-
-
(625 a. C. - 546 a. C).
Va plantejar el primer problema de la filosofia: quin és el primer principi de la naturalesa? També, efectua com el primer l'anomenada transició del mite al logos. Segons la seva teoria, l'aigua envolta tota la Terra i es presenta en els tres estats d'agregació de la matèria (sòlid, líquid i gasós), raó per la qual és un element en contínua transformació.
Es considera el fundador de l'escola de Milet de filosofia i l'iniciador de la filosofia occidental. -
(570 a. C. - 490 a. C.)
Creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques per això va fer el teorema de Pitàgores, el qual va divulgar, raó per la qual va ser perseguit i assassinat ja que a l'escola pitagòrica els descobriments eren secrets i només podien ser coneguts pels matemàtics.
Amb ell apareix una nova tradició en la filosofia que marca les anomenades escoles itàliques, i apareix també una vinculació entre l'especulació filosòfica i els ideals de purificació moral. -
(535 a. C. - 470 a. C.)
El pensament d'Heràclit va jugar un paper decisiu en l'estoïcisme, que reinterpreta i reelabora les seves tesis. A través d'aquesta escola que l'heracliteísme va ser conegut durant el període hel·lenístic.
Defensava que tot es trobava en estat de canvi continu.
És coneguda la seva cita afirmant que «un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu», ja que segons ell, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin. -
(515 a. C. - s. V a. C.)
Va escriure un poema filosòfic que representa una relació divina, dividit en dues parts:
·La via de la veritat: s'ocupa del «que és» i exposa diversos arguments que demostren els seus atributs: aliè a la generació i la corrupció. Nega l'existència del no-res.
·La via de les opinions dels mortals: tracta d'assumptes com la constitució i la ubicació dels astres, diversos fenòmens meteorològics i geogràfics i l'origen de l'home, construint una doctrina cosmològica completa. -
(485 a. C. - 375 a. C.)
Segons la visió clàssica de Gòrgies, amb ell ens movem en el món de la mera opinió, sent la veritat per a cadascú de nosaltres allò que ens persuadeix com a tal. La retòrica és la tècnica de la persuasió i el sofista, el mestre de l'opinió.
La filosofia de Gòrgies és nihilista i està expressada en tres proposicions: res no existeix; si hi ha alguna cosa, no pot ser conegut; si hi ha alguna cosa i pot ser conegut, no pot ser comunicat. -
(485 a. C.- 411 a. C.)
Va ser un dels principals exponents del moviment sofista.
Segons la teoria relativista de Protàgores, no hi ha veritats absolutes perquè tot està condicionat pel context, pel temps i el lloc on cada esdeveniment succeeix.
Protàgores deia que l'home era la mesura de totes les coses, significant simplement que allò que a cadascú li sembla amb certesa, també és. -
(470 a. C. - 399 a. C.)
Sòcrates és una figura principal de la transformació de la filosofia grega. Se'l considera el pare de la filosofia política, l'ètica i és la principal font de tots els temes importants de la filosofia occident.
La figura de Sòcrates, conegut com l'home «més savi i just del seu temps», s'ha convertit en la personificació de la mateixa filosofia.
Veritat, bondat i utilitat són els tres filtres de Sòcrates, filtres que hem de fer servir abans de parlar, opinar o escoltar. -
(427 a. C. - 347 a. C.)
·Dualisme platònic: divideix la realitat en el món visible (mutable i canviant) i el món de les idees, només accessible per la raó.
·Teoria de les idees: les idees són un conjunt d'entitats intel·ligibles caracteritzades per ser úniques. Tenen les seves pròpies característiques, no hi ha dues iguals.
·Partint d'una motivació epistemològica, el seu pensament s'encaminarà a buscar l'objecte del coneixement i considerarà les matemàtiques com a model de coneixement. -
(384 a. C. - 322 a. C.)
La seva filosofia es presenta com una crítica sistemàtica a la teoria de les idees platòniques i un intent de substituir la visió idealista platònica per una especulació de signe realista basada en el sentit comú i l'experiència. Tot coneixement és, segons ell, pràctic, productiu o teòric. Va desenvolupar una filosofia on l'experiència és la font del coneixement. Afirma que l'home coneix per mitjà dels sentits, és a dir, mitjançant ells l'home pren contacte amb les coses. -
(341 a. C. - 270 a. C.)
És el fundador del Jardí i de l'epicureisme. Epicur va dividir la filosofia en tres parts: canònica, la física i l'ética.
La filosofia per a Epicur era oposada a la platònica i a l'aristotèlica. El seu pensament girava al voltant d'una idea: no hi ha res més enllà de la realitat i del món sensible; per tant, negava la immortalitat de l'ànima. De fet promovia que l'ànima, igual que la resta d'elements, estava constituïda per àtoms. -
(4 a. C. - 65 d. C.)
Sèneca afirma que la vida, encara que ho pugui semblar, no és breu, sinó que és l'individu qui fa que així ho sigui.
La seva aportació principal va tenir lloc al terreny de l'ètica, tractant de prescriure les normes i maneres d'actuar, lluny del vulgo i els vicis, per cuidar-se d'un mateix, ser útil als altres i tenir un bon viure sense témer la inexorable arribada de la mort. -
-
(354 - 430)
És una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme.
Agustí afirma que l'ànima humana no només coneix les coses materials, sinó també la seva essència. (les idees universals de Plató). Tot i això, contrari a Plató, per a Agustí l'ànima humana no és preexistent, sinó creació del no-res. -
(1224/25 - 1274)
Segueix a les línies fonamentals el pensament d'Aristòtil. Les persones estan constituïdes per una unitat d'ànima i cos, en què la primera és la forma-essència (creada per Déu) i el segon l'element material.
Tomàs afirma que la fi de la societat és la vida bona, i que la vida bona és una vida segons la virtut, de manera que la fi de la societat és la vida virtuosa. Però afegeix que la fi “última” de l'home és viure virtuosament per arribar a gaudir de Déu. -
(1287 - 1349)
El principi d'Occam indica que quan s'ofereixen dues explicacions o més d'un fenomen, és preferible l'explicació completa més simple; és a dir, no s'han de multiplicar les entitats sense necessitat.
Per a ell, l'única entitat veritablement necessària és Déu, tota la resta és secundari. Per tant, no accepta el principi de raó suficient, rebutja la distinció entre essència i existència i s'oposa a la doctrina tomista d'intel·lecte agent i pacient. -
-
(1596-1650)
Pensament filosòfic: es basa en el racionalisme (creença que el coneixement veritable es basa en la raó i la lògica). A 1628 redacta les Regles per a la direcció de l'esperit on tracta l'afirmació cartesiana, que consisteix en l'escepticisme metodològic (es dubta de cada idea que es pot dubtar). Els punts essencials del seu mètode deductiu de raonar proposant com a ciència ideal aquella que primer justifica el mètode que es fonamenta són:
1-Evidència
2-Anàlisi
3-Síntesi
4-Comprovació -
(1632-1704)
Locke sosté que coneixem idees que procedeixen només de l'experiència, interna o externa. No hi ha ni idees ni principis innats, considerava que la identitat personal era una qüestió de continuïtat psicològica basada en la consciència, és a dir, deia que la ment era una tabula rasa, un paper en blanc que es va omplint conforme anem vivint i guardant experiències. -
(1711-1776)
Va ser un empirista, que negava l'existència de coneixements innats i creien que només aprenem mitjançant l'experiència, diu que l'observació i l'experimentació a partir dels òrgans dels sentits eren els mètodes més vàlids per arribar als coneixements. -
(1724-1804)
El seu sistema filosòfic es diu «filosofia crítica», trobada a les tres obres de la Crítica de la raó pura, Crítica de la raó pràctica i Critica del judici. Ell rebutja el camí escèptic i comença de zero. Es planteja: què puc conèixer? què he de fer? què em cal esperar? què és l'ésser humà?. Planteja la necessitat de canviar la forma d'entendre el pensament filosòfic ja que per a ell el centre és el subjecte, no l'objecte, en concret la forma que té el subjecte de conèixer l'objecte. -
-
(1818 - 1883)
El marxisme és un mètode d‟anàlisi i síntesi socioeconòmic de la realitat i la història, que considera les relacions de classe i el conflicte social utilitzant una interpretació materialista del desenvolupament històric. Segons el marxisme, la història de la nostra espècie no és més que la projecció en el temps d'una lluita de classes, de l'enfrontament entre els diferents sectors socials que han compost a la societat, per aconseguir el control dels mitjans de producció. -
(1844 - 1900)
Considerat un dels pensadors més influents del segle XIX i que ha marcat profundament la filosofia dels últims cent anys.
La seva filosofia és una crítica radical als fonaments de la cultura occidental basada en una metafísica, una religió i una moral que han suplantat i invertit els valors vitals. També, és un intent de superació d'aquesta cultura a la qual qualifica de producte del ressentiment contra la vida. Intenta una superació de la decadència de la cultura que critica. -
(1856 - 1939)
Va ser l'inventor del psicoanàlisi. La postura de Freud respecte a la filosofia és de rebuig, contrària a allò expressat durant els vint-i-cinc anys anteriors.
- Què diu Freud a la seva teoria?
La teoria psicosexual de Freud diu que la personalitat es desenvolupa segons les experiències de vida de cada persona, les quals determinen la manera com es modelen la relació entre l'inconscient i el que lluita per reprimir aquesta força o aquestes pulsions -
(1883-1955)
Sosté la teoria del perspectivisme i la raó vital i històrica, per ell història i raó van de la mà. Diu que el pensament és diàleg obert amb les circumstàncies i no podem entendre res fora d'elles. Home i món-circumstàncies es complementen, per això concebé la filosofia com el saber d'arrels (instrument intel·lectual més poderós per donar raó a l'esdeveniment humà). Diu que la vida és allò absolutament passatger i a 1929 defineix la vida com realitat radical i esdeveniment biogràfic. -
(1889-1976)
Diu que la vida fàctica procura comprendre's a si mateixa de manera preteòrica. Comença a identificar la filosofia fenomenològica amb l'ontologia i també aquesta última com a hermenèutica de la facticitat. El moviment hermenèutic de l'autointerpretació està determinat pel fet que la vida fàctica es dóna de manera distorsionada (sempre s'encobreix a si mateix). També diu que la ciència no pot pensar amb els seus propis mètodes la base del que es diuen els seus conceptes fonamentals. -
(1900 - 2002)
La seva teoria hermenèutica considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic, ja que l'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat, com a desvetllament de sentit que no és essencialment diferent de les diferents representacions finites en què accedeix a la subjectivitat humana.
Per a ell tot individu es desenvolupa dins de la història a la qual pertany i de la qual no pot escapar a causa de les relacions de configuració del seu ésser en funció a ella. -
(1904-1991)
Té el mateix estil literari que Ortega i Gasset però ella desenvolupa el concepte de raó poètica, espècie d'intuïció intel·lectual, amb raïls bergsonianes, espiritualistes i vitalistes, que utilitza com a mètode fenomenològic per examinar les profunditats de l'esperit humà, no totalment accessible a la raó discursiva. La fusió de filosofia i poesia, que cerca la finor de la raó, està plenament assolida, les seves obres han estat considerades models de filosofia poètica. -
(1905-1980)
El pensament filosòfic de Sartre va establir les bases del corrent humanista-existencial. Afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta alhora de ser i, sobretot, de no-ésser. “L'home no és res més que allò que ell fa de si mateix”, deia. En aquest sentit, pensava que l'ésser humà està condemnat a la llibertat. -
(1906 - 1975)
Considera que "la pluralitat és la condició de l'acció humana, pel fet que tots som el mateix, és a dir humans, i per tant ningú és igual a qualsevol altre que hagi viscut, visca o viurà"
Segons ella, els éssers humans no són, per naturalesa, ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus actes.
Critica l'imperatiu categòric de Kant titllant-lo d'egoista i proposa una ètica comunitària. L'ésser humà és plural, i a més, té la capacitat de reinventar-se. -
(1929 - ...)
Diu que en tota emissió comunicativa l'emisor planteja pretensions de validesa, davant de les quals el receptor pot prendre postura amb un sí o amb un no. En cas que l'oient reconegui les pretensions de validesa implícites a l'acte, s'haurà aconseguit l'enteniment o l'acord.
Pertanyia a l'Escola de Frankfurt, un grup d'investigadors que s'adherien a les teories de Hegel , Marx i Freud i el centre de les quals estava constituït a l'Institut de Recerca Social.