-
Period: 3500 BCE to 476
EDAT ANTIGA
-
385 BCE
ARISTÒTIL- Època cosmocèntrica- Teoria geocèntrica
Part de la importància de l'aportació artistotélica radica que va ser el primer model científic amb què va explicar la humanitat.
La cosmologia d'Aristòtil es pot enunciar, d'una manera resumida, en la forma següent:- El centre de l'univers coincideix amb el centre de la Terra.
- L'univers es divideix en dues parts ben diferenciades que estan separades per l'esfera de la Lluna.
-
190 BCE
HIPARC- Època cosmocèntrivoid(0);ca- Teoria geocèntrica
Aquest astrònom i matemàtic grec va realitzar el primer catàleg d'estrelles, va dividir el dia en 24 hores, va calcular la distància a la Lluna. Però la teoria més coneguda de Hiparc és la que fa a el Sol i la Lluna, les seves òrbites, distància a la Terra i grandària. Com la majoria dels astrònoms de l'antiguitat, Hiparc pensava que la Terra era al centre de l'univers, estàtica, i amb tots els planetes i estrelles movent-se al seu voltant. -
100
PTOLOMEU- Època cosmocèntrica- Teoria geocèntrica
El major llegat de Ptolemeu va ser la recopilació en un extens tractat de tots els coneixements astronòmics de la seva època. Partint de les deduccions que Hiparc de Nicea havia fet gairebé 200 anys abans, Ptolemeu va escriure el Almagest, l'obra més completa realitzada fins llavors sobre astronomia. La seva teoria geocèntrica del cosmos, col·loca a la Terra com a centre de l'univers, aquesta teoria que es va mantenir vigent durant 1 400 anys, -
354
SANT AGUSTÍ- Època teocèntrica
Per Sant Agustí, Déu ha creat el món ex nihilo o del no-res. La matèria és una creació de Déu resultat d'una decisió voluntària i lliure, un acte espontani de la voluntat lliure i de l'amor diví. No obstant, la creació es desplega en el temps i els éssers individuals arriben a la seva maduració en el curs de el temps i d'acord amb el que disposa la Providència. Ara bé, la matèria o la creació visible no és eterna; neix amb el temps a diferència de l'eternitat de Déu, que és aliena a el temps. -
Period: 476 to 1453
EDAT MITJANA
-
1225
SANT TOMÀS D'AQUINO- Època teocèntrica
Sant Tomàs creia que des del punt de vista filosòfic es pot provar que el món va ser creat del no-res, però no es pot provar que fos creat en el temps o des de l'eternitat.
Reconeix que la creació d'el món en el temps només es coneix per revelació, perquè racionalment no es pot provar si el món va ser creat en el temps o des de l'eternitat. -
Period: 1453 to
EDAT MODERNA
-
1473
NICOLAU COPÈRNIC- Època teocèntrica i antropocéntrica.
Copèrnic va dedicar vint anys a desenvolupar el seu model heliocèntric de l'univers. Llavors va resultar impossible que els científics ho acceptessin, ja que suposaven tota una revolució. Copèrnic està considerat com el fundador de l'astronomia moderna. Va proporcionar les bases que van permetre, a Newton culminar la revolució astronòmica, al passar d'un cosmos geocèntric a un univers heliocèntric, canviant d'aquesta manera la visió del cosmos que havia prevalgut fins a aquest moment. -
1548
GIODARNO BRUNO- Època teocèntrica
Les seves teories del cosmos van superar el model de Copèrnic, va proposar que el Sol era simplement una estrella, i que l'univers contenia un infinit nombre de mons habitats per animals i éssers intel·ligents. Membre de l'Ordre dels Dominics, Bruno va proposar en el camp teològic una forma particular de panteisme, que diferia considerablement de la visió sostinguda per l'Església catòlica. Les seves afirmacions teològiques, el van portar a ser condemnat a ser cremat a la foguera. -
1561
FRANCIS BACON- Època antropocèntrica
El treball primordial de Francis Bacon "Novum Organum" va ser prestigiós en els anys 1630 i 1650 entre els erudits, en particular Sir Thomas Browne, el qual en la seva enciclopèdia Pseudodoxia epidèmica amb freqüència es consolida a un enfocament baconià per les seves indagacions científiques. Aquest llibre implica la base del Mètode Científic com contorn d'observació i inducció. -
1564
GALILEO GALILEI- Època antropocèntrica
Dins de l'astronomia Galileu Galilei va ser molt prolífer. Va descobrir que la Lluna tenia protuberàncies, no era llisa tal com fins aquell moment s'havia cregut. En 1610, va descobrir els satèl·lits Galileanos (Satèl·lits de Júpiter). Va poder observar les fases de Venus i se li adjudica el descobriment de les taques solars. Va ser el primer a notar que hi ha moltíssimes més estrelles que les que es veuen a simple vista. Això últim va ser una enorme sorpresa per als científics d'aquella època. -
1571
KEPLER- Època antropocéntrica
En Tubinga va descobrir el treball de Copèrnic. Kepler va adoptar aquesta mateixa postura, defensant el model heliocèntric a la universitat, no només des del punt de vista teòric, sinó també teològic. En 1594, malgrat els seus desitjos de convertir-se en ministre luterà, va ser recomanat per a un lloc com a professor de matemàtiques i astronomia, que va acceptar. Kepler va descriure la forma en què els planetes orbitaven al voltant de el sol, tot i no disposar de grans telescopis ni ordinadors. -
RENÉ DESCARTES- Època antropocèntrica
Descartes explica sobre com l'univers podria haver començat en absolut caos i amb aquestes lleis bàsiques podrien haver obtingut les seves partícules organitzades per ajuntar-se amb la forma de l'univers que observem. Un cop les partícules en l'univers caòtic comencessin a moure, el moviment global hauria estat circular perquè no hi ha buit en la naturalesa, així que sempre que una partícula es mogui, una altra partícula també ha de moures per ocupar l'espai on la partícula anterior un cop era. -
TORRICELLI- Època antropocèntrica
Evangelista Torricelli. Físic i matemàtic italià. Se li atribueix la invenció de l'baròmetre.
Va descobrir que el fet que l'aire tingués un pes finit significava que també tenia una alçada finita, sent confirmada aquesta idea uns anys més tard per Pascal. Aquesta va ser la primera indicació definitiva de la finitud de l'atmosfera, considerant a la resta d'espai com un gran buit. D'aquesta manera lluny que el buit no existís, és, sir dubte, l'estat natural de gran part d'univers -
BLAISE PASCAL- Època antropocèntrica
Pascal, en 1647, va demostrar per primera vegada l'existència del buit. En contra del pensament d'Aristòtil i Descartes, Pascal va realitzar una sèrie d'experiments amb el baròmetre i el mercuri, demostrant d'aquesta manera el que Torricelli havia teoritzat. Així va aconseguir provar el que molts creien impossible: que l'espai que hi ha a sobre d'un líquid dins d'un baròmetre, és el buit. Aquest experiment va establir les bases per al seu següent estudi sobre la pressió atmosfèrica. -
ROBERT BOYLE- Època antropocèntrica
El 1659, el filòsof natural va dissenyar al costat de Robert Hooke la màquina Boyleana: una bomba d'aire. La màquina li va permetre iniciar una sèrie d'experiments sobre les propietats de l'aire. Els descobriments realitzats gràcies a l'aparell sobre la pressió de l'aire i el buit van aparèixer en la primera publicació que Boyle va fer amb caràcter científic. -
ISAAC NEWTON- Època antropocèntrica
La teoria elaborada per Newton afirma que la gravetat, és la responsable de la caiguda dels cossos a la Terra i dels moviments que s'observen en l'Univers: l'òrbita de la Lluna al voltant de la terra i els planetes al voltant del sol.
Segons la teoria de Newton, totes les partícules materials i tots els cossos s'atrauen mútuament pel simple fet de tenir massa, en proporció directa a les seves masses, però aquesta força perd intensitat en proporció a el quadrat de la distància que els separa. -
Period: to
EDAT CONTAMPORÀNEA
-
ALBERT EINSTEIN
Teoria de la relativitat especial:
Aquesta teoria postula que l'única constant en l'Univers és la velocitat de la llum. Absolutament tota la resta varia. És a dir, és relatiu.
Teoria de la relativitat general:
Desenvolupant la teoria anterior, Einstein va presentar uns anys més tard, la Teoria de la relativitat general. Amb ella, va prendre el que havia descobert Isaac Newton de la gravetat però, per primera vegada en la història, el món va saber què és el que feia que existís la gravetat.
E=MC² -
EDWIN HUBBLE
En la dècada de 1920 l'astrònom Edwin Hubble va descobrir que l'Univers s'expandeix a travès de descobrir que havien més galàxies que la nostra i que s'allunyaven a una velocitat constant i va formular la coneguda "constant de Hubble" que descriu la velocitat d'expansió de l'Univers i seva edat. El telescopi de Hubble al permetre als científics amb les seves imatges precisar lo formulat anys enrere per Hubble. La conclusió final va ser que el nostre univers té una edat de 13.500 milions d'anys. -
GEORGES LEMAÎTRE
En 1931, va proposar la idea que l'univers es va originar en l'explosió d'un «àtom primigeni» o «ou còsmic». Va desenvolupar la teoria del Big Bang i va participar en la controvèrsia científica i religiosa sobre l'origen de l'univers. Segons la seva estimació, l'univers té 10- 20 mil milions d'anys, la qual cosa correspon amb les estimacions actuals. Va morir a Lovaina poc després de sentir la notícia del descobriment de la radiació de fons de microones còsmiques, la prova de la seva teoria. -
GUEORGUI GAMOW
Gamow va recolzar la teoria del Big Bang, preanunciada per Lemaître des del principi i va proposar un model d'explosió que explicava la formació de l'heli en l'univers. També va predir que el Big Bang havia donat lloc a la radiació de fons que va ser identificada el 1965 per Arno Penzias i Robert Wilson. També va treballar en la nucleosíntesi estel·lar tractant d'esbrinar com es van formar els diferents elements químics així com predient la proporció d'aquests en l'Univers. -
STEPHEN HAWKING
Com Einstein amb la seva Teoria de la Relativitat General, Stephen Hawking va consagrar gran part dels seus estudis a l'anàlisi dels forats negres, a aquestes regions de l'espai amb una quantitat de massa tan gran que atrau tot objecte proper. El treball de Hawking va ajudar a provar l'existència d'un Big Bang. Per a ell, els forats negres eren com el Big Bang. "Si penséssim que la Terra és plana podríem imaginar que és factible continuar caminant cap a al sud de forma indefinida" va explicar. -
ROBERT WILSON I ARNO PENZIAS
Arno Penzias en col·laboració amb Robert W. Wilson, el 1964 va descobrir un fenomen susceptible de ser interpretat com a prova convincent a favor de l'explicació de l'origen de l'univers proporcionada per la teoria del Big Bang. Tots dos radioastrònoms van detectar un soroll constant de fons que no tenia un origen específic i semblava procedir del firmament en totes direccions, el qual podia interpretar-se com la resta o residu de la gran explosió o Big Bang que va donar origen a l'univers.
