CRONOLOGIA D'ESPANYA

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El tractat de Fontainebleau, que es va signar a principis del segle XIX, consistia en que les tropes franceses de Napoleó podien passar per Espanya per a conquistar Portugal sense cap tipus d'amenaça per part de les forces militars espanyoles. Al final, el tractat és trencat pel líder francès a l'atacar el país aliat.
  • Corts de Càdis

    Corts de Càdis
    Era una assemblea de diputats que es va crear l'any 1812 per a fer les lleis que pertanyien a La Constitució. El grup de persones que el constituïa eren molt liberals. Amb la creació d'aquesta assemblea, la sobirania va passar a ser compartida entre el rei, les corts, el congrés i el senat, que ajudaven a sa majestat a prendre les decisions necessàries.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    La guerra del Francès (1808-1814) va ser un conflicte bèl·lic dins deL context de les guerres napoleòniques. En aquesta batalla s'hi van enfrontar les forces aliades d'Espanya, Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès. El motiu de la guerra va ser que els francesos volien instal·lar al tron espanyol al germà de Napoleó, Josep Bonaparte.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    Van trencar amb l'antic règim fent una constitució molt liberal, on la sobirania resideix en el poble, el govern és una monarquia moderada hereditària, es proposa establir una divisió administrativa provincial i el poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII va regnar durant 20 anys (fins a la seva mort) a Espanya. Ell va ser un rei absolutista que, durant el seu regnat, va anul·lar la constitució de Cadis i, a més a més, va decretar la persecució dels liberals perquè volia tenir tot el poder.
    Tot i que les forces militars van voler destronar-lo, ell va seguir amb el seu regnat fins al 1833 i va anul·lar la Llei Sàdica perquè la seva filla Isabel pogués heretar el tro quan ell ja no hi sigués.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    Ferran VII va aprovar la pragmàtica sanció, la qual anul·la la llei salica de que les noies no poden governar, va aprovar la pragmàtica sanció perquè quan ell moris la seva filla Isabel II pogués governar.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II filla de Ferran VII va implantar el liberalisme. Tots aquests fets van portar a la guerra carlina que va ser un enfrontament per a aconseguir el tro reial entre el germà del seu pare i ella. Superada aquesta guerra, el seu regnat es va caracteritzar per disputes polítiques entre els moderats i els progressistes i més tard els demòcrates. Finalment degut a la inestabilitat del país va haver-hi una crisi que va portar a una revolució (la Gloriosa) on la reina es va exiliar (1868).
  • Guerres carlistes

    Guerres carlistes
    Es tracta d'un enfrontament per a aconseguir el tro reial entre Carles que era partidari a mantenir l'absolutisme, el qual era germà de Ferran VII i tenia el suport dels nobles i el clergat i entre Isabel II que era partidària a crear un estat liberal i tenia el suport de la monarquia i dels liberals, ella era la filla de Ferran VII. Finalment la victòria va ser pels Isabelins, els liberals.
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    Va ser una expropiació de béns i terres de l'Església en 1836. Les quals després van vendre a nobles i burgesos de tota espanya. Tot això es va fer amb la intenció d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia
  • Baldomero Espartero

    Baldomero Espartero
    Espartero va ser un polític i militar que es va convertir en president del Consell de Ministres. Formava part del Partit Liberal Progressista. A més, va ser una figura molt important en batalles destacades d'Espanya al segle XIX, com la Primera Guerra Carlina, la guerra colonial al Perú i la invasió del francès.
  • Joan Prim i Prats

    Joan Prim i Prats
    Prim va ser un polític força important al segle XIX. Ell va formar part d'un partit liberal progressista i, al llarg de la seva vida va ser militar, oficial i polític. Joan Prim va arribar a ser Diputat de les Corts Espanyoles (1841-1869), Governador de Puerto Rico (1847-1848), Ministre de guerra espanyol (1868-1870) i President del Consell de Ministres (1869-1870).
  • Práxedes Mateo Sagasta

    Práxedes Mateo Sagasta
    Sagasta va ser un polític i enginyer de camins que va acabar sent president del Consell de Ministres i diputat al segle XIX a Espanya. Formava part del Partit Liberal que, a la restauració borbònica, constituïa un sistema bipartidista justament amb el Partit Liberal Conservador.
  • Antonio Cánovas del Castillo

    Antonio Cánovas del Castillo
    Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític (a més a més d’historiador i diplomàtic) que va destacar principalment a finals del segle XIX. Cánovas va ser Ministre de Governació i d’Ultramar i va presidenciar el Consell de Ministres, el Congrés de Diputats i el Ministeri-Regència. Altrament, va ser el líder del partit Liberal Conservador durant una època de bipartidisme.
  • La Primera República

    La Primera República
    L'abdicació d'Amadeu de Savoia va portar a la primera república, la qual es caracteritza per la inestabilitat política i la divisió dels republicans unitaris els quals eren partidaris de la centralització de l'estat i molt poca autonomia a les regions i els republicans federals que eren partidaris de la descentralització de l'estat i molta autonomia a les regions, tot això va portar a un nou cop d'estat el qual va suposar el retorn de la monarquia borbònica.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    El 1898 es va restaurar la monarquia borbònica amb el rei Alfons XII, va organitzar un sistema polític basat en una monarquia parlamentària, conservadora i oligàrquica que aspirava a mantenir l'ordre social i econòmic existent, la vida política es basava en un sistema bipartidista, que significava que sanaven canviant el poder de manera pactada i pacífica. Aquests dos partits eren: el conservador que estava presidit per Cànoves i el liberal progressista presidit per Sagasta.
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876
    Va ser promulgada per Cánovas del Castillo un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals, i instaurava una monarquia constitucional amb atribucions importants a la Corona i un estat molt centralitzat. Tot i que va ser suspesa per Primo de Rivera, el qual va intentar elaborar una de nova que no va tenir èxit, va estar en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    A finals del segle XIX, Espanya va perdre moltes de les colònies que tenia a Amèrica. Entre elles, Cuba.
    Els EUA es van aliar amb ella amb l'excusa de l'enfonsament d'un vaixell (tot i que mai es va demostrar que fos culpa d'Espanya) i, d'aquesta manera, van guanyar un tros de terreny a Cuba. Ara hi està situada Guantánamo, una presó famosa on si concentren els criminals més perillosos del país.