-
Fonògraf
ls fonògrafs, principals aparells de gravació i reproducció mecànica del so, transmetien de forma directa o indirecta a l’aire la vibració mecànica produïda per una agulla sobre els solcs traçats en un disc en rotació prèviament enregistrat. -
Magnètic
Les primeres cintes magnètiques estaven fetes de tires de paper, a les quals se’ls aplicava un líquid dessecat amb partícules magnetitzades. Les cintes de gravació magnètica modernes tenen una base plàstica de polímer o acetat recoberta de pols magnètica fixada amb un material adherent. Tot i que les primeres bobines estaven obertes, aviat es va evolucionar cap a les anomenades casset, amb cobertura de plàstic per preservar la cinta magnetitzada. -
Tocadiscs
Va ser Emile Berliner qui va gravar per primera vegada en un disc pla, que al principi va ser de zinc i, posteriorment, va evolucionar fins als ja desfasats discs de vinil. El perfeccionament dels materials i de les estructures del fonògraf, incorporant el motor elèctric, va donar lloc a l’anomenat tocadiscs. -
Tecnologia làser
Aquests aparells fan servir la tecnologia làser com a base dels dispositius DAT, el minidisc i els actuals CD i DVD. La durabilitat, precisió de lectura i la qualitat del so d’aquests dispositius han anat desplaçant gradualment els antics sistemes fonogràfics i magnètics. A més a més s’ha d’afegir que aquests dispositius ofereixen la possibilitat de treballar amb arxius digitals.
