de protons presents al nucli. La partícula del protó la va descobrir Ernest Rutherford.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró

    Partícula fonamental que constitueix el nucli de l'Àtom, juntament amb els protons. Són de càrrega elèctrica nul·la, la qual, la seva massa és molt similar a la del protó. El descobriment el va desenvolupar James Chadwick
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró

    És l'antipartícula de l’electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva. Són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables.
    I va ser descobert per Carl David Anderson.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN

    L'Organització Europea per a la Recerca Nuclear és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí

    Tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa en repòs nul·la o molt petita. Va ser descobert per Clyde Cowan i Frederick Reines.
  • Descobriments dels quarks

    Descobriments dels quarks

    Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèriai les combinacions de quarks formen els hadrons. Van ser descoberts per Murray Gell-Mann juntament amb George Zweig.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC

    És un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN). Dins del túnel, feixos de protons i de nuclis són accelerats a velocitats properes a la de la llum i es fan col·lidir a energies al centre de masses de fins a 14 TeV (teraelectron volts). Això permet reproduir condicions de densitat d'energia molt grans, properes a les dels instants primerencs de l'univers, el Big Bang.