-
Segons homer, no hi ha ningun nucli unitari on se situï la clau de la identitat del jo. L'heroi homèric haurà de conrear l' "areté", és a dir la virtut o la exel·lència que ens capacita assolir les nostres metes.
-
El cos no està definit com a unitat, sino com el cos sense vida, el cadàver, que es troba sota l'efecte de forces i energies anomenat "psyché".
-
En els relats homèrics, el terme "psyché" es refereixa:
- El principi que fa possible la vida i el moviment. Aquest és personal i abandona el cos quan moren.
- L'ombra o el doble del mort, com a espectre o esperit personalque passa a habitar l'Hades. -
A partir del segle VII aC, situen l'atman (ànima immortal) en un karman (ànima temporal), del qual havia de lliberar-se mitjançant meditacions i la privació de les coses materials.
-
Creats per aquestes dates, l'orfisme i el pitagorisme interpreten la "psyché" durant el segle VI com una substància o entitat espiritual, l'ànima, d'origen sobrenatural i immortal que es comunicava amb la divinitat, mentre que el cos era matèria corruptible.
-
En aquesta època es canvia l'interpretació del terme "psyché".
-
S'insisteix en la pràctica de la meditació i rebutja els patiments autoimposats, ja que això augmentava el dolor, principal nexe amb la materialitat.
-
A la xina, Lao Tsé va proposar el "no fer" (no dominar ni posseir) per a renunciar a les falses satisfaccions mundanes.
-
Plató recull la idea anterior i defensarà que la naturalesa de l'ànima és espiritual, i que es troba unida temporalment al cos. Si conserva un cos pur tornarà amb els déus, però si és corrupte baixarà a l'Hades.
-
Interpreta que l'ànima és una organització de matèria que fa que un cos tingui vida, i rebutja que l'ànima pugui existir abans que el cos. Distingeix entre tres ànimes: vegetativa, sensitiva i racional.
-
Contradiuen als anteriors i es dóna un nou model de l'ànima.
-
Com a màxim representant de l'atomisme defensava que tot, tant cos com ànima estava feta d'àtoms, i que tot era matèria. Pensava que les persones estan formades per àtoms del cos, buit i àtoms de l'ànima, repartits per tot el cos i que produïen vida. També afirmava que quan morim, la configuració atòmica es desmonta.
-
Incorpora el concepte d'un Déu personal, qui dona llibertat i amor als éssers humans, i que dóna la idea de perdonar als demés. De la mateixa manera, l'ésser humà reconeix la seva imperfecció, i que només es podran completar en el camí cap a Déu.
-
El cristianisme entra en joc, canviant la visó politeista grecoromana per una monoteista cristiana.
-
Juntament amb Tomàs d'Aquino, volia fer més comprensibles les qüestions controvertides entre la raó i la fe, i què hi tenia a veure la religió.
-
Juntament amb Agustí d'Hipona, volia fer més comprensibles les qüestions controvertides entre la raó i la fe, i què hi tenia a veure la religió.
-
Desenvolupat en el renaixentisme, l'humanisme canvia la teoria teocèntrica a una antropocèntrica, i es té una visió més optimista sobre lésser humà. També exalten l'autonomia intel·lectual i moral de l'individu, però sense renunciar a la religió.
-
Es reivindica el valor intrínsec de l'existència, la capacitat creativa de l'ésser humà, i es defensa el valor de la consciència subjectiva, és a dir, la capacitat crítica de la societat.
-
Destaca en l'humanisme per reivindicar que tot ésser humà ha estat dotat d'una dignitat essencial perquè ha estat creat per Déu com un ésser lliure que es permet triar el tipus de vida més satisfactori.
-
Els invents com el microscopi, el telescopi, les lleis de Newton o el descobriment de la circulació de la sang augmenten la confiança en la raó per a explicar la realitat a tots els nivells.
-
Hi ha un gran desenvolupament en ciències, que dóna lloc a una concepció mecanicista del cosmos, on tant l'univers com l'ésser humà es passa a veure com una màquina. També s'afirma que com el cos està en contacte amb l'ànima, que no és material sino espiritual, l'ésser és dotat d'enteniment i llibertat.
-
Els il·lustrats confiaven en les capacitats de desenvolupament de l'ésser humà, que es movia en una línia de progrés il·limitada. També participen en reformes polítiques per a que les coses fossin millors per a tots i no només per a una minoria.
-
Quan es va descobrir que la terra no era el centre de l'univers, sino que era un planeta més que girava al voltant del sol, va suposar una primera humiliació a l'orgull humà, tot i que en vindrien més.
-
Charles Darwin defensa que l'ésser humà és producte de la selecció natural i les mutacions genètiques, i que som una evolució dels primats. Molta gent va veure això com una cosa degradant.
-
Afirma que la manera de viure (en un marc socioeconòmic) determina la nostra manera de pensar, a l'inrevés del que es pensava abans.
-
Fundador de la psicoanàlisi, diu que ha estat un error identificar ment amb consciència, ja que la major part de la ment té un caràcter inconscient que resulta inaccessible.
-
Creat per Kierkegaard, els existencialistes expliquen que la nostra manera d'actuar i d'existir defineix allò que som. Estem dotats de consciència, i això ens permet estar oberts a possibilitats a triar, sempre que prenguem responsabilitat dels actes.
-
A partir del segle XX, apareix tot un vental d'idees i perspectives sobre l'ésser humà, entre les que destaquen l'existencialisme, l'estructuralisme i la sociobiologia
-
Impulsat per claude Lévi-Strauss, afirmava que l'ésser humà no rea el creador de les normes valors i estructures culturals, sino que n'és el producte. Posava en dubte l'enfocament existencialista, en base a que l'home actua segons patrons socials i culturals.
-
Part de la teoria darwiniana ampliada, i intenta explicar els comportaments socials i individuals a partir de patrons de conducta innats, i la cultura passa a un segon pla.
