-
Els romans es prenien banys de perfum, ficaven als llits pètals de roses, s'aplicaven perfums d'aromes diverses a cada part del cos, xopaven en perfum la roba, els mobles i fins i tot arribaven a perfumar els cavalls i les mascotes tres vegades al dia. Fins i tot, brollava aigua perfumada de les fonts!
-
Els grecs consideraven que les aromes tenien atributs màgics, místics i eròtics. Feien servir habitualment els perfums després de banyar-se i solien aplicar una aroma diferent a cada part del cos.
Hi havia una celebració molt important, el ritual d'ungir, consistia a untar els cossos amb aromes per purificar-los. -
Va ser la primera civilització que feia servir perfums. Els Egipcis van descobrir l'enfleurage, les complexes pràctiques d'embassament i l'ús d'espècies i d'ungüents.
A més Egipte és un dels països més calorosos i feien una mena de perfum que contenia oli de roses, narcisos i violetes. -
Quan va desaparèixer l'imperi romà i el cristianisme, que va ser el que va prohibir l'ús de perfums per la seva funció sensual, van desaparèixer a Europa els coneixements sobre el perfum. L'arribada de les croades a Terra Santa, va tornar als europeus el plaer de fer servir matèries aromàtiques.
El perfum de base alcohòlica i olis essencials, tal com se'l coneix avui en dia, va sorgir a finals del segle XIV. Aquest perfum, era una barreja de tarongina, rosa, menta, melissa, llimona i romaní. -
En el renaixement, l'avenç de la química va permetre perfeccionar les tècniques de destil·lació i extracció que farien millorar la qualitat dels olis essencials.
Gràcies a Caterina de Mèdici, la moda del perfum es va impulsar a París. -
Lluís XIV tenia servents que perfumaven les seves estances amb aigua de roses i majorana, i a rentar-li la roba amb una barreja de clau d'olor de diferents vegetacions.
El segle XVIII, feien servir pols perfumada per als cabells i maquillatge perfumat per a la cara.
Durant aquesta època, a la ciutat de Colònia es va crear un gran invent basat en el perfum: l'Aigua de Colònia. -
L'any 1828, Pierre-François-Pascal Guerlain va fundar a París una de les perfumeries més antigues.
A finals de segle es va aconseguir la producció de substàncies aromàtiques a través de la síntesi química. -
Va ser així com, el 1922, Ernest Beaux, un dels químics que treballaven per a Coco Chanel, va fer servir compostos químics per aprofundir les essències naturals aromàtiques. Tot barrejant aldehids amb extracte de gessamí, va obtenir un perfum que no s'evapora: el Chanel Nº5.