-
409
Bàrbars penetran Hispania
L'any 409, quan els pobles bàrbars van penetrar a Hispània, la Tarraconense i una part de la Cartaginense van restar sota control romà. -
415
Creació regne visigot a toledo
A partir de l'any 415, els visigots van aconseguir expulsar els vàndals i els alans cap al nord d'Àfrica i van reduir els sueus al territori de l'actual Galícia. A mitjan segle V es van establir al sud de la Gàl·lia, on van formar el regne de Tolosa. Els francs, que venien del nord de la Gàl·lia i volien ampliar els dominis, es van enfrontar als visigots, van derrotar-los (batalla de Vouillé, 507) i els van expulsar cap al sud dels Pirineus. -
476
Caiguda de l'imperi romà.
Les invasions germàniques del segle V van posar fi a l'afeblit Imperi romà, ja partit en dos (Orient i Occident) des de l'any 395. El trencament va tenir tanta importància que els historiadors marquen la caiguda de Roma (476) com la fi de l'Antiguitat i el començament de l'edat mitjana. A més a més, l'aparició al segle VII d'una nova civilització, la islàmica, va fragmentar definitivament la unitat cultural, econòmica i política de l'època romana. -
622
Hègira
Va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. -
632
Regnat del quatre primers califes
S'inicia l'any 632, immediatament després de la mort del Profeta, i va durar fins a la mort d'Alí ibn Abi-Tàlib, el gener del 661 inclosa la breu successió del seu fill al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib -
661
Dinastia Omeia
van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova. -
711
Els musulmans envaeixen la Península Ibèrica
van desembarcar al sud de la península, prop de l’actual Gibraltar (que significa, en àrab, la roca de Tarek) i a la badia d’Algeciras. -
722
Batalla de Covadonga
La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722. -
732
Batalla de Poitiers
La Batalla de Tours, va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. -
750
Inici dinastia abbàssida
El califa Harun ar-Raixid havia previst que després de la seva mort els seus dos fills lluitarien per la successió al califat i va decretar que al-Amín governaria el califat abbàssida fins a la seva mort, mentre que al-Mamun actuaria com a virrei de la província de Khorasan a l'est de l'Iran. -
793
Atac víking al monestir de Lindisfarne
-
800
Carlemany, emperador
L'any 800, Carlemany va ser coronat pel papa Lleó III com el nou emperador de les terres d'Occident, que llavors eren cristianes. Va establir la cort a Aquisgrà i va afavorir un enorme ressorgiment cultural. -
801
L'exercit franc conquereix Barcelona als musulmans
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. El setge i posterior conquesta s'emmarca dins la conquesta carolíngia de la Marca Hispànica -
840
Regnat de Lluís el Piadós
Fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840). La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa L'Astrònom, cronista oficial dels francs, a la Vita Hludovici. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.[1] -
897
Guifré el Pelós deixa els comptats en herencia.
Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
988
Borrell II s'independitza dels reis francs.
Que el rei franc no ajudés el comte de Barcelona en la lluita contra Almansor va propiciar que aquest s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al tractat de Corbeil de 1258. -
1066
Batalla de hastings
La Batalla de Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.[ -
1070
Ramon Berenguer finalitza la revolució feudal.
En Ramon Berenguer va donar com a finalitzada la revolució feudal al any 1070. -
1095
Es convoca la primera Croada
La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb dolça Provença.
Molt més decisiu (després de la mort de Maria Rodrigo de Vivar, el 1105) fou el matrimoni amb Dolça de Provença el 1112. Aquest matrimoni permeté a Ramon Berenguer III incorporar al casal de Barcelona el domini ...
Juntament amb: Berenguer Ramon II (1082-1097) -
1137
Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. -
1213
Batalla de muret
La batalla de Muret fue la batalla decisiva de la llamada cruzada albigense. Tuvo lugar el 12 de septiembre de 1213 en una llanura de la localidad fortificada occitana de Muret, unos doce kilómetros al sur de Toulouse. La contienda enfrentó a Pedro II de Aragón, sus vasallos y aliados, entre los que se encontraban Raimundo VI de Tolosa, Bernardo IV de Cominges y Raimundo Roger de Foix, contra las tropas cruzadas y las de Felipe II de Francia lideradas por Simón IV de Montfort. -
1229
Conquesta de Mallorca i València
La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa. La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
1302
Campanyes dels Almogàvers
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles XII i XV.[1] -
1337
La guerra dels 100 anys
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). Per als historiadors, es tracta més aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys. -
1347
Arribada de la peste negra a Europa
La pesta negra, pesta bubònica o mort negra (Black Death), causada pel bacteri Yersinia pestis, ha estat una de les pandèmies més devastadores en la història de la humanitat. Va afectar a Europa al segle XIV i va aconseguir el seu punt màxim entre 1347 i 1353, matant a més d'un terç de la població europea -
1442
Conquesta de Napols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle xiii i el segle xix. Fou creat a partir de la divisió del Regne de Sicília després de la rebel·lió siciliana de les Vespres Sicilianes del 1282. Aquest territori feia referència a la part continental del Regne de Sicília formada per les regions de Calàbria, Pulla i Campània. -
1453
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
