-
Descobriment de l'electró
L'electró va ser descobert per J.J. Thomson l'any 1897 mitjançant experiments amb tubs de descàrrega i l'anomenat "model del pastís de cirera," que va demostrar l'existència de partícules subatòmiques amb càrrega negativa, anomenades electrons. Aquest descobriment va ser fonamental per a la comprensió de l'estructura atòmica i va obrir les portes a la física moderna. -
Publicació de la teoria de la relativitat
Albert Einstein va publicar la seva teoria de la relativitat especial el 1905 en un article titulat "Sobre l'electrodinàmica de cossos en moviment", i la teoria de la relativitat general el 1915 en un article titulat "Les bases de la teoria de la relativitat general". Aquestes obres fonamentals van revolucionar la nostra comprensió de l'espai, el temps i la gravetat, i van marcar un punt d'inflexió en la física teòrica. -
Model atòmic de Rutherford
El Model atòmic de Rutherford, desenvolupat per Ernest Rutherford el 1911, postula que l'àtom té un petit nucli central carregat positivament al voltant del qual els electrons giren com planetes en òrbites. Aquest model va ser important per comprendre l'estructura de l'àtom, indicant que la major part de la massa de l'àtom es troba concentrada al nucli. -
Model atòmic de Bohr
El Model atòmic de Bohr, proposat per Niels Bohr el 1913, postula que els electrons giren en òrbites discretes al voltant d'un nucli central, saltant entre aquestes òrbites amb quantitats fixes d'energia. Aquest model va ajudar a explicar l'espectre d'emissió de l'àtom d'hidrogen i va ser un pas crucial en la comprensió de l'estructura atòmica. -
Descobriment del neutrí
El neutrí va ser postulat per Wolfgang Pauli l'any 1930 com una partícula neutra i lleugera que explicaria la conservació de l'energia i el moment angular en les desintegracions radioactives. Va ser confirmat experimentalment per Fred Reines i Clyde Cowan el 1956 mitjançant un experiment amb reactors nuclears, establint l'existència d'aquesta partícula subatòmica. -
Descobriment del neutró
El neutró va ser descobert per James Chadwick l'any 1932 mitjançant experiments de dispersió de partícules alfa contra targetes de beril·li, demostrant l'existència d'una partícula neutra amb massa similar a la del protó, anomenada neutró i important per a la comprensió de l'estructura nuclear. -
Descobriment del protó
El protó va ser descobert per Ernest Rutherford l'any 1917 mitjançant experiments de dispersió de partícules alfa contra àtoms d'hidrogen, identificant una partícula carregada positivament al nucli atòmic, la qual va ser anomenada protó. Aquest descobriment va ser crucial per comprendre l'estructura bàsica de la matèria. -
Descobriment del positró
El positró va ser descobert per Carl D. Anderson l'any 1932 mitjançant experiments de ràdio en una cambra de boles de Wilson, identificant partícules amb càrrega positiva i massa igual a la de l'electró. Aquesta descoberta va confirmar l'existència d'antipartícules i va contribuir al desenvolupament de la física de partícules. -
Formació del CERN
El CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) va ser fundat el 29 de setembre de 1954 amb l'objectiu de fomentar la investigació en física de partícules i nuclear. Està situat a la frontera entre Suïssa i França i és famós pel Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), l'accelerador de partícules més gran del món. El CERN ha estat un lloc clau per a importants descobriments en la física de partícules i ha estat un centre de col·laboració internacional en recerca científica. -
Descobriments dels quarks
Els quarks van ser postulats de manera teòrica per Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964 com a partícules subatòmiques constituents dels protons, neutrons i altres hadrons. Els experiments posteriors van confirmar l'existència d'aquestes partícules, que són els constituents fonamentals de la matèria i juguen un paper crucial en la física de partícules. -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson, proposat per J.J. Thomson a finals del segle XIX, postula que els àtoms estan formats per una esfera de càrrega positiva que conté electrons de càrrega negativa distribuïts uniformement com si fossin cireres en un pastís. -
Posada en funcionament de l’LHC
L'Large Hadron Collider (LHC) va ser posat en funcionament el 10 de setembre de 2008. Aquest és el col·lisionador de partícules més gran del món i està situat al CERN, a la frontera entre Suïssa i França. L'objectiu principal de l'LHC és accelerar partícules subatòmiques a altes energies per estudiar les interaccions fonamentals de la matèria i comprendre millor l'univers i les partícules subatòmiques que el formen.