Civicilitzacio Antiga timeline.

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura
L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema,que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme. La persona que es dedica professionalment a escriure és escriptora i l'art d'escriure és la literatura.

Es pot escriure usant diverses eines, sobre diferents suports i empleant varis mètodes, tècniques i tecnologies. Per exemple, la taquigrafia és una escriptura abreviada d'execució idealment a la mateixa velocitat amb què es parla, igual que el llenguatge SMS; i la mecanografia és una manera d'escriure mitjançant un teclat o una màquina d'escriure, permetent, com la impremta, diverses tipografies i, de vegades, produint errates.

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana. Encara que aquest període abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssic generalment

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador és hereditari. El terme modern prové del llatí imperium gràcies a l'imperi romà, fundat el 31 aC. Tanmateix, el concepte polític efectiu del que és un imperi va néixer alguns milers d'anys abans que els romans. Probablement el primer exemple fos l'imperi accadi. Un imperi pot tenir diverses formes.

Una ruta comercial és una sèrie d'etapes fixades que uneixen dos punts importants per al comerç. Les rutes han canviat la història de les regions que travessen per la seva importància econòmica i sovint han estat l'origen de guerres i aliances entre països pel seu domini. Amb la globalització, les rutes comercials perden part de la seva rellevància, ja que tot el món esdevé un mercat i el transport ha millorat les connexions de llocs remots.

La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis. Apareix en forma de peces de metall anomenades monedes –generalment rodones–, de peces de paper anomenades bitllets o paper moneda i, modernament, en forma de polímer. Altres tipus de moneda són l'anomenat «diner de plàstic» (targetes de crèdit), els xecs o pagarés, els xecs de viatge o traveler cheques, etc. De la moneda estrangera en mans de particulars o de l'estat se'n diu divises.

La Primera Guerra Mundial fou precisament una lluita per la supremacia dels diferents imperis europeus, ja que en el conflicte hi batallaren l'Imperi rus, l'otomà, l'austríac, etc. Subimperi és un estat relacionat amb altres potències, però que depèn d'una altra potència imperial. Per exemple, durant la guerra freda, Cuba (al costat de l'URSS) i Sud-àfrica (Estats Units) van batallar a Angola en lloc de l'URSS i els Estats Units respectivament.

https://www.youtube.com/watch?v=7IIzQbxRlhE

Benvingut al Portal de Civilitzacions Antigues de la Viquipèdia, dedicada a l'estudi de les civilitzacions antigues. Les civilitzacions antigues són aquelles que van des de l'aparició de l'escriptura fins a l'Edat Mitjana a Occident, a Amèrica fins a l'arribada dels primers colonitzadors, a l'Àsia Oriental fins l'aparació del primer emperador de la Xina i a l'Índia per la invasió Islàmica.

https://www.youtube.com/watch?v=e7TQc3uiq14

La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació. En el cas dels humans, porta un canvi de la residència habitual, sovint a llargues distàncies, i sol implicar una gran quantitat de persones. En el cas de les espècies animals,d'hàbitat. La migració és una de les quatre forces que operen en l'evolució, a més de la selecció natural, la deriva genètica i la mutació. Les migracions d'éssers humans s'estudien en la demografia i en la geografia de la població.

L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic. També s'hi acostuma a incloure la producció forestal, encara que es faci l'aprofitament dels arbres silvestres. Però en un sentit estricte, el terme agricultura només es refereix al cultiu dels vegetals i exclou

El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.[1] El comerciant normalment compra quantitats grans d'un bé per tal de vendre'l en menors quantitats. El comerç detallista és el que compra a l'engròs a distribuïdors (o directament de productors) i els ven al consumidor final.

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la Colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig

L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. Entre els anys 1453 i 1789 ,rancesa[2] va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851. S'ha constatat que els primers territoris

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica.