-
800 BCE
Homer
Segons homer, no hi ha ningun nucli unitari on se situï la clau de la identitat del jo. L'heroi homèric haurà de conrear l' "areté", és a dir la virtut o la exel·lència que ens capacita assolir les nostres metes. -
Period: 800 BCE to 650 BCE
L'heroi homèric
El cos no està definit com a unitat, sino com el cos sense vida, el cadàver, que es troba sota l'efecte de forces i energies anomenat "psyché". -
750 BCE
Ilíada i odissea
En els relats homèrics, el terme "psyché" es refereixa:
- El principi que fa possible la vida i el moviment. Aquest és personal i abandona el cos quan moren.
- L'ombra o el doble del mort, com a espectre o esperit personalque passa a habitar l'Hades. -
700 BCE
Hinduisme
A partir del segle VII aC, situen l'atman (ànima immortal) en un karman (ànima temporal), del qual havia de lliberar-se mitjançant meditacions i la privació de les coses materials. -
650 BCE
Orfisme i pitagorisme
Creats per aquestes dates, l'orfisme i el pitagorisme interpreten la "psyché" durant el segle VI com una substància o entitat espiritual, l'ànima, d'origen sobrenatural i immortal que es comunicava amb la divinitat, mentre que el cos era matèria corruptible. -
Period: 650 BCE to 384 BCE
El cos com a presó
En aquesta època es canvia l'interpretació del terme "psyché". -
600 BCE
Budisme
S'insisteix en la pràctica de la meditació i rebutja els patiments autoimposats, ja que això augmentava el dolor, principal nexe amb la materialitat. -
500 BCE
Lao Tsé
A la xina, Lao Tsé va proposar el "no fer" (no dominar ni posseir) per a renunciar a les falses satisfaccions mundanes. -
427 BCE
Plató
Plató recull la idea anterior i defensarà que la naturalesa de l'ànima és espiritual, i que es troba unida temporalment al cos. Si conserva un cos pur tornarà amb els déus, però si és corrupte baixarà a l'Hades. -
384 BCE
Aristòtil
Interpreta que l'ànima és una organització de matèria que fa que un cos tingui vida, i rebutja que l'ànima pugui existir abans que el cos. Distingeix entre tres ànimes: vegetativa, sensitiva i racional. -
Period: 384 BCE to 270 BCE
La reacció empirista
Contradiuen als anteriors i es dóna un nou model de l'ànima. -
311 BCE
Epicur
Com a màxim representant de l'atomisme defensava que tot, tant cos com ànima estava feta d'àtoms, i que tot era matèria. Pensava que les persones estan formades per àtoms del cos, buit i àtoms de l'ànima, repartits per tot el cos i que produïen vida. També afirmava que quan morim, la configuració atòmica es desmonta. -
33
Cristianisme
Incorpora el concepte d'un Déu personal, qui dona llibertat i amor als éssers humans, i que dóna la idea de perdonar als demés. De la mateixa manera, l'ésser humà reconeix la seva imperfecció, i que només es podran completar en el camí cap a Déu. -
Period: 33 to 1400
A imatge de la divinitat
El cristianisme entra en joc, canviant la visó politeista grecoromana per una monoteista cristiana. -
354
Sant Agustí d'Hipona
Juntament amb Tomàs d'Aquino, volia fer més comprensibles les qüestions controvertides entre la raó i la fe, i què hi tenia a veure la religió. -
1225
Sant Tomàs d'Aquino
Juntament amb Agustí d'Hipona, volia fer més comprensibles les qüestions controvertides entre la raó i la fe, i què hi tenia a veure la religió. -
1400
Humanisme
Desenvolupat en el renaixentisme, l'humanisme canvia la teoria teocèntrica a una antropocèntrica, i es té una visió més optimista sobre lésser humà. També exalten l'autonomia intel·lectual i moral de l'individu, però sense renunciar a la religió. -
Period: 1401 to
L'humanisme renaixentista
Es reivindica el valor intrínsec de l'existència, la capacitat creativa de l'ésser humà, i es defensa el valor de la consciència subjectiva, és a dir, la capacitat crítica de la societat. -
1463
Giovanni Pico della Mirandola
Destaca en l'humanisme per reivindicar que tot ésser humà ha estat dotat d'una dignitat essencial perquè ha estat creat per Déu com un ésser lliure que es permet triar el tipus de vida més satisfactori. -
Modernisme
Els invents com el microscopi, el telescopi, les lleis de Newton o el descobriment de la circulació de la sang augmenten la confiança en la raó per a explicar la realitat a tots els nivells. -
Period: to
Emancipació de l'ésser humà
Hi ha un gran desenvolupament en ciències, que dóna lloc a una concepció mecanicista del cosmos, on tant l'univers com l'ésser humà es passa a veure com una màquina. També s'afirma que com el cos està en contacte amb l'ànima, que no és material sino espiritual, l'ésser és dotat d'enteniment i llibertat. -
Il·lustració
Els il·lustrats confiaven en les capacitats de desenvolupament de l'ésser humà, que es movia en una línia de progrés il·limitada. També participen en reformes polítiques per a que les coses fossin millors per a tots i no només per a una minoria. -
Period: to
Humiliacions a l'orgull humà
Quan es va descobrir que la terra no era el centre de l'univers, sino que era un planeta més que girava al voltant del sol, va suposar una primera humiliació a l'orgull humà, tot i que en vindrien més. -
Charles Darwin
Charles Darwin defensa que l'ésser humà és producte de la selecció natural i les mutacions genètiques, i que som una evolució dels primats. Molta gent va veure això com una cosa degradant. -
Karl Marx
Afirma que la manera de viure (en un marc socioeconòmic) determina la nostra manera de pensar, a l'inrevés del que es pensava abans. -
Sigmund Freud
Fundador de la psicoanàlisi, diu que ha estat un error identificar ment amb consciència, ja que la major part de la ment té un caràcter inconscient que resulta inaccessible. -
Existencialisme
Creat per Kierkegaard, els existencialistes expliquen que la nostra manera d'actuar i d'existir defineix allò que som. Estem dotats de consciència, i això ens permet estar oberts a possibilitats a triar, sempre que prenguem responsabilitat dels actes. -
Period: to
Diversitat de perspectives
A partir del segle XX, apareix tot un vental d'idees i perspectives sobre l'ésser humà, entre les que destaquen l'existencialisme, l'estructuralisme i la sociobiologia -
Estructuralisme
Impulsat per claude Lévi-Strauss, afirmava que l'ésser humà no rea el creador de les normes valors i estructures culturals, sino que n'és el producte. Posava en dubte l'enfocament existencialista, en base a que l'home actua segons patrons socials i culturals. -
Sociobiologia
Part de la teoria darwiniana ampliada, i intenta explicar els comportaments socials i individuals a partir de patrons de conducta innats, i la cultura passa a un segon pla.
