-
Juli Nepot seguiria reclamant les seves pretensions al tron imperial fins que va morir a l'any 480. Tot i que l'any 476 és considerat el final de l'Imperi Romà d'Occident, aquest ja havia desaparegut feia ja temps i només es conservava la dignitat imperial de manera únicament nominal.
-
Des de la data en què s'inicia l'hègira (622) o era musulmana amb Mahoma fins a la seu punt àlgid, aquesta expansió va passar per quatre etapes principals.
-
Les forces musulmanes van derrotar Roderic que segons les llegendes hauria mort a la batalla de Guadalete el 711, a causa en part per la deserció de les tropes sota el seu comandament a petició del bisbe Oppas (el nebot del qual, Àquila, era fill de Vítiza). Després de la batalla, el domini visigot es va desmembrar, i Àquila va rendir les seves terres el 712.
-
Les fonts d'aquesta batalla són escasses, i ni tan sols se sap amb certesa l'any de la batalla, ja que les fonts musulmanes espanyoles de l'època la van situar al voltant del 732, però la Crònica de 754, cristiana, espanyola i contemporània va suggerir que el combat es va produir a finals de 733 o 734, probablement a l'octubre.
-
Bajo el mandato de Ramón Berenguer III, es nombrado obispo de Barcelona en 1116, siendo consagrado por el cardenal Bosón, en la catedral de Magalona en Provenza, bajo el pontificado de Pascual II. En 1117 fue a Roma para presentar obediencia al papa Gelasio II.
-
L’empresa de conquerir Tortosa no es presentava gens fàcil, i per això el comte Ramon Berenguer IV va cercar l’ajuda del Papat. El Papa va decretar una butlla de creuada als cristians que acudissin a la lluita contra l’infidel a Tortosa, tal i com si ho fessin a Terra Santa
-
Per les restes que es troben al terme de Cantaperdius, hi va existir una vil·la romana. Ocupades aquestes terres pels àrabs, no es van veure deslliurades del perill àrab fins a la conquesta de Lleida, el 24 d'octubre de 1149.
-
Corona d'Aragó va ser el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins el 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, els conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.
-
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra. La croada va ser comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
-
La Corona de Castella, com entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157, però aquesta en fou l'última i definitiva. -
La Conquesta de València (1232-1245) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó.Davant l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, que van comportar la presa de Morella per Blasco I d'Alagón el 1232, Jaume I el Conqueridor emprengué la conquesta dels emirats de Balansiya i Mursiyya.
-
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies.
-
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
-
S'anomena descobriment d'Amèrica a l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Per als indígenes americans no fou un descobriment sinó l'inici d'una invasió. Colom intentava viatjar cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que li portarà a topar-se amb Amèrica el 12 d'octubre de 1492.
-
El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat de Djarunda, que estava governada pel valí de Madinat Barshiluna, Matruh ibn Sulayman a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.
La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense, hi hagué intervenció divina en suport dels cristians. -
El setge de Barcelona són les operacions militars de l'exèrcit carolingi el 801 que van portar a la conquesta de Barshiluna (Barcelona) de mans dels musulmans.
