EIX CRONOLÒGIC DE LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

  • Tales de Milet
    624 BCE

    Tales de Milet

    L'aigua és el principi de totes les coses que hi ha. L'aigua és origen que va començar a l'univers, una idea que els grecs anomenaven arjé (del grec ἀρχή, font, principi o origen). D'aquesta manera, va néixer la primera teoria occidental sobre el món físic.
  • Pitàgores
    586 BCE

    Pitàgores

    El teorema de Pitàgores estableix que, en tot triangle rectangle, la longitud de la hipotenusa és igual a l'arrel quadrada de la suma de l'àrea de les respectives longituds dels catets.
  • 535 BCE

    Heràclit

    Heràclit ensenyava que “el món forma una unitat per si mateix i no ha estat creat per cap déu ni per cap home, sinó que ha estat, és i serà un foc viu que s'encén i s'apaga d'acord amb lleis”. Segons Heràclit, el foc és l'element primari de totes les coses, és la força primària.
  • Parmènides
    530 BCE

    Parmènides

    Tot ha existit sempre, i allò que no existeix no pot ser i viceversa. Aquestes màximes acompanyen el pensament de Parmènides i des d'aquí se'n desglossen els postulats. Així, la multiplicitat i la diferència del món és una il·lusió.
  • Protàgores
    485 BCE

    Protàgores

    Segons la teoria relativista de Protàgores, no hi ha veritats absolutes perquè tot està condicionat pel context, pel temps i el lloc on cada esdeveniment succeeix. El mateix esdeveniment o discurs és interpretat de manera diferent per cada persona, en funció del quan, on i com.
  • Gòrgies
    483 BCE

    Gòrgies

    Afirmava que res no existeix i, encara que existís, la seva naturalesa no es pot comprendre i, encara que es pogués comprendre, un no podria comunicar aquesta comprensió a una altra persona.
  • Plató
    427 BCE

    Plató

    Parla que la idea suprema és la idea del Bé, i per fonamentar la seva ètica, sosté que totes les persones, sense excepció, han de buscar el bé, ja que el bé porta a la felicitat, i la felicitat és la meta a la vida de totes les persones.
  • Aristotil
    384 BCE

    Aristotil

    segons la seva teoria hilemòrfica, cada entitat sensible és una substància composta de matèria, allò que constitueix les coses; i forma, allò que organitza la matèria, sent aquesta última la seva essència.
  • Epicur
    341 BCE

    Epicur

    Epicur determina que la clau d'una vida feliç és aconseguir acumular la quantitat més gran de plaer mentre reduïm al màxim el dolor
  • Sèneca
    4 BCE

    Sèneca

    A Sèneca li interessa més la filosofia com a forma de vida que com a especulació teòrica, i gira tota ella al voltant de la figura del savi, del sofós. Per a Sèneca la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals.
  • Agustí d’Hipona
    354

    Agustí d’Hipona

    Agustí afirma que l'ànima humana no només coneix les coses materials, sinó també la seva essència. (les idees universals de Plató). Tot i això, contrari a Plató, per a Agustí l'ànima humana no és preexistent, sinó creació del no-res.
  • Sòcrates
    469

    Sòcrates

    Sócrates creía que, a pesar de que muchas de nuestras creencias sean falsas, mediante su cuestionamiento podemos llegar a acercarnos a la verdad. La mayéutica es una forma de diálogo en el que cada afirmación es replicada con una pregunta que obliga al emisor a desarrollar más sus ideas.
  • Tomàs d’Aquino,
    1225

    Tomàs d’Aquino,

    Aquino per demostrar que Déu existeix és que Déu, encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits.
  • Guillem d’Occam.
    1285

    Guillem d’Occam.

    Per a Guillem d'Ockham, l'única entitat veritablement necessària és Déu; tota la resta és contingent. Per tant, no accepta el principi de raó suficient, rebutja la distinció entre essència i existència i s'oposa a la doctrina tomista d'intel·lecte agent i pacient.
  • Descartes

    Descartes

    Afirmava que hi ha dues substàncies: la del cos que posseeix l'atribut de l'extensió, i la de l'ànima que posseeix l'atribut del pensament.
  • Locke

    Locke

    La base està sustentada en la idea que un individu és capaç dassolir les metes que es proposi, sempre que se les proposi.
  • Hume

    Hume

    Segons Hume, les idees pertanyen al passat i les percepcions al present i una de les claus de la teoria empirista és el que passa en relació amb el futur, del que diu tenim una creença, no un coneixement. El pensador empirista es manifesta contra la causalitat necessària.
  • Kant

    Kant

    Kant planteja que l'origen del coneixement és al subjecte, però el començament és a l'ocasió, a l'experiència. Si està en el subjecte, participa el temps (com es demostra a la primera part de la síntesi), després la consciència del temps ens manifesta l'apercepció transcendental.
  • Marx

    Marx

    Karl Marx sosté que el valor d'una mercaderia depèn de la feina socialment necessària per produir-la.
  • Nietzsche

    Nietzsche

    Nietzsche sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la “voluntat de poder”
  • Freud

    Freud

    Freud quería demostrar que la mayor parte de actividades que realiza el ser humano son inconscientes, dejando un pequeño porcentaje para otras que las realizamos conscientemente.
  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset

    L'home és un ésser d'obertura, és un ésser dialògic, l'existència del qual requereix del concurs dels altres i del propi món. No hi ha separació home i món sinó coexistència. No es dóna l?un sense l?altre.
  • Heidegger

    Heidegger

    Heideggeriana se centra fonamentalment en l'estudi de l'existència humana i la història de l'ésser.
  • Gadamer

    Gadamer

    Gadamer considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic, ja que l'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat, com a desvetllament de sentit que no és essencialment diferent de les diferents representacions finites en què accedeix a la subjectivitat humana.
  • María Zambrano.

    María Zambrano.

    El de Zambrano és un pensament interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, concep la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar a la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans a qui ens uneix la pertinença a l'Univers.
  • Sartre

    Sartre

    “L'ésser humà és l'únic que no és tan sols tal com es concep, sinó tal com ell es vol, i com es concep després de l'existència, com es vol després d'aquest impuls cap a l'existència; l'home no és res més que allò que ell es fa. Aquest és el principi de l´existencialisme”
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt

    El cuerpo se define a partir de sus acciones, es a través de la mundanidad de lo cotidiano, que podemos hallar aquello que nos define como humanos, que nos separa de otras especies y que nos otorga sentido dentro del mundo que habitamos.
  • Habermas

    Habermas

    La comunicació porta inscrita a la seva pell la promesa de resoldre amb raons les pertorbacions.