-
El gran moviment demogràfic
Al final del segle XV, Barcelona era la ciutat més gran de Catalunya, però el seu creixement als segles XVI i XVII va ser modest i no comparable al de Madrid o París, que es van multiplicar per cinc. Van ser dos segles amb molt moviment de població, afavorit per factors que van originar corrents migratoris estables, però també un nombre important de residents temporals. -
La noblesa s'instal·la a la ciutat.
Durant els segles XVI i XVII, la noblesa catalana es va traslladar del camp a la capital i, un cop aquí, va establir estretes relacions amb els ciutadans honrats, fins que es va arribar a convertir en una classe social cohesionada, amb membres dels dos grups vinculats per casament i models compartits d'educació, cultura i sociabilitat. -
Residència davant de Felip V
Barcelona va resistir el primer setge borbònic del 1706, amb la participació destacada de la Coronela i amb episodis tan sorprenents com l'eclipsi, però no va ser capaç de fer front, més endavant, a les victòries borbòniques després de la batalla d'Almansa (1707) i, sobretot, a la marxa de Carles III quan, el 1711, a la mort del seu germà -l'emperador Josep I- l'arxiduc va ser proclamat emperador amb el nom de Carles VI.