-
La necròpolis de l'Crocefisso de l'Tufo és una necròpolis etrusca situada a la base de l'penya-segat de Orvieto, que va aconseguir la seva màxima extensió entre mitjan el segle VI a. C. i mitjan el segle següent. S'accedeix des d'un carrer de vianants connectada a la passarel·la de vianants que envolta el penya-segat.
-
L'Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota de mida més gran que el natural, pintat, representant a Apol·lo, datada cap a 550 a. C.-520 a. C. Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional». Es troba exposada al Museu Etrusc Nacional de Vila Giulia a Roma. Va ser descobert el 1916 al temple de Portonaccio.
-
La càtedra de Maximià és un tron realitzat en ivori esculpit realitzat a mitjan el segle VI per l'arquebisbe Maximià de Ravenna. Actualment es troba exposat al Museu Arquebisbal de Ravenna. Es creu, en general, que el tron va ser tallat a l'Orient grec de l'imperi bizantí i embarcat a Ravenna
-
El Sarcòfag dels esposos, de finals de l'520 aC, és un Sarcòfag etrusc antropoide, d'1,14 m d'alt per 1,9 m d'amplària, Fet de terracota pintada. Mostra 1 Parella casada recolzant-se en un banquet en L'altra vida (en una escena similar a les dels gerros grecs contemporanis). Va ser trobada en unes excavacions de l'segle XIX a l'Necròpoli de Cerveteri (l'antiga Caere).
-
La tomba dels Lleopards és una sepultura datada l'any 473 a.C., pertanyent a l'art etrusc. Va ser descoberta en l'any 1.875 en la necròpoli de Monterozzi, a la ciutat de Tarquinia, una de les ciutats més importants d'Etruria.
-
La Quimera d'Arezzo de bronze és un dels exemples més coneguts de l'art etrusc. Va ser trobat a Arezzo el 1553, una antiga ciutat etrusca i romana a Toscana i va anar ràpidament reclamada per a la col·lecció del Gran Duc de Toscana, Cosme I de Mèdici, qui la va exposar a el públic al Palazzo Vecchio, i va col·locar peces de bronze de menor dimensions en el seu propi estudi en el Palau Pitti.
-
El retrat de Luci Juni Brut està datat entre el 300-250 a. C. Alguns autors ho atribueixen a l'art Etrusc, mentre que altres el consideren plenament romà. Avui es troba en els Museus Capitolins de Roma.
-
El Sarcòfag de Larthia Seianti és una dama pertanyent a la noblesa de Chiusi, es tracta d'una de les obres mestres de l'art funerari etrusc. El sarcòfag està datat entre els anys 175 a.C i el 130 a.C, una època en què la producció de sarcòfags en alabastre comença a decaure per ser realitzats en terracota. Aquesta obra va ser descoberta en l'any 1877 a la necròpolis de Poggio della Martinella, a Chiusi.
-
La columna de Trajana és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop de l'Quirinal, a nord de l'Fòrum Romà. Conclosa l'any 113, és una columna de 30 metres d'altura (38 incloent el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis.
-
Santa Sofia de Constantinoble és una antiga basílica patriarcal ortodoxa, posteriorment convertida en mesquita i actualment en museu, a la ciutat d'Istanbul, Turquia. Des de la data de la seva dedicació a l'any 360 i fins a 1453 va servir com la catedral ortodoxa bizantina de ritu oriental de Constantinoble
-
El Díptic Barberini era un antic díptic imperial d'ivori bizantí de què es conserva un full. Data de l'Antiguitat tardana i actualment està conservat al Louvre. Està tallat en l'estil clàssic conegut com teodosiano tardà, representant a l'emperador com un vencedor triomfant. Generalment es data de la primera meitat de segle VI i s'atribueix a un taller imperial de Constantinoble
-
Pantocràtor de Sant 'Apollinare Nuovo és la denominació d'un temple cristià de la ciutat italiana de Ravenna. Inicialment es va consagrar per al culte arrià, a l'ésser construït per ordre del rei ostrogot Teodoric el Gran en 505
-
Cimaci de Sant Vitale és un dels temples més importants de l'art bizantí i, com altres de la mateixa ciutat, es va reformar per desig exprés de l'emperador Justinià a partir de construccions anteriors, amb l'objectiu d'accelerar la integració dels territoris conquistats pel Imperi bizantí
-
El tríptic Harbaville és un tríptic d'ivori bizantí de mitjan el segle X amb una Deesis i altres sants, actualment en el Louvre. Restes de pintura es poden veure encara en algunes figures. Està considerat com l'ivori de més qualitat, i millor conservat, de l'«grup de Romano» d'ivoris d'un taller a Constantinoble, probablement estretament connectats amb la cort imperial.
-
El Absis de Sant Climent de Taüll és una pintura romànica pertanyent a el conjunt de la decoració mural de l'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí. Actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquesta és una de les obres mestres de romànic europeu. L´autor d´aquesta obra es el mestre de Taüll i la va crear aproximadament a l´any 1123. La técnica i material que va utilizar es al fresc.
-
La catedral de Monreale és una de les més Grans obres de l'art normand a l'món. És fon amb l'art musulmà que imperava a Sicília Abans de la conquesta normanda. Amb un magnífic claustre amb 228 columnes decorades profusament amb arcs d'inspiració musulmana i capitells Molt treballats. És van importar de Constantinoble mosaics, esmalts i ports de bronze. El més important de la catedral, són sens Dubte, a els magnífics mosaics, el conjunto decoratiu més gran
-
Les dues Fridas és un quadre a l'oli de Frida Kahlo pintat en 1939. Aquesta obra constitueix un autoretrat doble de l'artista en la qual es duplica la seva imatge a manera de mirall, i presa de la mà; però amb diferent vestimenta. Es d´estil art modern. El material es oli sobre llenç. Actualmente esta ubicat a la colección d´Art Modern, en Mèxic. He triat apuesta obra per què les seves obres expressen el seu compromís polític i social amb la societat en què va viure.
