-
La teoria del Big Bang o també anomenada La gran explosió ens relata que fa uns 13.700 o 13.900 milions d'anys, tota la matèria de l'Univers estava concentrada en una minúscula zona de l'espai i, de sobte, aquella reduïda quantitat de matèria va explotar, ja que va aconseguir una energia de mil bilions de graus centígrads. Instants després, la matèria va ser impulsada per totes les direccions possibles i a mesura que es refredava, formava tota la matèria i l'energia que existeixen avui en dia. -
Després del Big Bang, l'energia produïda es va condensar en matèria, principalment àtoms d'hidrogen i d'heli, formant així uns núvols gegants de pols i gas.
Tot seguit es van crear unes boles de gas, perquè la pressió dels núvols era molt alta i la matèria va arribar a temperatures molt altes, tot seguit, van néixer les estrelles. -
Un núvol gegantí de gas i pols, per un fort impacte gravitacional, provocà que la matèria s'agrupés cap al centre i augmentés la seva velocitat rotacional i temperatura. Gràcies a la rotació, la major part de la matèria es va condensar a la part esfèrica central i la resta va formar un disc al voltant. Les temperatures i pressions del centre del núvol eren extremes i produïren fusions nuclears creant el Sol. La col·lisió i agrupament de les restes del voltant van formar els planetes. -
L'eó Hadeà: la Terra era un conjunt de roques amb una temperatura interior elevada que fonia tot el planeta. Amb el temps, l'escorça terrestre s'anava assecant. Tenia una important activitat volcànica que expulsava lava, feia créixer l'escorça i generava gasos, coneguts com a l'atmosfera primitiva que contenia vapor d'aigua entre altres i que en condensar-se creava pluges. També, els meteorits que impactaven, formats per gel, portaven aigua.
-
L'eó Arqueà: el flux de calor era molt alt, hi havia impactes de meteorits, sense intenses pluges, i continuava l'activitat volcànica. L'escorça terrestre evoluciona, apareixen les primeres masses de terra encara petites. Grans acumulacions d'aigua donaren lloc als primers rius i oceans en formació.
L'Atmosfera no tenia capa d'ozó ni oxigen d'inici, però es desenvolupen les primeres cèl·lules procariòtiques, aquàtiques, heteròtrofes i de metabolisme anaerobi, que no necessiten oxigen. -
L'eó Proterozoic: apareixen bacteris procariotes fotosintètiques, aeròbiques (cianobacteris) i el 1500 Ma, les cèl·lules eucariotes fotosintètiques (simbiogènesi). L'oxigen acumulat extingeix els anaerobis (gran oxidació). 800 Ma els organismes unicel·lulars s'estenen en zones humides i 500-600 Ma apareixen els pluricel·lulars. 1000-700 Ma l'atmosfera assoleix els nivells d'oxigen actuals i es va formant la capa d'ozó. Apareixen els cratons, el supercontinent Pangea i les primeres glaciacions.
-
L'eó Fanerozoic, era Paleozoica: els organismes invertebrats es diversifiquen i al llarg dels primers milions d'anys la vida es limita al mar. Fa 350 Ma van sorgir els vertebrats: peixos amb cuirassa òssia o exoesquelets. Comença la conquesta de la terra apareixent els amfibis, rèptils i insectes. Brollaren els primers vegetals (falgueres i coníferes). Geològicament el supercontinent Pangea es separa en illes que després s'uniran. Al final del període s’extingeix el 90% de les espècies marines.
-
Eó Fanerozoic, era Mesozoica: el clima càlid i humit afavoreix l'evolució i diversificació de vertebrats i rèptils que assoleixen mides gegants. Té tres períodes: Triàsic (251 Ma-199,6 Ma) extinció 90% d’espècies marines i 70% terrestres, Juràssic (199,6 Ma-145,5 Ma) dominat pels dinosaures i Cretaci (145,5 Ma-65 Ma) on l'impacte d'un meteorit al cràter Chicxulub, Mèxic, extingeix 50% d'espècies i tots els dinosaures.
Apareixen plantes amb llavors, flors i fruits.
Es separen els continents. -
Eó Fanerozoic, era Cenozoica, Paleogen: el clima, refredat per les cendres del meteorit, esdevé humit i més càlid i els pols es refreden.
Els mamífers dominen la terra, primer com a petits animals nocturns herbívors o insectívors i després com a herbívors i carnívors, incloent-hi micos. Apareixen els Primats, evolucionats d'un mamífer arborícola semblant a un esquirol, que són mamífers amb característiques desenvolupades, al qual pertany el gènere Homo. Continua el desplaçament dels continents. -
Eó Fanerozoic, era Cenozoica, Neógen: el clima es refredà, reduint les plantes tropicals, i delimitant les estacions.
Intensa activitat geològica amb desplaçaments dels continents actuals i corrents marines modificades.
Alguns Primats evolucionen fins a ser homínids (alçats i bípedes). Apareixen els Australopithecus, avantpassats de l’Homo sapiens, petits bípedes, amb cervell petit, gran mandíbula, mentó enfonsat, braços llargs que habitaren África entre 3.9 Ma fins 2 Ma. -
Eó Fanerozoic, era Cenozoica, Quaternari, Plistocè: Grans mamífers(megafauna) i vegetals, extingits per glaciacions.
2'3-1'65 Ma BC, Homo habilis (Àfrica) fabricà eines senzilles de pedra i metall i construí cabanyes
1,9-117.000 a BC, Homo erectus (l'Àfrica, Europa, Oceania i Àsia) convivien socialment en grups.
230.000-40.000 a BC, Homo neanderthalensis (Europa, Mitjà/Pròxim Orient i Àsia Central) cervell més gran, cos adaptat al fred, organització social, comunicació verbal bàsica. -
Eó Fanerozoic, era Cenozoica, Quaternari, Plistocè-Holocè: L'Holocè (12.000-10.000 a BC) és un període interglacial amb temp. suaus i desgel.
Homo sapiens: té major capacitat cranial amb front ampli, mandíbula més curta amb dents més petites, sense prominències orbitals, millora la visió, disminueix pel corporal i bípedes.
Amb capacitat d'enraonar i memòria practicà l'agricultura, ramaderia i arts, millorà les eines i creen assentaments sedentaris.
Amb l'extinció del neandertal domina la Terra.