-
Cap a l'any 748, Musa ibn Fortún es va casar amb Oneca i van ser pares, entre d'altres, de Musa ibn Musa. Oneca havia estat casada anteriorment amb el vascó Íñigo Jiménez de la Dinastia Jimena i era la mare d'Íñigo Arista, que més tard seria el primer rei de Pamplona, la qual cosa convertia en germanastres Íñigo Arista i Musa II.
-
El 789 el valí Husayn de Saragossa se revolta de nou i pren el control de Saragossa i Osca (Wasqa). A la mort de Matruh el 792, va prendre el poder de Barcelona Sadun al-Ruayni. Sadun va viatjar a Aquisgrà, capital de l'imperi carolingi, el 797 per sol·licitar novament ajuda a l'emperador contra l'Emirat de Còrdova, llavors sota el control d'Al-Hakam I. A canvi va oferir Madinat Barshiluna. Carlemany va enviar al seu fill Ludovico Pío que, amb altres nobles, pretenia prendre Barcelona. -
Va ser una zona matalàs creada per Carlemany el 795 més enllà de l'antiga província de Septimania, com una barrera defensiva entre els omeies d'Al-Andalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gascunya, ducat d'Aquitània i la Septimania carolíngia). -
L'Imperi carolingi es va disgregar poques dècades després, després de la mort del fill de Carlemany, Lluís I el Piadós o Ludovico Pius. Els tres fills d'aquest (Carlos, Lotario i Luis) es van repartir l'imperi mitjançant el Tractat de Verdún (843). La Marca Hispànica va correspondre a Carlos, anomenat «el Calvo». A més dels seus conflictes amb els seus germans, va haver d'afrontar les invasions normandes entre 856 i 861 al seu territori. -
El segle x ve marcat per la fragmentació política dels comtats orientals, tot i que progressivament es va afirmant l'hegemonia del comte de Barcelona, que des de principis del segle ja controla també el d'Osona i el de Girona (com a mínim des del 908). -
Durant el segle ix, els comtats carolingis es van anar consolidant i els seus governants van adquirir una autonomia creixent, a mesura que l'Imperi carolingi entrava en crisi a causa de les divisions internes. Alguns d'aquests comtats van iniciar polítiques d'acostament amb els estats veïns musulmans i hi van mantenir bones relacions. -
Amb la disgregació del califat de Còrdova a inicis del segle xi, va quedar en mans de les taifes frontereres la defensa del territori sota domini musulmà davant dels regnes i comtats que havien configurat la Marca Hispànica i que, alliberats de la seva dependència de la monarquia franca , es mostraven cada cop més ansiosos per ampliar els seus dominis.