-
Carles IV
- Carles IV regnava a Espanya.
- Napoleó volia expandir-se.
-
Tractat de Fontainebleau
Napoleó i Carles IV firmen el tractat de Fontainebleau, el qual deia que un cop Portugal fos conquerida cada país és quedaria amb la meitat d'aquesta. -
Motí d'Aranjuez
El motí el protagonitzarà Ferran VII amb els objectius de destruir Godoy i fer que el seu pare, Carles IV, abdiques per així ell, Ferran VII, passes a ser el nou rei. -
Abdicació de Carles IV i Ferran VII
Napoleó aprofita la mala relació entre Carles IV i Ferran VII per fer que tots dos abdiquessin. Són retinguts a Baiona. -
Josep I Bonaparte, nomenat rei d'Espanya
Napoleó al anar-se fent amb el territori Espanyol al 1808 nomena a Josep I Bonaparte rei d'Espanya, malgrat no ser rei oficial fins al 1809. Les primeres mesures que prendrà Josep I Bonaparte seran de caire liberal, serà un rei de caràcter liberal. -
Testament de Baiona
Josep I Bonaparte al arribar al tron creà un testament, anomenat el Testament de Baiona, en el qual es recullen les lleis creades per Josep I Bonaparte, on la majoria d'aquestes eren liberals, les quals altres reis no haguessin acceptat.
Lleis liberals i no absolutistes. Mai no arriba a ser aprovat ni utilitzat. -
Alçaments populars 2 i 3 de Maig, Madrid
Al poble hi ha un sentiment antifrancès, el qual culminarà en un alçament popular reprimit per l'exèrcit francès.
Aquets els alçaments van desenvocar en altres alçaments en tots els pobles. -
Period: to
Guerra del Francés
PAÏSOS QUE INTERBENEN EN LA GUERRA:
- Espanya
- França
- Portugal
- Gran Bretanya
--> Espanya i França en un principi eren aliats.
--> Portugal i Gran Bretanya aliats.
--> Gran Bretanya i França màxims enemics -
Period: to
Guerra del Francés
PERSONATGESPARTICIPANTS:
ESPANYA:
- Ferran VII, fill de Carles IV i rei d'Espanya.
. - Carles Maria d'Isidre, fill petit de Carles IV.
- Godoy, primer ministre de Carles IV. FRANÇA:
- Napoleó.
- Josep I Bonaparte, amb el sobrenom de "Pepe Botella" i germà de Napoleó. Finalment al 1813 Napoleó es derrotat, en part degut a la Guerra de "Guerrilas" i d'estar a l'hora intentant conquerir Rússia.
Es veu obligat a treure les tropes d'Espanya. -
Period: to
Guerra de "Guerrillas"
La gent no militar forma part de la resistència, juguen amb l'avantatge de conèixer perfectament el territori. -
Tractat de pau de Valençay
És un tractat de pau firmat entre Napoleó i Ferran VII, en conseqüència Josep I Bonaparte deixarà de ser rei i haurà de marxar. -
Creació de les Juntes
Sorgeixen les juntes locals, provincials i la suprema. JUNTES LOCALS --> JUNTES PROVINCIALS --> JUNTA SUPREMA Juntes locals --> Juntes provincials --> Intentaran establir ordre social.
Juntes locals --> Juntes provincials --> Juntes jerarquitzades.
Junta suprema --> Farà de gobern provisional, gestionarà el país i aspirarà a la tornada de Ferran VII. La junta suprema es troba situada a Càdiz, Sant Fernando, la única illa no arribarà l'exèrcit de Napoleó. -
Batalla de los Arapiles
Gran Bretanya ajuda a Espanya aportant tropes --> Napoleó es retira i reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya. -
La Pepa
La Pepa va ser la primera constitució d'Espanyola, barreja les dues ideologies principals, conservadora i liberal. La Pepa s'anomena així perquè va entrar en vigor el dia de Sant José, nom que també es pot dir Pepe. Ferran VII quan torni al tron al principi acceptarà la constitució, però al cap de poc li ensenyen les lleis més liberals i l'anul·larà. -
Retorn de Ferran VII
Arrel del tractat de Valençay Ferran VII torna a ser rei d'Espanya. Quan Ferran VII anul·li la Papa es faran pronunciament, són cops d'estat per part dels liberals (part de l'exèrcit, intel·lectuals i burgesos). Al 1820 un pronunciament tindrà èxit. Ferran VII també era conegut com "el Desitjat". -
Period: to
Emancipació de l'Amèrica hispana
El contacte amb els criolls de les colònies i la metròpolis es trenca durant la guerra del francès. Els criolls munten juntes provincials i neguen la junta suprema provincial.
Ferran VII al intentar recuperar el territori americà només aconsegueix repúbliques hispanoamericanes independents. Finalment s'independitzen, però no acaben de tenir un bon autogovern. Al no tenir una classe mitjana s'esdevé una dictadura. -
Congrés de Viena
Els països de règim conservador formen las Santa Aliança, entre ells, de manera que pacten que si un país conservador es atacat els altres països han d'anar a rescatar-lo amb la finalitat d'acabar amb el liberalisme. Aquesta aliança es va dur a terme per reduir els cops d'estat literalistes entre d'altres. Ferran VII malgrat no haver pogut assistir demanarà ajuda (quan el pronunciament de Rafael de Riego) i l'ajudaran a recuperar el poder. -
Europa
- Derrota de Napoleó a Rússia.
- Napoleó marxa exiliat.
- Es reuneixen al congrés de Viena.
-
Period: to
Trienni Liberal
Finalment un pronunciament té èxit, aquest pronunciament va ser encapçalat per Rafael del Riego i el rei es va veure obligat a reinstaurar la Pepa, la desamortització de l'església i que la noblesa i l'església paguessin impostos. Aquest pronunciament va triomfar perquè a diferència dels altres aquest sí que contava amb el suport popular. -
Partides realistes
S'organitzen partides realistes, amb el suport del rei, l'església, la noblesa i els pagesos descontents per l'augment dels impostos. Lla llei de que l'església i la noblesa també han de pagar impostos té com a conseqüència que els impostos que han de pagar els pagesos pugin. -
Cent mil fills de Sant Lluis
França envia un exèrcit a Espanya anomenat els cent mil fills de Sant Lluis per ajudar a Ferran VII a recuperar la monarquia absolutista. Les tropes franceses van entrar sense resistència a tot arreu d'Espanya menys a Catalunya. -
Period: to
Dècada Omniosa
Els liberals es van haver d'exiliar, ser empresonats o executats, van haver purgues. -
Insurrecció dels Malcontents
Insurreccions part dels pagesos catalans, baix clergat i gent relacionada amb l'agricultura (zones rurals) degut als alts impostos. Hi hauran molts morts per part de Ferran VII -
Problema successori
Ferran VII es casa amb la seva neboda Maria Cristina de Nàpols, amb la que tindrà dues filles. Ferran VII quan està a punt de morir decideix utilitzar la pragmàtica sanció, la qual li permet canviar, modificar o anular una llei. Anul·larà la llei que estipula que només els hereus poden ser nois. A més a més al anul·lar la llei el seu germà tampoc podrà ser rei. -
Naixement Isabel II
Neix Isabel II, la futura reina d'Espanya. -
Reina Consort
En cas de que el rei Ferran VII ja malalt mori, Isabel II no pot exercir el càrrec de rei, governar, fins que no sigui major d'edat. Llavors el càrrec de rei l'assumirà la dona de Ferran VII, Maria Cristina de Nàpols, la qual obrirà el règim cap a idees més liberals per aconseguir recolzament per a la seva filla, Isabel II. -
Mort de Ferran VII
El rei Ferran VII finalment mor, però amb un hereu al tron. -
Aixecament de partides
Mai no arribaran a dur al tron a Carles Maria d'Isidre, malgrat haver lluitat quatre batalles. SUPORT ISABEL (isabelins)
- Exèrcit
- Alts càrrecs de l'eclàstica, noblesa, burgesia i sector popular (industrial) SUPORT CARLES (carlins)
- Població que recolzava els FURS (hi havia liberals que eren carlins degut a que preferien la conservació dels FURS).
- Aspectes socioeconòmics.
-Qüestió ideològica. El lema dels carlins era "Altar i tron". -
Period: to
Primera guerra Carlina
Catalunya i altres comunitats amb FURS volen proclamar rei a Carles Maria d'Isidre i fer fora a Maria Carlina de Nàpols. Isabelins --> Liberalisme
Carlins --> Ultra conservadors- Dura set anys
- No aconsegueixen generalitzar el conflicte a tot l'estat .- Enfrontament: Partides realistes (partides guerrilleres) - l'exèrcit del govern
-
Period: to
Establiment de l'estat liberal
*Es porten a terme moltes transformacions de caire polític, econòmic i social.
*Està en procés el fi de l'antic règim.
*Aliança entre la monarquia, l'exèrcit, la noblesa i la burgesia.
*No reconeix la sobirania nacional (els tres poders recauen sobre la monarquia)
*Poden haver corts sempre hi quan Maria Carlina de Nàpols les covoqui. ESTATUT REIAL + GUERRA CARLINA = RADICALITZACIÓ DE LA VESANT LIBERAL ---> REVOLTES POPULARS -
Estatut Reial
- Martínez de la Rosa és el primer ministre liberal moderat. *No reconeixia la sobirania nacional (els tres poders requeien sobre la monarquia)
- Poden haver Corts sempre hi quan Maria Carlina de Nàpols les convoqui.
-
Bullangues
A Barcelona tenen lloc revoltes de caire liberal, aniran contra els convenis i les esglésies per haver donat suport als carlins -
Èxit dels carlins a Catalunya
A Catalunya els carlins tenen èxit degut a que la major part de l'exèrcit s'ha concentrat al País Basc i a Navarra -
Ministre d'hisenda
Juan Álvarez Mendizábal serà ministre d'hisenda i introduirà les lleis socials i econòmiques. *Llibertat d'indústria i comercial, absorció dels gremis.
*Absorció de delmes.
*Abolició de les duanes interiors.
*Desvinculació de les propietats de la noblesa.
*Desamortització dels béns de l'església Tots els impostos els cobrarà en metàl·lic Desapareix el règim senyorial i la jurisdicció nobiliària. -
La Constitució de 1837
Es una nova constitució més moderada i menys liberal que la Pepa, amb lleis liberals i absolutistes. -
Conveni de Bergara
Conveni redactat per Espartero, deia que els carlins deixaven la lluita armada, que els oficials es poden incorporar a l'exèrcit i mantenir els FURS, Navarra i el País Basc accepten, Catalunya no. -
Ramón Cabrera
És l'encarregat de continuar la guerra a Catalunya fins al 1840 que són derrotats. -
Exili Maria Carlina de Nàpols i d'Isabel II
S'han d'exiliar degut a que hi han insurreccions liberals dirigides per Espartero i si no s'haguessin exiliat les haguessin matat. -
Period: to
La regència d'Espartero
Inserruccions liberals a les ciutats --> Moviments encapçalats per Espartero. Exili Maria Carlina de Nàpols. Espartero serà proclamat regent fins la majoria d'edat d'Isabel II. Espartero no resulta ser el que deia, deia ser liberal, però era conservador i permet introduir productes de Gran Bretanya a Espanya, perjudicant la industria i l'economia espanyola. -
Aixecament en contra d'Espartero
A Barcelona hi ha un aixecament en contra d'Espartero, on els republicans i pagesos prenen protagonisme. Espartero actua amb duresa, bombardeja, ordena bombardejar el castell de Montjuic i obliga a pagar una multa per reconstruir la Ciutadela. -
Exili Espartero
Finalment Espartero un com s'ha vist que no era el que semblava i degut a haver perdut prestigi es veu obligat a exiliar-se -
Renovació del govern
Es renova tot el govern, hi ha un nou equip de govern. La relació entre la Junta de Catalunya i el govern no va ser molt bona i per això ordenen la dissolució d'ella, però Catalunya no obeeix -
Revolta Jamància
Revolta esclafada per l'exèrcit, Barcelona torna a ser bombardejada, aquesta vegada degut al General Prim.
Totes les ciutats revoltades van caure sota el control del govern. -
Majoria d'edat d'Isabel II
Isabel amb 13 anys ja es considerava major d'edat. -
Period: to
L'hegemonia dels moderats
- Suport a la reina Isabel --> sufragi censatari.
- Liderats pel general Narváez.
- Governen durant 10 anys consecutius.
-
Constitució de 1845
Constitució moderada amb trets conservadors.- En la sobirania i les corts era el rei qui deia qui la formava.
- Augmenta el nombre de persones que poden votar i ser escollits, sufragi censatari.
- La corona té iniciativa legislativa (tot hi que ja la tenia).
- No hi ha llibertat de religió.
- Atempta contra els FURS, centralització política.
- Unificació legal i judicial.
- Restricció de la llibertat d'expressió
- Reforma tributaria --> Generarà descontentament. ETC...
-
Period: to
Guerra dels Matiners
La guerra dels Matiners també es anomenada segona guerra Carlina. Se l'anomena guerra dels Matiners degut a que només va ser a Catalunya. CATALUNYA:
- En contra del reclutament militar de les quintes (mili).
- Crisi econòmica.
- Aliança entre carlins i progressistes --> Tomàs Bertran i Soler proposa l'establiment d'un govern català (Generalitat de Catalunya).
- Guanyen els moderats.
- Participa Ramon Cabrera reanimant als carlina. -
Fundació del Partit Demòcrata
- Defensarà la separació dels tres poders.
- Eliminarà l'impost sobre els productes de primera necessitat.
-
Aixecament popular a Catalunya
Conflictivitat obrera deguda a la introducció de selfactines (màquines)..
La introducció de les selfactines va desembocar en un aixecament popular a Catalunya i la crema d'aquestes. -
Period: to
Primer ministre Espartero
Isabel II nomena com a primer ministre a Espartero, que governarà amb coalició amb la Unió Liberal. -
Period: to
Bienni Progressista
El general O'Donell encapçala el pronunciament de Vicàlvaro i fundador de la Unió Liberal, partit liberal.- Segueix el desmantellament de l'antic Règim.
- Moltes lleis polèmiques del 1843-1854 van ser anul·lades (com ara la llei que deixava l'entrada de productes exteriors, la no llibertat de culte, etc...)
- Constitució 1845 anul·lada.
- Corts amb representació democràtica.
- Constitució del 1856, mai no va entrar en vigor.
-
Llei de desamortització civil
Llei feta per Pascual Madoz, la qual consistia en la desamortització de les terres de propietat municipal i les comunals.
Volia invertir en modernitzar l'economia del país i construir una xarxa ferroviària. -
Period: to
Llei dels ferrocarrils
Construcció de la xarxa ferroviària, majoritàriament va ser construïda amb diners estrangers --> Deutes a l'extranger. -
Vaga general
A Barcelona va tenir lloc la primera vaga general d'Espanya degut a les selfactines. -
Period: to
Aliança política
Aliança entre el Partit Moderat (Narváez) i el partit d' Unió Liberal (O'Donell).
Els progressistes, demòcrates i carlins queden fora del joc. -
Period: to
La descomposició del règim moderat
- Torna a entrar en vigor la Constitució de 1845.
- Narváez torna a presidir.
- Els governs unionistes aposten per la modernització econòmica.
- El govern d'uns i d'altres es consolida formant el centralisme polític.
-
Cop d'estat
Al final O'Donell fa un cop d'estat perquè se li ha anat de les mans, tem que els demòcrates acabin tenint molts privilegis. -
Period: to
A l'exterior
Intervenció militar espanyola al nord d'Àfrica, concretament al Marroc per l'interès en les mines. Per anar al front agafen a la població que anteriorment va formar part, està formant part i li toca formar part del sistema de reclutament militar de les quintes (involucració del poble a la guerra) -
Pacte d'Ostende
Els progressistes i demòcrates van signar aquest pacte amb l'objectiu de posar fi a la monarquia d'Isabel II. -
Greu crisi financera
-
Fi del període
- Isabel lI i règim moderat aïllats.
- Crisi de subsistència (1868).
- Descontentament de la societat heterogènia.
