-
L'any 711, el regne visigot patia una guerra civil que enfrontava Roderic i Akhila per la successió al tron del darrer rei visigot, Vitiza. Akhila va demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica. El governador d'aquella zona, Musa, i el seu general Tariq varen travessar l'estret de Gibraltar amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. Després varen ocupar Sevilla, a continuació Còrdova. -
-
L'any 713 varen conquerir Toledo. Hi varen trobar poca oposició, ja que la noblesa visigoda estava desunida i la resta de la població es va mostrar indiferent a la invasió. -
Pelai, un noble visigot es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les muntanyes asturianes. -
Pelai es va enfrontar als musulmans a la batalla de Còrdova -
L'any 750, la dinastia abbàssida va aconseguir el poder de l'islam i la família omeia va ser assassinada a Damasc. Només un dels seus membres, el jove Abd al-Rahman, va aconseguir escapar de la massacre i arribar fins a al-Àndalus, on va aconseguir el poder. -
L'any 756, es va proclamar emir independent de Còrdova, amb el nom d'Abd al-Rahman I.
A partir de llavors, els emirs de Còrdova varen deixar d'obeir el califa, encara que en varen continuar reconeixent l'autoritat religiosa.
Primers temps conflictius emirs s'enfronten a revoltes internes i incursions militars cristians -
Els reis cristians van començar a avançar pel sud i aquesta expansió es coneix com la reconquesta. En aquest procés van travessar diferents etapes.
Van avançar fins al Duero, després van conquerir les valls del Tajo i de l'Ebre i l'últim van conquerir la vall de Guadalquivir, Llevant i Balears. -
El regne de Lleó va viure un període de crisi que va fer que aquest consolidés el poder de Castella. Castella s'organitzava a diferents comtats que van ser units per l'autoritat de Fernán González. A més, Fernán tenia també una gran autonomia del poder Lleonès. Després de 951, és a dir, després de la mort de Ramiro II, Fernán va governar de forma independent Castella. Tot i això, continuava sent vassall dels reis d'Aragó. -
L'any 912, Abd al-Rahman III va heretar el tron. Els primers anys va sufocar les revoltes internes i les incursions cristianes. Aquestes victòries li varen atorgar una gran autoritat. -
L'any 929, es va proclamar califa (Màx. Autoritat política=religiosa). El títol de califa significava que, a més de dirigir el govern, Abd al-Rahman Ill es convertia també en la màxima autoritat religiosa d'al-Àndalus. En les tasques de govern, el califa disposava de l'ajuda de l'hagib (1 ministre), dels visirs (ministres) i dels Valís (govern províncies). Els valís governaven a les províncies i a les marques frontereres de Saragossa, Toledo i Mérida. -
L'any 976, va accedir al títol de califa Hissam II, que només tenia onze anys. El govern va quedar aleshores a les mans d'Almansor, un general brillant que va emprendre nombroses campanyes de saqueig o ràtzies contra els regnes cristians del nord, entre les quals varen destacar els atacs a les ciutats de Barcelona i Santiago de Compostel·la.
El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la història Andalusa. -
-
Després de la mort d'Almansor el 1002, les lluites internes varen assolar al-Àndalus fins que és var deposar el darrer califa de Còrdova, el 1031. El califat es va dividir a partir de llavors en nombrosos regnes o taifes (8), una situació que reflectia les profundes divisions ètniques i polítiques de la societat andalusina. Aquest va ser el començament d'una etapa d'una forta crisi política, però de gran esplendor cultural a al-Àndalus. -
El 1035 Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, que també va ser rei de Lleó. -
Després de la mort del monarca, el 1035, el reg-ne es va fragmentar entre els seus fills (26):
• Garcia V (1035-1054) va heretar Navarra.
• Ferran 1 (1035-1065) Na rebre el comtat de
Castella, que va convertir en regne independent, i també va ocupar Lleó.
• Ramir 1 (1035-1063) es va convertir en rei d'Aragó.
• Els comtats de Sobrarb i Ribagorça varen recaure en el seu fill Gonçal (1035-1045). -
Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa.
El fill de Ramir I (1035-1063), San Remires, va tornar a unir els regnes d'Aragó i Navarra, que varen romandre junts fins al 1134. Durant el segle XII, el regne d'Aragó va ampliar molt els seus territoris. -
-
L'any 1085, Toledo va caure a les mans dels cristians. Atemorits, els musulmans varen fer una crida perquè els anéssim a ajudar els almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix. -
El 1086 varen travessar l'estret de Gibraltar i varen arribar a la península Ibèrica per frenar l'avenç dels regnes cristians. -
El 1089 varen iniciar l'ocupació de diverses taifes, però els avenços cristians i la impopularitat d'algunes de les mesures que varen adoptar varen provocar revoltes. Els almoràvits no varen poder impedir que al-Àndalus es tornés a fragmentar en nombrosos estats petits. -
Inicien l'ocupació de diverses Taifes
Últim regne musulmà de la península. -
El 1137 es va establir el contracte de matrimoni entre Peronella, l'hereva d'Aragó, i Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona. Aquest compromís va suposar la unitat entre el regne d'Aragó i els comtats catalans. Així va néixer la Corona catalanoaragonesa.
-
En els segles XI, XII i XIII el regne castellanolleonès es va consolidar com el més extens i poderós de la Península, tot i que va patir una minva territorial important quan Portugal en va assolir la independència. -
Els almoràvits foren substituïts el 1147 pels almohades, que varen llançar una ofensiva contra els regnes cristians.
Els almohades llençan una ofensiva contra els cristians. -
El 1512, el regne de Navarra va ser envaït i conquerit per Ferran el Catòlic.
Del regne d'Aragó a la formació de la Corona catalanoaragonesa. -
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. Després de la mort de Ferran I, el regne es va dividir entre els seus fills, però un d'ells, Alfons VI (1072-1109), va aconseguir tornar-lo a unificar. Així i tot, el regne es va tornar a separar, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonès.
-
La unió militar d'aquests va permetre frenar-los a la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212. Després d'aquesta derrota, l'imperi almohade es va desintegrar i els cristians varen conquerir quasi tot al-Àndalus. -
Tots els reis cristians contra els almohades.
Batalla Navàs de Tolosa
al-Àndalus mans cristians
Portugal= Algarve
Castella= Andalusia I Múrcia
Aragó= València I Balears. -
La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc el 1230, durant el regnat de Ferran III, que va reunir els dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella. -
Després de la caiguda dels regnes de Taifes, el Regne Nassarita de Granada va esdevenir l'últim territori musulmà a la península Ibèrica, governat per la dinastia Nasr o Nassarita. Malgrat la seva debilitat, va existir durant més de dos segles com a vassall de Castella, pagant tribut i oferint suport militar. Tot i això, va experimentar un període d'esplendor al segle XIV abans de la seva caiguda el 1492. -
-
Alfons X va reconèixer a l’honrat consell de la mesta i li va atorgar nombrosos privilegis. -
La revolta més destacada la va encapçalar Enrique de Trastàmara contra el seu germà Pere I. La guerra va acabar en 1369 amb la mort del monarca. -
En 1412, la dinastia Trastàmara va accedir al tron aragonès després de la mort sense descendents de Martí l’humà. -
A Barcelona va esclatar una guerra civil entre els nobles i els burgesos rics, que volien mantenir els seus privilegis, i el rei Joan II, amb el suport dels artesans, petits comerciants i pagesos de remença. El conflicte va acabar en 1472 amb la presa de Barcelona pel rei. -
La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns varen afeblir tant el regne que varen acabar facilitant la conquesta cristiana pels Reis Catòlics el 1492. -
-
