cmcc

  • Jan 1, 700

    Ptolomeu

    L'Almagest és un tractat d'astronomia escrit al segle II per Claudi Ptolomeu . Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, i en ell es descriu el sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes. Aquest també va establir criteris per predir eclipsis. Es diu que aquest catàleg Ptolomeu el va treure d'una obra perduda de Hiparco de Nicea. Encara que ell afirma que va observar-lo, es veu múltiples vegades l’evidència de que el catàleg fos obra d'Hiparco.
  • Period: Jan 1, 1400 to

    Era científica

    Cientifics més destacats de l'època
  • Nov 2, 1572

    Tycho Brahe

    Tycho Brahe va viure del 1546 al 1601i va ser astrònom danès. És considerat el observador més important del període anterior a la invenció del telescopi. Va construir el Uraniborg, un important centre de època dedicat a la investigació astronòmica i va presentar un model Heliocèntric del Sistema Solar, on el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra immòbil i Mart, Mercuri, Venus , Júpiter i Saturn al voltant del Sol
  • Giordano Bruno

    Bruno proposava idees enormement atrevides, que posaven en qüestió la doctrina filosòfica i teològica oficial de l'Església. Bruno rebutjava, com Copèrnic, que la Terra fos el centre del cosmos, també va proposar que el Sol era simplement un estel i que l'univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per animals i éssers intel·ligents.
  • Johannes Kepler

    Va viure del 1571 al 1630, fou astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. És conegut pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi (conté un altre descobriment sobre el moviment planetari (tercera llei): la relació del cub de la distància mitjana d'un planeta al Sol i el quadrat del període de revolució del planeta és una constant i és la mateixa per a tots els planetes.)
  • Galileu Galilei

    Galileu Galilei (1564 – 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va ajudar molt en la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. El telescopi de Galileu ofereix una imatge dreta dels objectes, al contrari del que succeeix amb el telescopi refractor, per tant és més convenient per observar objectes situats sobre la Terra.
  • Isaac Newton

    (1643 -1727) va ser un físic, matemàtic i filòsof anglès. Escriví Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia). Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. Va ampliar les lleis de Kepler del moviment dels planetes dient que a part d’el·líptiques també eren hiperbòliques i parabòliques.
  • Orbita de Mercuri

    Mercuri té el record del planeta amb l'òrbita més excèntrica; la seva òrbita varia de manera espectacular,entre 46 milions i 70 milions de quilòmetres del Sol.
    Al 1800, Johann Schröter va fer observacions de la superfície, i afirma haver vist muntanyes de més de 20 km d'alçada. A la dècada de 1880, Giovanni Schiaparelli cartografià el planeta i va suggerir que el període de rotació de Mercuri era de 88 dies. Aquest fenomen és conegut com a rotació síncrona i també existeix a la Lluna i la Terra.
  • Albert Einstein

    La Teoria especial de la relativitat va ser publicada per Albert Einstein el 1905, i descriu la física del moviment en absència de camps gravitacionals. Abans d'això, els física pensaven que la mecànica clàssica de Newton, descrivia els conceptes de velocitat i força per a tots els observadors.
  • Period: to

    Els quàntics

    Els quàntics més importants
  • Albert Einstein

    La teoria de la relativitat general és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein com a segona part de la teoria de la relativitat.
  • Aleksandr Fridman

    Aleksandr Fridman va descobrir una de les primeres solucions cosmològiques de les equacions de la relativitat general, la que correspon a un univers en expansió.
  • Georges Lemaître

    Georges Lemaître era un sacerdot, astrofísic i matemàtic. Va estudiar la teoria de la relativitat general d'Einstein i les seves aplicacions a la cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l'univers en expansió, un avanç a la hipòtesi del Big Bang.
  • Edwin Hubble

    Edwin Hubble va ser un dels astrònoms més importants de la seva època, famós per la creença de que havia demostrat l'expansió de l'univers. Es considerat pare de la cosmologia observacional, encara que la seva influència abarca molts altres camps.
  • Penzias i Wilson

    El descobriment accidental de la radiació de fons còsmic és un desenvolupament imporant en la cosmologia física moderna. Es va trobar accidentalment per Arno Penzias i Robert Wilson, fent un experiment. El descobriment va ser evidència d'un univers d'expansió (teoria del Big Bang) i hi havien proves contra el model d'estat estacional. Al 1978 Penzias i Wilson van rebre conjuntament el Premi Nobel de Física pel seu descobriment.
  • Alan Guth

    Alan Guth va ser un físic i cosmòleg, que va elaborar la primera formulació de la teoria de l'univers inflaccionari al 1981.
  • La missió COBE de la NASA

    L'explorador del Fons Còsmic 'COBE' (Cosmic Background Explorer), va ser el primer satèl·lit construit especialment pels estudis de cosmologia. El seu objectiu era investigar la radiació de fons de microones per ajudar-nos a entendre el cosmos. Els resultats obtinguts pels seus instruments, confirmen en gran parts els postulats de la teoria del Big Bang.
  • Observació de les Supernovas IA

    A diferència d'un altre tipus de supernovas, aquestes succeeixen en tot tipus de galàxies, exceptuant les elíptiques. Un sistema binari pot trigar al voltant d'un milió d'anys a l'etapa de transferència de massa, abans de que assoleixi les condicions perquè una supernova la pugui ocórrer.