-
218 BCE
Arriben els Romans a Empúries i comença la llatinització.
La flota romana de Gneu Corneli Escipió arriba a la colònia grega d'Empúries a la darreria de l'estiu. S'inicia la romanització a Catalunya. Gneu Escipió somet per les armes a laietans, ausetans i bargusis assetjant i conquerint Ausona. El cartaginès Hannó ataca a Gneu Escipió, però és derrotat i capturat. Aixeca també un destacament a la costa mediterrània que més tard esdevindria la ciutat de Tàrraco. -
400
Les llengües romàniques ja estan formades S.V
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. -
476
Caiguda de l'imperi Romà.
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. -
1201
Poesia trobadoresca en occità segle XIII
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. -
1208
Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot , Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans cròniques.
El Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
La Crònica de Ramon Muntaner, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridorfins a la coronació d'Alfons el Benigne.
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques -
1215
Ramon Llull – creació de la llengua literària
Llull creà un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social, a partir d'un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d'altres religions. -
1301
Humanisme. Bernat Metge XIV
Les primeres obres de Bernat Metge són clarament medievals, però a poc a poc l’humanisme farà acte de presència, encara que mai no ho farà de manera completa. L’obra amb major presència d’elements humanistes i, a més, la seva millor obra és Lo somni.
Bernat Metge havia estat acusat de malversació de fons i de traïció, i se n’havia pogut sortir, però per netejar el seu nom es dedicà a escriure obres que mostressin de manera encoberta la seva innocència. -
1330
Francesc Eiximenis , Anselm Turmeda, Vicent Ferrer, Sor Isabel de Villena
Francesc Eiximenis fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó.
Anselm Turmeda fou un escriptor mallorquí.
Vicent Ferrer va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Isabel de Villena va ser una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle xv. -
1400
Ausiàs March
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. -
1490
Joanot Martorell. Tirant lo Blanc
El Tirant lo Blanc és l'obra més representativa de les lletres valencianes, una novel·la que transcendeix de la simple narració de cavalleries per oferir-nos l'univers i la cultura de l'home medieval. El seu autor, Joanot Martorell, cavaller valencià del segle XV, ens va llegar una obra riquíssima, presentant-nos la figura d'un heroi que aconsegueix el somni de la cavalleria medieval: l'alliberament de Constantinoble de mans dels turcs i la conversió al cristianisme de tota la Mediterrània. -
1501
“Decadència”. Renaixement, Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme. Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella, Joan Ramis XVI-XIX
Des dels primers decennis del segle XVI fins als primers del XIX, una sèrie de fets i crisis històriques acaben afectant el desenvolupament cultural, que al llarg del segle XV havia assolit una densitat i brillantor comparables a la dels països europeus més cultes. -
Primers textos en llengua catalana: Homilies d'Organyà, Forum Iudicum XIX
En català la qüestió s'ha complicat a més pel fet que tradicionalment s'ha confós bastant, sobretot en el període arcaic de la llengua, la història de la llengua amb la història de la literatura, de manera que, a manca de poesia, s'ha valorat més els textos considerats "literaris" en prosa (sobretot les Homilies d'Organyà, que foren publicades el 1904 per Joaquim Miret i Sans, i considerades per ell com "el més antic text literari en català". -
Renaixença. Verdaguer, Guimerà, Oller XIX
Al segle XIX sorgeix a Catalunya, com a resultat de la influència romàntica, un moviment cultural que s’anomenarà Renaixença. Aquest moviment donarà un impuls a la producció de la literatura catalana culta. S’inicià el 1833 i es consolidà sobretot el 1859 a partir de la restauració dels Jocs Florals, uns certàmens literaris en què es premiaven les millors composicions i que van servir per a donar a conèixer els nous autors gràcies a l’extraordinari ressò popular que van tenir.
