CRONOLOGIA D’ESPANYA AL SEGLE XIX

  • Carles IV (1788)

    Carles IV (1788)
    Carles IV, es va coronar l'any 1788 i es va descoronar l'any 1808, es va coronar poc abans que esclates la Revolució Francesa, encara tot això va aconseguir seguir reinar durant uns quants anys, fins que el seu fill Fernando li va arravatar el poder de la corona.
    Temps després Napoleó el va ajudar a tornar al regnat a Carles, però Napoleó va quedar que es quedaria amb el regnat el qual li va donar al seu germà José.ㅤ
  • Tractat de Fontainebleau (1807)

    Tractat de Fontainebleau (1807)
    El tractat de Fontainebleau va ser signat el dia 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleau entre els representants d'Espanya i França, Manuel Godoy vàlid del rei d'Espanya Carles IV i Napoleó Bonaparte, on es planejava que envairien a Portugal entre els dos països i se'ls repartirien entre els dos, però primer tenien que passar les tropes franceses a través d'Espanya, però la van terminar envaint els francesos.ㅤ
  • José I Bonaparte (1808)

    José I Bonaparte (1808)
    Era el germà gran del futur gran emperador Napoleó Bonaparte, va néixer el 7 de gener de l'any 1768. El 6 de juliol de 1808 el seu germà (Napoleó) el va nomenar el nou rei d'Espanya (menys de Catalunya), el haveri entrat sense que els espanyols el volguessin al seu govern va intentar escapar cap a França un altre vegada, però les tropes angleses ho van impedir per culpa d'això va tenir que acabar viatjar a Amèrica.
  • Motí d’Aranjuez (1808)

    Motí d’Aranjuez (1808)
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran que era l'actual príncep d'Astúries. La família reial es va traslladar a Aranjuez per poder marxar en direcció al sud en cas de necessitat i embarcar-se cap a Amèrica, tal com ho havia fet Joan VI de Portugal per l'acumulació de tropes franceses Els seguidors de Ferran, van aprofitar per aixecar-se contra el rei.
  • Ferran VII (1808-1814)

    Ferran VII (1808-1814)
    Va néixer a l'Escorial el 14 d'octubre de 1784 sent el tercer fill del rei Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma, va començar a regnar el 4 de maig de 1814 i va terminar de regnar l'any 1833 el 29 de setembre.

    L'absolutisme característica política que es basava en el fet que la monarquia tenia el poder absolut davant del poble.
  • Corts de Càdis (1810)

    Corts de Càdis (1810)
    Les corts de cadis es van crear principalment durant la guerra del Francès, aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder degut a que no reconeixien a Josep I com a rei, principalment eren compostes per militars d'alt rang, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors.
  • Constitucio de cadis (1812)

    Constitucio de cadis (1812)
    La constitució de cadis era la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, era una constitució molt liberal, però desgraciadament per culpa dels Francesos mai es va arribar a implementar. (Era totalment contrària a l'absolutisme)
  • Guerra del Francès (1814)

    Guerra del Francès (1814)
    La guerra del francès o guerra de la independència espanyola va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el primer imperi Francès el qual va iniciar l'any 1808 amb l'atac sorpresa de les tropes napoleòniques, la qual va terminal l'any 1814 am la tornada al poder de Ferran VII, la guerra va ser provocada per que Napoleó va instal·lar al seu germà Josep Bonaparte en el tron després de les abdicio de Baiona.
  • Pragmàtica Sanció (1830)

    Pragmàtica Sanció  (1830)
    La pragmàtica sanció, de Ferran IVV anul·la la llei sàtica (només pot regular un home), per això va provocar una guerra, la primera guerra Carlista, la qual va ser els Isabelins contra els Carlins, els Isabelins tenien el suport dels liberals i els Carlins el tenien de l'absolutisme.
  • Guerres carlines (1833)

    Guerres carlines (1833)
    Les guerres carlines o carlistes, van ser tres guerres que va tindre Espanya com a expressió militar del moviment polític carlí, que van lluitar contra els anomenats lliberals que eren els partidaris de la reina Isabel II.
    Les Guerres Carlines van ser, majoritàriament guerres de guerrilles en les quals es feien petites emboscades als enemics cristinistes.
  • Isabel II (1833 - 1868)

    Isabel II (1833 - 1868)
    La reina Isabel II va estar regnant durant trenta-cinc anys a Espanya, fins que la van destituir, en la revolució de l'any 1868 o també llamada la Gloriosa que va ser una sublevació militar amb persones civils per destronar a la reina la qual es va exiliar a França.
  • Espartero (1854)

    Espartero (1854)
    Va ser un militar progressista que volia fer noves reformes, les quals poguessin ser més liberals (principalment la llibertat econòmica), però desgraciadament va tindre a tota Catalunya en contra d'ell, ja que volien més que res el proteccionisme.
  • La gloriosa (1868)

    La gloriosa (1868)
    La llamada Gloriosa o revolució de l'any 1868 va ser el motiu de la destitució de la reina Isabel II, la qual va ser formada per un grup de militar i civils, les principals causes d'aquesta gran revolució va ser:
    - La crisi econòmica
    - La crisi Política (molta corrupció)
    - La crisi Social (Moltes desigualtats)
  • Amadeu de Savoia (1870)

    Amadeu de Savoia (1870)
    El poble espanyol el va posar com a rei a Amadeu de Savoia, que era de dinastia italiana, era molt més obert a la democràcia i això era pel que el poble el volia, però al final als espanyols nos l'hi va terminar d'agradar i com ningú es va posar d'acord el mateix Amadeu de Savoia va dimitir.
  • La Primera República (1873)

    La Primera República (1873)
    La Primera República podem dir que va ser un caos, només va durar nou mesos, va ser un intent d'estar descentralitzat, no va funcionar res degut a que hi havia una desunió completa entre els mateixos republicans. Fins que va arribar un aixecament militar que va acabar amb la república.
  • Alfons XII (1874)

    Alfons XII (1874)
    Era el fill de l'antiga reina Isabel II d'Espanya, de la dinastia dels borbons, gràcies a ell es va iniciar el nou període de la restauració.
    Va ser una monarquia parlamentària de caire liberal, però va ser un sistema poc democràtic.
  • Bipartidisme (1875)

    Bipartidisme (1875)
    El bipartidisme va ser un sistema polític molt poc democràtic i just, degut a que només participaven en la política 2 partits, els liberals i els conservadors, s'alternaven el poder de forma pacífica, però havia fran electoral.
    El rei feia d'àrbitre, ell era qui convocava les eleccions, i amb el seu gran poder podia dissoldre el parlament.
  • Cánovas (1876)

    Cánovas (1876)
    Era el líder del partit conservador, el seu objectiu era fer poques reformes de les lleis, a part que volien que les persones tinguessin menys drets i llibertats, tenien un sufragi censatari (que podien votar molt poques persones)
    i el volien que el monarca tingues més poder.
  • Sagasta (1880)

    Sagasta (1880)
    Era el líder principal dels partits liberals, que volien fer moltes reformes a diferència dels seus enemics (el partit conservador que volien fer poques), també a diferència del partit conservador ells volien que les persones tinguessin moltes més llibertats, tant de expresio, religioses i associació, el seu sufragi censatari era més gran i podien votar bastant més persones, i volien reduir el poder del monarca.
  • Guerra de Cuba (1898)

    Guerra de Cuba (1898)
    Espanya en aquells moments era un gran imperi, i tenia moltíssimes colònies com, Filipines, Cuba i Puerto Rico, de les tres colònies la principal era Cuba, ja que gràcies a ella era la principal productora de sucre.
    Els estats units d'Amèrica va ajudar a Cuba a independitzar-se, i li va declarar la guerra Espanya.
    Finalment, Espanya va sortir perdent de la guerra i va perdre les tres colònies. Quan Espanya va tornar, va tindre un gran sentiment de frustració enorme.