-
L'Emperador Constantí proclama l'edicte de Milà en el qual s'acepta la religió cristiana a l'Imperi
-
L’any 330 d.C, l’emperador romà Constantí va establir la capital oriental de l’Imperi a Bizanci, una antiga ciutat grega, que va passar a anomenar-se Constantinoble en honor seu, aquest, estava en molt bona suituació geogràfica ja que per allà passaven totes les rutes comercials
-
Teodosi prohibia la religió politeista i adopta el Cristianisme com a religió oficial
-
L'Emperador Teodosi divideix l'Imperi en dos per fer més fàcil la defensa del territori
Imperi d'Orient (Bizanci) - Emperador Arcadi, Capital: Constantinoble
Imperi Occident - Emperador Honori, Capital: Roma -
L'any 409 els visigots arriben com a aliats de l'Imperi Romà d'Occident per fer fora els invasors sueus i els vàndals, també pobles germànics
-
A les darreres dècades dels segles IV i V, els visigots s'instal·len als diversos territoris de l'Imperi i allà va ser quan va saquejar a Roma l'any 410 sota el rei Ataülf
-
Els Visigots aconsegueixen expulsar els vàndals al nord d'Àfrica, reduir els sueus a la zona de l'actual Galícia i arraconat els càntabres i els bascons a la franja cantàbrica. Quan l’Imperi romà d’Occident cau al segle V d.C. s’havien expandit pel sud de la Gàl·lia (actual França) i havien establert el Regne de Tolosa, amb capital a la ciutat del mateix nom.
-
La tribu dels hèruls, l'any 476, comandats per Odoacre, derroten a l'últim emperador d'Occident, Romul August. Amb això s'acaba el poder polític de Roma sobre la Mediterrània Occidental, creant doncs, els regnes germànics.
-
-
L'any 480, el regne visigot arribarà a la seva màxima expansió (un extens territori des del sud peninsular fins la meitat sud de l’actual França) sota el regnat d'Alaric II
-
Els francs, que ocupaven una petita zona al nord de la Gàl·lia, sota el lideratge del rei Clodoveu, s'enfronten contra els visigots començant la Batalla de Vouillé l'any 507, la qual els francs sortirien vencedors i el rei Alaric II resultaria mort. Els visigots, doncs, van haver de refugiar-se als Pirineus. Així s'acabava el Regne de Tolosa i començaria el Regne de Toledo
-
En el seu regnat, Justinià I va aconseguir conquerir molts territoris com: l’actual Grècia, Turquia, Itàlia i Egipte, el sud de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica
-
-
L'any 587 el rei visigot Recared es va convertir en cristianisme, aquest fet forma part de la romanització
-
-
-
-
Durant el regnat de Recesvint, l'any 654, es va aconseguir la unificació jurídica fins aquell any denegada ajuntant les lleis romanes i el dret consuetudinari (propi de tribus germàniques) en un text legislatiu, el Liber Iudicorum
-
-
-
-
-
-
L'any 711 els musulmans derroterien l'últim rei visigot, Roderic a la Batlla de Guadalupe, i així començaria la dominació musulmana a la Península Ibèrica
-
-
-
-
L'any 732 succeeix la Batalla de Poitiers la qual s'enfronten els francs contra els musulmans, aquest enfrontament el guanyaràn els francs, el qual al cap de les tropes franques hi havia Carles Martell i amb el prestigi guanyat en aquella victòria va fer que poguès passar la seva corona al seu fill Pipí el Breu, desde llavors, en honor al seu pare, el regne passa a dir-se "Imperi Carolingi"
-
L'any 741 mor Carles Martell, qui hederà el seu lloc serà el seu fill Pipí el Breu, qui s'anomenava així degut a la seva baixa estatura
-
-
-
-
Carlemany va ocupar Saxònia, Bretanya, el nord d’Itàlia i el nord de l’actual Catalunya. El seu poder va ser tan gran que es considerava l’hereu legítim dels antics emperadors romans, va ser per això que al 25 de decembre de l'any 800 Carlemany fou coronat pel papa Lleó III, a Roma, com emperador d'Occident. La relació entre Carlemany i l’església eren molt forts fins i tot Carlemany va convertir al cristianisme tots els territoris sota el seu domini
-
A la mort de Carlemany, l’any 814, l’Imperi va passar al seu únic fill, Lluís el Pietós
-
El Tractat de Verdun (843) va ser el pacte que deia que l’Imperi heretat del seu pare: Lluís el Pietós es dividiria en 3, i repartirien cada part a un fill diferent. Per acordar quina part obtindria cada fill va esclatar una guerra civil entre ells: Carles el Calb, Lotari i Lluís el Germànic.
-
-
-
-
-
Els emperadors bizantins van afavorir la independència de l’església local de l’obediència del papa de Roma. Aquesta situació va culminar l’any 1054, quan el cristianisme oriental es va separar definitivament de l’Església romana (Cisma d’Orient). Naixia així l’Església cristiana ortodoxa en contraposició a la Església cristiana romana
-
-
-
-
L’Imperi va ser atacat per diversos enemics externs (sobretot búlgars i turcs) al mateix temps i va veure com el seu territori s’anava reduint. Els turcs, però, iniciarien un setge sobre la capital bizantina que acabaria amb la rendició i conquesta l’any 1453. Quan els turcs van ocupar la ciutat de Constantinoble, aquesta va passar a anomenar-se Istanbul
-
-
L'any 1492 Cristòfol Colom va descobrir Amèrica, ell només volia aconseguir una ruta més accecible a les Índies (un lloc molt comercial) però va morir no sabent que havia fet veure al món tot un nou continent, Amèrica
-
