Maxresdefault

EIX CRONOLÒGIC

By andrealaia
  • 2500 BCE

    1.1. 25 SEGLES ABANS DE CRIST (EGIPCIS)

    1.1. 25 SEGLES ABANS DE CRIST (EGIPCIS)
  • 2500 BCE

    1.1.1. OBSERVACIÓ DETALLADA D'ASTRES/ ÚS PRÀCTIC DE L'ASTRONOMIA/ CREACIÓ DEL CALENDARI SOLAR

    1.1.1. OBSERVACIÓ DETALLADA D'ASTRES/ ÚS PRÀCTIC DE L'ASTRONOMIA/ CREACIÓ DEL CALENDARI SOLAR
    Els egipcis van observar que les estrelles realitzen un gir complet en uns 365 dies, llavors utilitzaben un calendari basat en el cicle, per lo que s'ha de suposar que eutilitzavan la observació astronòmica de manera sistematica desde el 4rt mileni (l'any civil egipci tenia 12 mesos).
  • 2100 BCE

    1.2. 20 SEGLES ABANS DE CRIST (BABILONIS)

    1.2. 20 SEGLES ABANS DE CRIST (BABILONIS)
  • 2000 BCE

    1.2.1.OBSERVACIÓ DETALLADA D'ASTRES/ PERIODICITAT ALS MOVIMENTS DELS PLANETES7 INSTAURACIÓ DEL ZODIAC.

    1.2.1.OBSERVACIÓ DETALLADA D'ASTRES/ PERIODICITAT ALS MOVIMENTS DELS PLANETES7 INSTAURACIÓ DEL ZODIAC.
    La astronomia va ser la ciencia predilecta dels babilonis, com a conseqüència de la relació que suponia l'existència entre el curs dels astres i el destí dels homes, ells van ser els primers en traçar cartes astronomiques, establèixer distinció entre planetes i estrelles i determinar el 12 signes del zodiac (com 12 mesos de l'any) dividint l'any en 12 mesos llunars (6 de 30 dies i 6 de 29).
  • 510 BCE

    1.3. 5 SEGLES ABANS DE CRIST (GRECS)

    1.3. 5 SEGLES ABANS DE CRIST (GRECS)
  • 500 BCE

    1.3.1. ARISTÒTIL

    1.3.1. ARISTÒTIL
    Considerat com un dels grans pensadors de la humanitat.
    No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests.
  • 495 BCE

    1.3.2. ARISTARC DE SAMOS

    1.3.2. ARISTARC DE SAMOS
    Va ser un astrònom i matemàtic grec que va proposar el model heliocèntric del Sistema solar, situant al sol y no la terra com el centre de l'univers i va determinar la distancia i mida del sol que és molt més gran que la terra.
  • Jan 1, 700

    1.4. 700 ANYS DESPRES DE CRIST. SEGLE II (PTOLOMEO)

    1.4. 700 ANYS DESPRES DE CRIST. SEGLE II (PTOLOMEO)
  • Jan 1, 701

    1.4.1. CATÀLAG D'ESTELS I ALMAGEST

    1.4.1. CATÀLAG D'ESTELS I ALMAGEST
    Almagest: nombre àrab del tractat astronòmic Hè megalè syntaxis, va ser escrit al s.II per CLaudi Ptolomeu que conte el catàleg estelar més complert de l'antiguitat, va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus de l'edat mitjana. En aquest es descriu el sistema geocèntric i el moviment aparentment de les estrelles i els planetes (catàleg d'estels).
  • Jan 1, 1400

    1.5. L'ERA CIENTÍFICA

    1.5. L'ERA CIENTÍFICA
    Va ser una època associada principalment entre els segles XVI i XVII, en què noves idees i coneixements en física, astronomia, biologia, medicina i química van transformar les visions antigües i medievals sobre la naturalesa i van establir les bases de la ciència moderna.
  • Jan 1, 1549

    1.5.1. COPÈRNIC

    1.5.1. COPÈRNIC
    Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna. Va ser el primer en remoure la Terra del centre de l'univers, i va situar en aquell lloc el Sol, conegut com model heliocièntric.
  • Jan 1, 1572

    1.5.2. TYCHO BRAKE

    1.5.2. TYCHO BRAKE
    Atrònom danès, considerat el més gran observador del cel en el període anterior a la invenció del telescopi.
    Va descobrir una supernova en la constelació de Casiopea. Va ser el més important de la època pre-telescopi.

  • 1.5.3. GIORDANO BRUNO

    1.5.3. GIORDANO BRUNO
    Va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià. Va sugerir que la Terra no debia de ser l'únic planeta del seu estil, i que ni el Sol debia de ser l'única estrella capaç de sustentar la vida en el univers.

  • 1.5.4. JOHANNES KEPLER

    1.5.4. JOHANNES KEPLER
    Va ser un científic alemany de principis del segle XVII recordat principalment per descobrir les tres lleis referents al moviment dels planetes sobre la seva òrbita al voltant del sol.
    Calcula l'òrbita elíptica del planeta Mart. Més tard va proposar les seves famoses lleis dels moviments dels planetes. (Moviments circulars i uniformes)

  • 1.5.5. GALILEO GALILEI

    1.5.5. GALILEO GALILEI
    Va ser un astrònom, filòsof, enginyer, matemàtic i físic italià, relacionat estretament amb la revolució científica. Emplea el teloscopi per estudiar el cel. Observa la superfície de la Lluna i estudia Saturn.

  • 1.5.6. ISAAC NEWTON

    1.5.6. ISAAC NEWTON
    Científic anglès. Publica la seva obra cimera Principia Matemàtica. En aquest treball, regeix les bases de la mecànica i descriu la força de la gravitació universal.

  • 1.6. FINALS DEL SEGLE XIX

    1.6. FINALS DEL SEGLE XIX
    Els atrònoms troben anomalies en l'òrbita de Mercuri.

  • 1.7. SEGLE XX

    1.7. SEGLE XX
    1.7.1. ELS QUÀNTICS
    En els últims 30 anys els físics han arribat a una comprensió profunda de les partícules fonamentals i de les lleis físiques que governen la matèria, l'energia, l'espai i el temps. Els investigadors han sotmès aquest 'model estàndard' a incomptables proves experimentals; i, repetides vegades, les seves prediccions han resultat certes.

  • 1.7.1.1. ALBERT EINSTEIN

    1.7.1.1. ALBERT EINSTEIN
    Va ser un físic alemany d'origen jueu, nacionalitzat després suís i nord-americà. És considerat com el científic més conegut i popular del segle XX. Publica la seva teoría de la relativitat espacial; espai-temps.

  • 1.7.1.2. ALBERT EINSTEIN

    1.7.1.2. ALBERT EINSTEIN
    Va presentar la teoria de la relativitat general, en la qual va reformular per complet el concepte de gravetat.
    Resol el moviment anòmal del periheli de Mercuri, sorgeixen noves sospites.

  • 1.7.1.3. ALEKSANDER FRIEDMANN

    1.7.1.3. ALEKSANDER FRIEDMANN
    Matemàtic i meteoròleg rus. Emplea les primeres solucions cosmològiques deles equacions de la relativitat general de Einstein per descriure l'univers.

  • 1.7.1.4. GEORGES LEMAÍTRE

    1.7.1.4. GEORGES LEMAÍTRE
    Va ser un sacerdot belga, astrònom i professor de física. Publica el seu treball sobre l'univers en expansió. També va ser el primer en descobrir el que es coneix com la llei d'Hubble.

  • 1.7.1.5. EDWIN HUBBLE

    1.7.1.5. EDWIN HUBBLE
    Va ser un dels astrònoms més importants nord-americans del segle XX. Publica les seves observacions de galaxies llunyanes i és considerat el pare de la cosmologia observacional.

  • 1.7.1.6. PENZIAS I WILSON

    1.7.1.6. PENZIAS I WILSON
    Confirmen l'idea de l'univers que evoluciona en el temps. Proposen la teoria de l'ecocosmico i es prova que l'univers va néixer en un moment determinat, uns 15 milions d'anys enrere i van descobrir una radiació de microones provinents de totes regions del cel amb la mateixa intencidad.

  • 1.8. DARRERES APORTACIONS

  • 1.8.1. DICKE PEEBLES, RELL I WILKINSON

    1.8.1. DICKE PEEBLES, RELL I WILKINSON
    Interpreten el fons de radiació descobert per Penzias i Wilson, són com un romanent del univers embrionari.

  • 1.8.2. ALAN GUTH

    1.8.2. ALAN GUTH
    És un físic i cosmòleg nord-americà. Proposa el seu model de l'univers inflacionari.

  • 1.8.3. LA MISIÓ ''COBE'' DE LA NASA

    1.8.3. LA MISIÓ ''COBE'' DE LA NASA
    Interpreten les primeres concentracions de materia que haurien donat origen a les estrelles i galàxies. Consta en prendre mesures precises de la radiació difusa entre 1 micròmetre i 1 cm sobre tota l'esfera celeste.

  • 1.8.4. OBSERVACIONS DE SUPERNOVAS DE TIPUS IA

    1.8.4. OBSERVACIONS DE SUPERNOVAS DE TIPUS IA
    Permeten detectar la llum emitida per explosions desde regions de l'univers. Velocitat de l'expansió de l'univers.